Despesa sanitària

L’atenció primària encara no s’ha recuperat de les retallades del 2010

  • Els Pressupostos del 2022 preveuen cert alleujament, liderat per Extremadura i Catalunya, mentre que Madrid segueix a la cua

  • El 37% dels metges atenen més de 1.500 pacients, cosa que incrementa l’espera a més de sis dies en el 34% dels casos

L’atenció primària encara no s’ha recuperat de les retallades del 2010

FERRAN NADEU

2
Es llegeix en minuts
Patricia Martín
Patricia Martín

Periodista

Ubicada/t a Madrid

ver +

L’atenció primària continua sense estar entre les prioritats de les administracions públiques. «Sempre ha sigut la germana pobra, però ara és la germana paupèrrima del sistema sanitari, amb problemes de finançament gravíssims i demores en les cites intolerables», segons denuncia Marciano Sánchez Bayle, portaveu de la Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública (FADSP), organització que ha realitzat un estudi que demostra que la despesa sanitària als centres de salut «continua sent baix» i encara se situa 0,74 punts per sota del de 2010, any en què es van efectuar les primeres retallades pressupostàries provocades per la crisi econòmica.

Les últimes dades de despesa consolidada, és a dir, realment produïda, són del 2019 i la mitjana nacional d’inversió en centres de salut va ser del 14,16% respecte a la despesa sanitària total, 0,24 punts per sobre del destinat el 2018 però encara 0,74 punts per sota del 2010. A partir d’aquesta data, no hi ha informació de despesa consolidada i cal recórrer als Pressupostos aprovats per les comunitats, que indiquen que la crisi del coronavirus ha fet efecte i les administracions han decidit per fi augmentar la inversió en l’atenció primària. Però el creixement és «poc significatiu», segons Sánchez Bayle, que adverteix, a més, que habitualment els pressupostos inclouen més inversió del que realment es gasta després.

Malgrat aquesta «desviació a l’alça» i que falten dades de cinc comunitats, els Pressupostos del 2022 indiquen que aquest any les administracions preveuen portar a terme una certa recuperació de la despesa, amb un augment del 0,77 respecte al 2019, fins a una inversió de 14,93% respecte a la despesa sanitària total, que des del 2010 s’ha incrementat però a causa de la despesa farmacèutica i la inversió en atenció especialitzada (consultes i hospitals).

Les diferències

L’informe ratifica, a més, una gran varietat entre regions. Al capdavant en percentatge d’inversió en primària se situa Extremadura, amb un 17,1, seguida de Catalunya, amb un 16,8, i a la cua continua estant-hi Madrid, amb un 10,7 (per sota de la despesa del 2019, quan junt amb les Balears també es va situar a la cua del rànquing). «Aquestes diferències fan que sigui molt difícil que es puguin donar les mateixes prestacions assistencials a tot Espanya, cosa que genera grans desigualtats», conclou l’anàlisi de la FADSP.

Notícies relacionades

La Federació, junt amb les principals societats mèdiques, reclama una inversió d’entorn del 25% del pressupost sanitari en atenció primària, fet que suposaria uns 10.000 milions més, de manera esglaonada però sobretot en els pròxims quatre anys. L’import s’hauria de destinar a incrementar les plantilles i que no hi hagi professionals sanitaris amb més de 1.500 pacients assignats, ja que en l’actualitat el 37% dels metges i infermeres de família tenen una quota més elevada, segons l’informe de la FADSP. La ràtio de pediatria ha descendit, però, «probablement, a causa de la baixada de la natalitat».

L’espera

En aquest context, i donat que la pandèmia ha provocat un augment de les consultes (un 12,5%), el 34,7% dels pacients assenyalen que han hagut d’esperar més de sis dies per ser atèsos, cosa que «significa negar l’atenció primària i que molts pacients s’aguantin, d’altres acudeixin a urgències sense ser necessari i els que poden vagin al sector privat», segons l’anàlisi efectuada per Sánchez Bayle.