Detectar l’Alzheimer en la parla: la nova (i gran) esperança en la lluita contra la malaltia

Els pacients d’Alzheimer, afirma aquest assaig, presenten canvis molt subtils en aquest soroll. Tan subtils que s’escapen a l’oïda humana i només poden ser identificats per la intel·ligència artificial (IA).Un dels objectius dels investigadors és dissenyar proves no invasives, com aquesta, de diagnòstic de l’Alzheimer, la demència més comuna i que afecta uns 50 milions de persones al món. Per al 2050, es preveu que hi hagi uns 132 milions de malalts. Aquest 21 de setembre se celebra el Dia Mundial de l’Alzheimer. A Espanya, hi ha prop de 800.000 malalts, segons el Ministeri de Sanitat. En una societat cada vegada més envellida la clau passa per detectar com més precoçment millor aquesta malaltia, que sol diagnosticar-se en estats ja tardans.

Una xarxa federada

L’estudi d’Ace Alzheimer Center Barcelona s’ha portat a terme en el marc del projecte Tartaglia, que busca crear una xarxa federada per compartir dades biomèdiques entre diferents institucions i accelerar l’aplicació de la IAal Sistema Nacional de Salut. Tartaglia, finançat pel Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital, té diversos grups de treball dedicats a diferents patologies, com el càncer de pròstata, la degeneració macular o l’Alzheimer, entre d’altres.

«L’objectiu és identificar les fases inicials de l’Alzheimer. Nosaltres analitzem la parla espontània, tot i que acotem l’univers de la conversa. Per exemple, mostrem una imatge d’una acció i fem que la persona en parli. I registrem l’àudio», explica Sergi Valero, subdirector de recerca d’Ace Alzheimer Center Barcelona i responsable d’aquest projecte.

A continuació, aquest àudio és processat computacionalment. «D’aquest àudio, nosaltres ens centrem en el soroll, que són ones de so que es poden disseccionar en molts paràmetres. No entrem en el lèxic, ni en l’estructura sintàctica que utilitza la persona, sinó que ens quedem únicament i exclusivament en el soroll. I hem vist que aquest ens pot parlar de l’Alzheimer», assegura Valero.

Una vegada convertides les ones en «paràmetres de so» a través d’un ‘software’, els investigadors s’encarreguen de diferenciar quins (d’aquests paràmetres) són els que determinen si un pacient té la malaltia o no. «Una vegada estan determinats, la IA diferencia entre els que tenen la malaltia i els que no», explica Valero. Així, arribats a aquest punt, la IA identifica aquests «canvis subtils» en la parla de la persona que no podrien ser captats per l’oïda humana. I l’assaig d’Ace Alzheimer Center Barcelona ha trobat notables diferències en la parla entre els pacients que tenien amiloide positiu al líquid cefalorraquidi (el que envolta el cervell, recorre la medul·la espinal i pot extreure’s mitjançant una punció lumbar) i els que no.

Aquesta prova de diagnòstic, que encara ha de ser desenvolupada, seria útil per detectar precoçment l’Alzheimer en persones encara no diagnosticades, però que sí que tenen un «deteriorament cognitiu lleu» malgrat que fan una vida normal. «El deteriorament cognitiu lleu és una avantsala de la malaltia, la fase anterior a la demència», precisa aquest investigador. Amb aquest, són quatre els estudis realitzats arreu del món que aconsegueixen relacionar la càrrega de la proteïna beta amiloide al líquid cefalorraquidi amb paràmetres de llenguatge espontani.

Fase anterior a la demència

En aquestes proves d’Ace Alzheimer Center Barcelona hi han participat 52 pacients diagnosticats amb deteriorament cognitiu lleu. A tots se’ls ha demanat que descriguessin, de manera espontània, una imatge. La prova va implicar menys d’un minut d’avaluació. Del total de participants, el 65% eren dones i el 35%, homes. L’edat mitjana era de 73 anys, i el nivell d’escolaritat, mitjà. Del total de la mostra, 33 participants presentaven un resultat positiu en la prova d’amiloide en líquid cefalorraquidi i l’altra meitat no, malgrat que tots ells tenien el mateix diagnòstic.

Notícies relacionades

Alzheimer | Pressió perquè les analítiques de detecció precoç arribin als hospitals

Pilates, ioga i meditació

Valero es mostra esperançat que aquesta prova acabi servint per detectar l’Alzheimer precoçment en persones sanes. «La mitjana d’edat [de detecció] són els 72 anys, però cada vegada hi ha més investigacions a partir dels 50. Estudiem persones cada vegada més joves perquè sabem que aquests canvis [com la concentració de la proteïna beta amiloide] es produeixen anys abans dels primers símptomes», explica.

L’objectiu és anticipar-se al màxim possible a una malaltia (la segona que més preocupa els espanyols, per darrere del càncer) per a la qual, de moment, no hi ha cura, però el deteriorament de la qual es pot alentir. Segons Valero, aquests resultats obren, a més, la porta a millorar les eines de diagnòstic amb proves no invasives.