Viure amb un xiulet constant

Els afectats per acúfens reclamen un centre especialitzat en la sanitat pública

Aquesta patologia, que pateixen uns 900.000 catalans, ve acompanyada de trastorns de salut mental, com ara ansietat i depressió

  • Espanya cribrarà a partir del juny el càncer de pulmó en fumadors i exfumadors

Els afectats per acúfens reclamen un centre especialitzat en la sanitat pública

El Periódico

3
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez
Beatriz Pérez

Periodista

Especialista en sanitat, temes de salut

Ubicada/t a Barcelona, Catalunya, Espanya

ver +

Sol ser un xiulet molt agut constant en una oïda o en totes dues. No sempre: de vegades és un so greu; d’altres, és semblant a un motor. Hi ha gent a qui li va i li ve, però altres persones viuen les 24 hores del dia amb un so d’aquestes característiques al cap. Són persones afectades pels acúfens o el tinnitus (el terme mèdic), que sol generar, a més, altres trastorns com ara ansietat, estrès i depressió. A Catalunya pateix acúfens el 12% de la població, aproximadament, això és, uns 900.000 catalans de totes les edats. Aquest 25 d’abril se celebra el Dia Mundial de les Persones amb Acúfens, que denuncien l’abandonament que pateixen en el sistema sanitari.

«La nostra principal reivindicació és que es creï un centre d’acúfens en la sanitat pública [països com França, Anglaterra o Alemanya, entre d’altres, el tenen] i que estigui format per un equip de neuròlegs, otorrinolaringòlegs, endocrins, psicòlegs i psiquiatres. Si no, anem perduts», assenyala a aquest diari Josep Cruanyes, vocal de l’Associació de Persones Afectades per Tinnitus (Apat), que es va crear a Barcelona el 1998. Cruanyes va començar a patir acúfens als 60 anys, en fa sis. «Els primers quatre anys era poc, però ara són molt forts. Són xiulets permanents», explica. L’entitat també reclama un «tractament global», perquè aquesta patologia no té un origen ni unes afectacions únics.

Apat també denuncia el «frau» que pateixen molts pacients amb tinnitus. «Hi ha llocs on, per exemple, t’apliquen uns corrents que no fan res, però et cobren moltíssims diners», assegura. Al no haver-hi cura per a aquesta patologia ni tampoc un centre públic per tractar-la, molts afectats acudeixen a l’otorrinolaringòleg i en surten simplement amb una recepta d’antidepressius. «Hi ha molta literatura sobre medicaments que poden empitjorar els acúfens, però els metges ni s’ho miren», assegura.

El fet d’acudir tant a la medicina pública com a la privada a la recerca d’ajuda genera «desorientació, teràpies contradictòries, incomprensió i aïllament social». «Estem lluitant malgrat el nostre estat anímic; no tenim cap altra opció», recull el comunicat emès per Apat a propòsit del Dia Mundial de les Persones amb Acúfens. Després del dolor crònic i els vertígens, l’acufen, sosté l’associació, és la tercera condició més invalidant.

Entorn dels 60 anys

Segons Apat, entre un 15% i un 20% de la població d’arreu del món pateix acúfens. «Un 5% els pateixen de manera invalidant», apunta Cruanyes. I, tot i que hi ha gent jove que també els pateix, la incidència sol ser més elevada a partir dels 60 anys. A més, les causes del desenvolupament de tinnitus són «diverses».

«Hi ha gent que comença a patir acúfens sense saber per què. Una altra gent ve d’un trauma sonor, per exemple, una música molt forta», explica el vocal d’Apat. Segons un estudi recent d’Oticon (una empresa d’audiòfons), a Espanya el 50% dels joves de 18 a 24 anys i el 43% dels que tenen entre 25 i 34 s’exposen diàriament a sorolls forts.

Notícies relacionades

Hi ha altres persones que comencen a sentir xiulets amb una pèrdua d’audició. «I hi ha una altra teoria que diu que ve del cervell», diu Cruanyes. A més, no tots els pacients pateixen acúfens de la mateixa manera: uns els tenen en l’oïda; d’altres, disseminats per tot el cervell.

El tinnitus no té cura. A les persones que els tenen per una disfunció temporomandibular sovint les pot ajudar un fisioterapeuta. Però les altres estan sense solució. Tampoc hi ha tractaments que eliminin els acúfens. «Alguns poden baixar-los una mica, però en si mateix no hi ha remei», diu Cruanyes.