L’hospital per a covid del Moisès Broggi és buit i sense malalts per la falta de personal

El màxim exponent d’aquest model va ser l’Hospital Isabel Zendal a la Comunitat de Madrid(150 milions), mentre que Catalunya va optar per cinc hospitals satèl·lit (75 milions tots ells, la meitat que el madrileny). En el seu moment van ser presentats amb entusiasme per la Conselleria de Salut (llavors la titular era Alba Vergés) i pel president, Pere Aragonès, que destacava el «temps rècord» en què eren aixecats. «Això és enfortir el sistema de salut, donar resposta a la covid, però pensat també en el postcovid, en quina cosa necessitarà el sistema de salut», deia l’abril del 2021 Vergés en la inauguració de l’hospital satèl·lit del Moisès Broggi. Va costar 16 milions d’euros.

Tanmateix, l’edifici annex d’aquest hospital comarcal (que dona servei a 12 municipis del Baix Llobregat i és dins de la regió sanitària metropolitana sud) ja fa més d’un any que no té pacients. S’utilitza alguns dies de la setmana per vacunar de la covid i s’hi fan algunes proves complementàries, com els TAC. També té un laboratori.

Però no hi ha malalts ingressats i els llits de crítics i semicrítics es mantenen a la segona planta sense utilitzar-se. Sales i espais buits mentre les urgències del Moisès Broggi són plenes de pacients als passadissos. Darrere d’aquest exemple de qüestionable gestió de diners públics s’hi amaga una altra realitat: la falta de metges i, sobretot, d’infermeres, ja que són elles les que cuiden els pacients crítics. La falta de sanitaris és el repte més gran que afronta el sistema sanitari públic català.

La situació de l’hospital satèl·lit del Moisès Broggi, que ocupa 4.643 metres quadrats i disposa de 56 llits per a pacients crítics i semicrítics (que, suposadament, augmentarien a 74 els llits totals de l’hospital, «un salt espectacular», va dir llavors Vergés), recorda la del Zendal de Madrid, hospital que es va aixecar en tot just sis mesos el 2020.

La presidenta, Isabel Díaz Ayuso, en va dir, el dia de la inauguració, que era «un autèntic pulmó assistencial, una bomba d’oxigen per als professionals del conjunt d’hospitals madrilenys». Però la realitat va distar molt de les seves paraules: el Zendal va estar pràcticament buit el 2022, també per la falta de sanitaris. Només fa pocs dies, la Comunitat de Madrid va començar a derivar pacients al Zendal pel col·lapse de les urgències d’altres centres.

Falta d’infermeres

Sindicats i metges ja van advertir en el seu moment de la falta de metges i infermeres, per molt que s’aixequessin hospitals satèl·lit. Que de res servia construir noves infraestructures si no hi ha mans.

En el pitjor moment de la pandèmia, l’hospital satèl·lit del Moisès Broggi es va utilitzar per a malalts crítics amb covid. Eren moments en què, per exemple, els anestesistes van passar a treballar com a intensivistas, es van tancar quiròfans, igual que moltes consultes d’urgències, i gran part de les infermeres van ser traslladades a les ucis. Va passar a tots els hospitals.

Tanmateix, una vegada va baixar la gravetat i tot es va començar a recol·locar, l’annex del Broggi va començar a buidar-se de pacients. Una recepcionista i a penes quatre persones esperant per fer-se un TAC eren aquest dimecres en aquest edifici, on no hi ha sanitaris ni moviment. És un edifici fantasma.

«L’any passat només s’hi va fer vacunació covid i algun TAC. No hi ha professionals i, sobretot, no hi ha infermeria. I, si no tens infermeres, no pots tenir llits a les ucis: són elles les que són amb els pacients, les que els donen la medicació», apunten fonts mèdiques del Moisès Broggi a aquest diari.

Urgències saturades

Tot això, a més, contrasta amb la situació que viuen les urgències d’aquest hospital. «Els passadissos són plens i els nivells de càrrega són insuportables. Hi falten llits i per això hi ha gent als passadissos. Hi ha infermeres a urgències que porten 22 pacients cada una», afegeixen aquestes fonts.

A Catalunya falten al voltant de 24.000 infermeres, segons el sindicat Satse. «Hi ha una falta d’infermeres importantíssima en tot el sistema sanitari», com reconeixen també metges d’urgències d’altres hospitals. «En una planta convencional, necessites una infermera per a cada vuit pacients. En semicrítics, una per cada quatre. I en crítics [les ucis], una per cada dos», expliquen.

Fonts de la direcció del Moisès Broggi confirmen a aquest diari que actualment en aquestes instal·lacions annexes hi ha un TAC en funcionament i, «ben aviat», hi haurà una ressonància magnètica. «Hi ha un pla funcional per a l’edifici i se n’està adaptant l’estructura per a l’activitat que vagi allà segons el pla funcional: hospital de dia i gabinets de proves, per alliberar espais a l’edifici antic», afegeixen.

La resta d’hospitals satèl·lit

La situació de l’hospital satèl·lit de l’Arnau i Vilanova, a Lleida, també és denunciada pels seus sanitaris, malgrat que és diferent de la del Moisès Broggi. «No està buit. Però no hi ha pacients ingressats. Hi ha quatre plantes, que s’utilitzen per a radiologia, vacunacions de covid, consultes d’oncologia i hospital de dia d’oncologia, o pacients crònics», diuen fonts de Metges de Catalunya. «D’aquest edifici es va dir que podrien ingressar-hi crítics, semicrítics i pacients covid, i mai es va utilitzar per a això». Ocupa 4.816 metres quadrats, va costar 12,5 milions i es va aixecar en 18 setmanes.

Notícies relacionades

Manel Balcells: «Urgeix alleujar la burocràcia als metges perquè tornin a fer de metges»

Pilates, ioga i meditació

No passa el mateix a l’hospital satèl·lit de Can Ruti (14 milions), que s’està utilitzant sencer i que compta amb una uci i amb un hospital de dia polivalent. Tot i que metges d’aquest centre reconeixen la «falta general de sanitaris», sí que valoren positivament que el centre hagi posat «en plantilla» facultatius que tenien contractes temporals durant la covid.

Bellvitge també està utilitzant el seu hospital satèl·lit (14,5 milions) per tractar pacients respiratoris procedents del servei de Pneumologia. I el del Parc Sanitari Pere i Virgili (l’edifici Garbí, dependent de la Vall d’Hebron, 18 milions) atén pacients oncològics que es mantenen ingressats, a més de fer tractaments de radioteràpia i TAC.