La salut pública a Catalunya segueix a mig gas davant futures pandèmies

La covid-19 ha posat de manifest la importància d’enfortir la salut pública. Segons Guix, la vigilància epidemiològica (un dels aspectes de la salut pública) a Catalunya s’ha reforçat arran de la pandèmia. «Ha aconseguit eines informatives i ha rebut un increment de recursos humans, com rastrejadors i epidemiòlegs». El «gran risc», segons ell, és que tot això sigui «flor d’un dia».

Malgrat tot, l’epidemiòleg Joan Caylà, membre de la Societat Espanyola d’Epidemiologia (SEE), remarca que gran part d’aquest personal incorporat «no està format». «I molts d’altres tenen contractes que ja han acabat», afegeix Caylà. A més, adverteix que la covid-19 i la verola del mico han deixat aparcat el seguiment d’altres malalties de declaració obligatòria, com la tuberculosi o el VIH/sida.

Tot i que Guix creu que la vigilància epidemiològica sí que ha entrat en l’agenda política, no ha passat el mateix amb la promoció de la salut i la prevenció de la salut. «Això ens pot donar problemes perquè són aspectes molt importants fora de l’epidèmia. Estem parlant, per exemple, de seguretat alimentària o de salut comunitària», diu Guix. Insisteix que, «en temps de pau», és «tan important» la protecció i la promoció de la salut com la vigilància epidemiològica.

Aparcades altres lluites

L’exsecretari de Salut Pública de Catalunya també posa el focus en el fet que, a causa de la crisi sanitària, els últims anys ha quedat relegada la lluita contra el canvi climàtic. També, segons ell, s’ha posat poc èmfasi en el biaix social que han tingut els contagis de covid-19. «S’ha tractat molt poc que el virus ha afectat més els pobres», assenyala. Ell sí que creu que Catalunya està «preparada» per detectar una nova pandèmia, tot i això, faltarà desenvolupar «la part farmacològica» quan aparegui un nou virus.

Notícies relacionades

Pilates, ioga i meditació

L’alcohol ja causa el 15% de consultes mèdiques i 150.000 ingressos a l’any

És menys optimista Joan Caylà, que creu que el sistema no ha sigut enfortit encara prou. Després de la covid-19, els epidemiòlegs espanyols viuen l’hàndicap de la verola del mico, que està afectant molt Madrid i Barcelona. «Això implica que la gent que fa epidemiologia de camp ha de dedicar-s’hi en exclusiva. I, llavors, queden aparcades altres malalties de declaració obligatòria, com el VIH/sida, la tuberculosi o les infeccions de transmissió sexual», apunta Caylà.

En aquestes infeccions hi està havent retards en els diagnòstics. Aquest epidemiòleg insisteix que no s’està fent un «bon seguiment» d’aquestes malalties i per això resulta impossible fer-ne informes anuals. Sí que valora positivament que Espanya estigui impulsant la creació d’un centre estatal de salut pública, tot i que de moment es desconeix on estarà ubicat. Madrid està descartat, segons Caylà.