Josep Tabernero: «Tenim menys càncer de còlon que els països nòrdics gràcies a la dieta mediterrània»

Tabernero, a més de ser un dels oncòlegs més rellevants en l’àmbit europeu, és cap del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital de la Vall d’Hebron (Barcelona), director de l’Institut d’Oncologia Vall d’Hebron (VHIO) i fundador i director mèdic de l’Institut d’Oncologia de Barcelona (IOB). Expert en càncer colorectal, parla amb EL PERIÓDICO sobre el tumor més freqüent a Europa.

---

Diu vostè que, per molt bé que es faci, el càncer de còlon està associat a l’envelliment.

Els tumors sòlids, a diferència dels hematològics, es produeixen per múltiples alteracions genètiques. Així, aquests tumors que apareixen per múltiples alteracions genètiques necessiten un temps perquè es produeixin totes aquestes alteracions, ja que no es fan de cop. I això és el que passa amb el càncer de còlon. El còlon és una víscera que pateix de molt desgast continu perquè per aquí hi passen tots els excrements, tot el que mengem –les coses bones i les dolentes.

¿I això causa el càncer?

Alhora, el còlon també es regenera molt. El mateix organisme va reparant les cèl·lules que tenen alteracions. Però de vegades aquests mecanismes [de correcció] fallen. I, és clar, com més temps passa, com més gran és la persona, més possibilitats hi ha que algun mecanisme reparador no acabi d’anar bé i es vagin acumulant alteracions genètiques que al final condueixen a fer que es produeixin pòlips.

¿Un pòlip ja indica alguna alteració genètica?

Sí. Quan hi ha un pòlip, ja hi ha alguna alteració genètica que fa que les cèl·lules creixin més del compte. Els pòlips, normalment, fins que no es malignitzen, són cèl·lules que considerem benignes, però que creixen més del compte. Però, si es van acumulant més errors genètics, es pot arribar a formar un tumor. Per això és una malaltia que està sobretot vinculada a l’edat.

¿Quina és l’edat mitjana d’aparició?

67 anys. Sí que és veritat que hi ha un percentatge de malalts de càncer de còlon que tenen alguna alteració de tipus hereditari, és a dir, algun gen que van heretar alterat, i això els posa una mica més al davant de la carrera. Per això cada vegada veiem més tumors de càncer de còlon que es diagnostiquen en gent més jove, per sota dels 50 anys. Si s’agafa a temps –en estadi un o dos–, el càncer de còlon té una supervivència del 90%. A l’estadi tres, d’entre el 60% i 70%. I, quan fa metàstasi, la supervivència no arriba al 20% en cinc anys.

¿Quins factors de risc incideixen en aquest tumor?

Per exemple, la dieta. Els països africans tenen menys incidència de càncer de còlon perquè en general mengen més fibra que nosaltres. Nosaltres som en una posició intermèdia entre els països nòrdics i els Estats Units –on la incidència de càncer de còlon és molt alta– i els països africans –on és més baixa. La dieta mediterrània ens protegeix en aquest sentit però, si la perdem, tindrem més càncer de còlon.

¿Quina n’és la incidència?

A Europa és el tumor més freqüent, ja que afecta tant homes com dones. En les dones és més freqüent el càncer de mama. En els homes, el càncer de pròstata i el de pulmó. Si tenim en compte homes i dones, però, el més freqüent és el càncer de còlon.

¿El còlon irritable pot desembocar en càncer?

El còlon irritable segur que no. Les malalties inflamatòries intestinals sí, com la colitis ulcerosa i la malaltia de Crohn. ¿Per què? Perquè són malalties que produeixen una inflamació crònica i això té més risc de produir un càncer. La dieta que afavoreix el càncer de còlon és baixa en fibra i rica en greixos. Per això només hauríem de menjar carn vermella una o dues vegades per setmana, perquè la carn vermella –un filet, per exemple–, a diferència de la carn blanca, té greix dins de la fibra. En la carn blanca, que són majoritàriament les aus, el greix sempre és fora de la fibra. En canvi, en la carn vermella, el greix és dins de la fibra. Així que, tot i que treguis el greix de fora, dins de la fibra hi continua havent.

¿Quins són els principals avenços en càncer de còlon?

Molts. És un dels tumors que té unes alteracions genètiques que millor es coneixen. ¿Per què? Primer, perquè hi ha models animals. Segon, perquè podem fer colonoscòpies. Sabem que el pòlip és una entitat premaligna, que pot degenerar i les colonoscòpies ens ajuden a detectar aquests pòlips. En altres càncers, com el de mama, per exemple, no podem detectar entitats premalignes. El càncer de mama el que ha guanyat molt és el diagnòstic precoç gràcies a les mamografies i ressonàncies.

I per al càncer de còlon hi ha el test de sang oculta en femta.

Sí, amb això fem prevenció i diagnòstic precoç. S’ofereix a la població d’entre 50 i 70 anys, que és el rang d’edat en el qual més freqüentment diagnostiquem càncer de còlon. Són els anomenats «cribratges». Ara s’està discutint si hauríem d’abaixar l’edat als 45 o 40 anys, i s’acabarà fent, primer als 45 i després als 40.

¿Què passa quan el test de sang en femta dona positiu?

Es fa una colonoscòpia al pacient, que ens permet diagnosticar tumors més petits o fins i tot pòlips. Cada vegada utilitzem tècniques quirúrgiques menys agressives. I, a més, hi ha hagut molts avenços en la subclassificació de la malaltia. Fa 15 anys parlàvem d’un càncer de còlon; avui dia, parlem de fins a 10 subtipus diferents. I cada vegada hi ha tractaments més personalitzats, teràpies dirigides, partint de les alteracions genètiques que té cada tumor.

Notícies relacionades

Pilates, ioga i meditació

L’alcohol ja causa el 15% de consultes mèdiques i 150.000 ingressos a l’any

¿Com va afectar la pandèmia a la detecció d’aquest tumor?

L’‘screening’ de càncer de còlon es va paralitzar des del març fins al juny o el juliol del 2020. Això va fer que es diagnostiquessin gairebé el 12% menys de tumors en general, però això ja està recuperat. Però a més d’aquests cribratges, que diagnostiquen tumors silenciosos, és molt important que la població continuï tenint al cap que davant d’una pèrdua de sang de 15 dies de durada, una pèrdua de pes sense causa associada o un quadro de cansament ha de consultar el metge. La població no ha de baixar la guàrdia perquè el que vam veure entre el 2020 i el 2021 és que els tumors es diagnosticaven més avançats perquè la gent consultava menys, ja que hi havia menys accés al sistema i hi havia por.