Pressió als CAPs: més de 5 dies per veure el metge de capçalera

Tot i que la situació no és homogènia a tot el territori, la majoria dels CAPs de Catalunya triguen més de 48 hores a donar cita al pacient perquè vegi el seu metge de família, que és el temps recomanat. Molts triguen una setmana o fins i tot més. El 2019, la mitjana d’espera de tot Catalunya era de 6,8 dies. Ara, segons la Conselleria de Salut, la mitjana és de 5,36 dies. Una millora respecte a la xifra d’abans de la pandèmia, però encara lluny de les 48 hores. És una situació il·lustrativa que els CAPs s’han tornat més inaccessibles per als malalts crònics o malalts no greus (a les urgències se’ls continua donant resposta).

Això passa, principalment, perquè hi ha poc personal: la ràtio a la primària de Catalunya és de 7,5 metges de capçalera per 10.000 pacients (la mitjana a la UE és de 9,5), segons la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic). A més hi ha sis infermeres per mil habitants (a Europa la mitjana és nou per mil habitants), segons el sindicat Satse.

«Els equips directius i les institucions han de treballar perquè l’accessibilitat sigui màxima, que la gent pugui parlar amb el seu metge en 48 hores», defensa el president de la Camfic, Antoni Sisó, que posa el focus, no obstant, en l’enorme esforç que està fent la primària aquests últims dos anys.

Reforma i prioritats

El PSC, principal partit de l’oposició a Catalunya, ha conjuminat un document de 37 pàgines en el qual ofereix una sèrie d’idees marc per a la «necessària reforma i transformació» de l’atenció primària, entre les quals hi ha l’atenció als pacients amb seqüeles de la covid, augmentar la patologia oculta i recuperar els serveis perduts. El document serà entregat al Govern sota el segell del Govern Alternatiu de Catalunya, una espècie de govern a l’ombra que va crear Salvador Illa fa un any.

L’estudi del PSC, que es basa en dades de la memòria del Servei Català de la Salut (CatSalut) del 2020, recull que aquell any, quan va colpejar més durament la pandèmia de covid-19, només el 40% de l’atenció primària va ser presencial. El 2021, segons la Conselleria de Salut, la primària va registrar gairebé 8 milions més de visites presencials (un 31,6%) més que el 2020.

La presencialitat s’ha recuperat, tot i que és veritat que no totalment. Però existeix i continuarà existint, només que hem habilitat altres mecanismes d’atenció a la població [per exemple, La Meva Salut]», diu Sisó.

«A mi em truquen pacients per dir-me que no els han trucat per a la ressonància de l’hospital. Al final la primària està resolent problemes d’altres. Continuem sent accessibles», defensa també Meritxell Sànchez-Amat, presidenta de la Focap, qui prefereix posar el focus en la falta de recursos i de prestigi de l’atenció primària, que va ser la que va liderar la gestió de la pandèmia: va fer test, va tractar els malalts lleus i va portar a terme la vacunació contra la covid.

Objectiu: 25% del pressupost

Perquè la primària guanyi pes, els contractes han de ser atractius. Tot i que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana que el pressupost de la primària no baixi del 25%, a Catalunya és del 16,7%. És una situació comuna de tot Espanya. Salut ha fet passos per enfortir la primària: a més d’augmentar un 5% el pressupost el 2021, va contractar 3.800 professionals més. Però molt pocs eren metges i infermeres, sinó que la majoria eren nutricionistes, psicòlegs o fisioterapeutes.

Un exemple del desprestigi de la primària: el maig de 2022, un total de 200 places de metge de família van quedar vacants a tot Espanya, de les quals 71 eren a Catalunya. És la comunitat amb més vacants en aquesta especialitat.

«Hi ha falta de recursos i de poder. Sempre s’ha prioritzat l’hospital. En el discurs els polítics continuen dient que la primària és la porta d’entrada al sistema, però en el fons fomenta les urgències hospitalàries com a porta d’entrada», es queixa Sànchez-Amat. La primària, diu, «ha perdut poder i atributs en les últimes dècades».

Un altre exemple: en els últims anys, les tasques de cures pal·liatives de la primària han anat sent substituïdes pels programes d’atenció domiciliària (els anomenats Pades). «Això s’ha promogut des de dalt. Als Pades no se’ls exigia que es coordinessin amb la primària –que és on es coneix de veritat el pacient–, sinó que moltes vegades s’activen des de l’hospital sense que el metge de capçalera ho sàpiga», es queixa Sànchez-Amat.

Desigualtat territorial

Quant als recursos de tot el territori, sovint hi ha molta diferència entre unes zones i d’altres. Sobretot arran de la pandèmia es van tancar consultoris locals que no es van tornar a obrir. També es van reduir els horaris d’atenció d’alguns d’aquests i no s’han tornat a recuperar.

Segons Salut, en aquests moments estan oberts tots els CAPs i el 93% dels consultoris locals de Catalunya. El PSC reclama obrir tots els centres, però la conselleria esgrimeix que s’està «reordenant l’atenció» partint de criteris com la freqüentació i ús dels dispositius. Els usuaris es queixen, per exemple, que hi ha consultoris sense pediatre i han de desplaçar-se al CAP més pròxim, tot i que el departament assegura que l’atenció pediàtrica «està garantida» a tot el territori i «s’organitza en funció de les necessitats de cada població».

La paradoxa és que, amb una població cada vegada més envellida i amb cada vegada més malalties cròniques, el paper de la medicina de família serà més important. El 2030 un 22% dels catalans tindran més de 65 anys, segons Salut. El 2060, en seran gairebé un 30%. Paradoxalment, la previsió de l’Institut Català de la Salut (ICS) és que, al llarg d’aquest any, es jubilin uns 247 metges de primària i 134 infermeres. Les jubilacions seguiran en augment en els pròxims anys, però cada vegada menys metges volen dedicar-se a la medicina familiar, perquè les condicions laborals dels CAPs no agraden: hi ha molts contractes precaris i voluminoses agendes que impedeixen dedicar a cada pacient el temps que mereix.

Notícies relacionades

L’alcohol ja causa el 15% de consultes mèdiques i 150.000 ingressos a l’any

L’huracà dels cossos forçats

Les rotacions provoquen que el mateix metge de capçalera no estigui gaire temps assignat als mateixos pacients. Un fenomen que resulta contradictori amb els estudis que apunten que la mortalitat del pacient es redueix fins a un 25% quan és atès durant 15 anys pel mateix metge de família.

Sánchez-Amat reivindica el paper i la importància dels CAPs: a més de «millorar la salut de la població», la primària «fa un ús dels recursos més eficients», perquè «l’atenció especialitzada demana moltes més proves, molts més tractaments i és molt més cara».