La salut dental a la sanitat publica: només 3.000 odontòlegs a tot Espanya

La salut bucodental continua sent una de les assignatures pendents de la sanitat espanyola. Els 44 milions d’euros assignats a aquest apartat als pressupostos generals de l’Estat (PGE) per al 2022, són una quantitat insuficient per satisfer la demanda: toca a menys d’un euro per ciutadà, denuncien des del Consell General de Dentistes a EL PERIÓDICO DE ESPAÑA. A més, criden l’atenció sobre un fet: dels 40.000 dentistes que treballen al nostre país, només entorn de 3.000 ho fan en la sanitat pública, cosa que deixa sense cobertura els qui tenen rendes més baixes.

La sanitat espanyola és una de les millors d’Europa però en atenció dental «fallem estrepitosament», sentencia el doctor Óscar Castro Reino, president del Consell General de Dentistes, en conversa amb aquest diari. Ho argumenta, entre altres qüestions, al·ludint a un recent informe de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) segons el qual, malgrat les bonances del nostre sistema, es critiquen les «importants deficiències» de la cobertura pública en aquest apartat al nostre país.

Al document, l’OMS recomana continuar augmentant la despesa pública en sanitat i ampliar la cobertura de l’atenció dental començant pels més vulnerables. «Cal fer una política de planificació sanitària adequada i no política de política. Recorden la salut bucodental quan arriben les eleccions, o quan han de fer promeses, és igual el color del partit», es queixa Castro Reino, dentista en un centre de salut de la Regió de Múrcia.

Una bretxa per ingressos

I és precisament, aquí, denuncia, on es produeix la gran bretxa entre els qui tenen o no ingressos suficients per acudir a una clínica dental per realitzar-se tractaments que, en moltes ocasions, són prioritaris i urgents. Segons les seves estimacions, dels 40.000 odontòlegs que exerceixen a Espanya, només uns 3.000, «a tot estirar», detalla, ho fan a la Sanitat pública. Amb importants diferències, quant a la cobertura, per comunitats autònomes. «Depèn d’on hagis nascut, del teu codi postal, tindràs una atenció bucodental o una altra», afirma.

En comunitats com el País Basc, una de les més avançades en aquest terreny, el Departament de Salut i Osakidetza, amb la col·laboració d’un extens quadro de dentistes concertats, fa anys que asseguren de forma gratuïta l’atenció dental a tots els nens i nenes dels 7 als 15 anys. En d’altres, com Madrid, s’hi han sumat més tard, però treballen en la mateixa direcció: aquestes visites són gratis per a menors d’entre 7 i 16 anys.

A Catalunya, hi ha iniciatives com la que ha posat en marxa l’Ajuntament de Barcelona: un servei de dentista gratuït per a les persones en situació de vulnerabilitat, derivades pels serveis socials de la ciutat, sota un llindar econòmic determinat i amb una necessitat odontològica diagnosticada.

Un pressupost insuficient

Per al màxim representant dels dentistes espanyols, els 44 milions d’euros assignats als serveis de salut bucodental als pressupostos generals de l’Estat per al 2022 és una quantitat clarament «insuficient» per satisfer la demanda d’un país que, a més, és dels que menys va al dentista en el nostre entorn. Segons el Llibre Blanc de la Salut Bucodental a Espanya 2020, la mitjana europea de revisions anuals és del 65%, davant el 51% d’Espanya. Només Letònia, Hongria, Romania i Turquia figuren per darrere del nostre país.

Aquest mateix document, a tall d’enquesta, aporta altres dades que criden l’atenció: la salut bucodental genera una preocupació semblant que la de la salut en general en la població adulta: el 65% dels espanyols es mostren «bastant o molt preocupats» i són les dones les que manifesten més grau de preocupació. I tot i que el 87% dels enquestats pensen que s’ha de realitzar una visita al dentista almenys una vegada a l’any, a l’hora de la veritat, el 51% dels preguntats admeten haver acudit a l’odontòleg l’últim any, el 39% recorden haver-hi anat fa 1-2 anys i el 10% fa més (o no hi han anat).

Atenció als més vulnerables

Tornant als PGE per al 2022, en matèria sanitària inclouen una partida específica per al desenvolupament de l’Estratègia de Salut Mental que ascendeix a 30 milions i els 44 milions d’euros per ampliar la cartera de serveis de salut bucodental. El Ministeri de Sanitat busca l’ampliació progressiva d’aquest apartat, perquè la cobertura arribi cada vegada a més persones, sobretot als qui tenen menys ingressos.

El doctor Castro Reino valora que aquest capítol de fons posa el focus d’atenció en la població més vulnerable: nens i adolescents, les embarassades, els més grans de 75 anys o persones amb discapacitat. «Incidim en la part més dèbil. Nens, avis, persones amb necessitats especials. Si un pensionista cobra 400 euros, ¿com pot permetre’s pagar a un dentista?».

Menció especial, per al president del Consell General, mereixen les persones que s’estan sotmetent a tractaments de radioteràpia o quimioteràpia a causa del càncer. El càncer oral, recorda, és un altre dels problemes bucodentals més comuns en adults. El consum de tabac i alcohol, una mala alimentació o una pròtesi mal ajustada, són factors de risc que poden provocar l’aparició d’aquest tipus de malaltia. «La deterioració en persones amb aquest tipus de tractament és tremenda. Prou dur és patir càncer com per patir-lo a la boca», remarca.

Despesa contra prevenció

Notícies relacionades

Benvinguts a l’edat d’or de l’oftalmologia

L’avaluació de tecnologies sanitàries, l’accés a la innovació i la professionalització, protagonitzen l’XI Fòrum d’Entitats de Pacients

La salut bucodental és un dret, insisteix el metge, però, a Espanya, els comptes continuen sense quadrar i l’aposta en aquest apartat continua sent molt fluixa. Segons les estimacions d’aquest òrgan col·legial els espanyols inverteixen una mitjana de 500 euros a l’any a la seva boca. Falla la prevenció, asseguren. Per cada 12 euros que es gasta una persona en tractaments, si l’Estat el fes servir en prevenció, seria un euro.

Incorporar els serveis bucodentals al Sistema Nacional de Salut va ser un dels punts de l’acord de coalició entre PSOE i Unides Podem. Des de la formació morada assenyalen a aquest diari que estan d’acord amb la gratuïtat d’aquest tipus d’atenció perquè aspiren a «una cobertura sanitària integral». No obstant, ara com ara, continua sent un horitzó llunyà, assenyala el president dels dentistes.