Sanitat estudia la compra d’antivirals i vacunes per fer front a la verola del mico

El Ministeri de Sanitat està valorant i analitzant «diferents opcions terapèutiques en funció de la seva viabilitat i efectivitat, com ara antivirals i vacunes», per al tractament dels casos de la verola del mico detectats a Espanya, segons han informat des del departament que encapçala Carolina Darias. Fins ara, 25 mostres de casos sospitosos s’han enviat al Centre Nacional de Microbiologia de l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII) per a la seva anàlisi. Tots els casos que s’estan analitzant presenten un quadro lleu. Aquest dijous a la tarda, amb informació aportada per la Conselleria de Sanitat de Madrid, són 28 els casos sospitosos a la regió i hi ha 7 positius confirmats.

El ministeri ha actualitzat avui tota la informació relativa a una alerta sanitària que va començar el 18 de maig al Regne Unit, amb quatre casos confirmats de la coneguda com a monkeypox. El 18 de maig, Portugal comunica 5 casos confirmats i uns 20 sospitosos. Des que el Sistema d’Alertes i Resposta Primarenca per a les malalties transmissibles de la Comissió Europea comunica l’alerta d’àmbit global, Sanitat remarca que està «en permanent contacte» per fer-ne un seguiment.

Així, d’acord amb el procediment del Sistema d’Alertes, es va obrir una alerta d’àmbit nacional, es va comunicar la situació a la Ponència d’Alertes i s’ha avisat tots els actors clau per garantir una resposta ràpida, oportuna i coordinada, indiquen des d’aquest departament.

Itàlia i Suècia s’han convertit aquest dijous en els últims països a notificar casos de verola del mico, després dels registrats a la Gran Bretanya, Espanya, Portugal i els Estats Units i l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha demanat que es rastregin els contactes de l’onada de casos.

Anàlisi a l’ISCIII

Per analitzar aquests casos, l’ISCIII està fent servir mètodes de detecció molecular mitjançant PCR en temps real (tecnologia múltiplex d’ampli espectre), més seqüenciació genètica del fragment amplificat per fer-ne confirmació al 100%. La PCR, assenyalen des de Sanitat, permet un diagnòstic diferencial de la família d’ortopoxvirus (hi ha quatre tipus de verola, aclareixen a aquest diari), i després la seqüenciació permet determinar si és verola del mico o no. Sanitat indica que informarà del resultat de la seqüenciació de les mostres quan es produeixin.

A més, indiquen que, tot just 72 hores després de l’alerta, la Ponència d’Alertes del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (CISNS) ha elaborat un protocol per a la detecció precoç de casos que «ajudarà a garantir la detecció i el diagnòstic precoç d’un possible cas d’MPXV per tal d’adoptar de manera immediata les mesures de control adequades per evitar l’aparició de casos secundaris». Al document, s’estableix com identificar els contactes i fer-ne un seguiment.

Aquest dijous, la Conselleria de Sanitat del Govern de les Canàries ha notificat un cas sospitós a l’illa de Gran Canària. Segons ha informat el departament regional, és un pacient que està sent atès a l’Hospital Universitari de Gran Canària Dr. Negrín, sense que hagi requerit ingrés hospitalari i que està en estudi en coordinació amb el Centre Nacional de Microbiologia, que confirmarà o descartarà el cas en qüestió.

Antivirals i vacunes

Quant als tractaments, des de Sanitat indiquen que «s’està testant el mercat per veure medicaments disponibles» mentre recorden «que cap cas és greu i tots han respost al tractament». Així, el ministeri ha explicat que, a través de l’Agència Espanyola del Medicament i Productes Sanitaris (AEMPS), «està valorant i analitzant» diferents opcions terapèutiques en funció de la seva viabilitat i efectivitat, com ara antivirals i vacunes.

Avui mateix, en una entrevista amb aquest diari, el doctor Eliseo Martínez García, dermatòleg de l’Hospital Clínic Universitari Virgen de la Victoria de Màlaga i coordinador del Grup Espanyol d’Epidemiologia i Promoció de la Salut de l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia (AEDV), explicava que, en el cas dels antivirals, «no n’hi ha cap de recomanat específicament» per aquesta malaltia.

«N’hi ha alguns que sí que han demostrat eficàcia en el cas de la verola tradicional i que, segons algunes publicacions, sembla que suggereixen que podrien ser eficaços. Seria un ús fora de fitxa tècnica, no que fem servir habitualment en una consulta i requeriria autoritzacions especials», afegeix el metge.

Notícies relacionades

L’alcohol ja causa el 15% de consultes mèdiques i 150.000 ingressos a l’any

L’huracà dels cossos forçats

«El que sabem és el que es va fer als Estats Units i, en aquest país, els Centres de Control i Prevenció de Malalties (CDC, per les sigles en anglès) van arribar a promoure la vacunació de la verola en gent que havia tingut contacte estret o persones que es van considerar grups de risc, fonamentalment treballadors que podien atendre aquests pacients», indica el dermatòleg a aquest diari en relació amb un brot detectat el 2003.

Als Estats Units, en actualitat es disposa de dues vacunes contra la verola. Com assenyala el dermatòleg, estan indicades per a situacions molt concretes. Una, que en aquest país es comercialitza amb el nom de Jynneos, és del laboratori Bavarian Nordic, especialitzat en la fabricació de vacunes, que podria protegir de la verola del mico en humans al voltant d’un 85%.