La transmissió de la Covid-19

Espanya, l’oasi europeu de la pandèmia

El país experimenta una pujada controlada de contagis, que no compromet l’activitat dels hospitals, mentre en el seu entorn estan disparats

Espanya, l’oasi europeu de la pandèmia

Ferran Nadeu

5
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez
Beatriz Pérez

Periodista

Especialista en sanitat, temes de salut

Ubicada/t a Barcelona, Catalunya, Espanya

ver +

La pujada de contagis de Covid-19 diaris que experimenta Espanya no està de moment comprometent l’activitat dels hospitals del país. De fet, la situació epidemiològica d’Espanya és, en aquests moments, bastant millor que la del seu entorn. «Estem molt ben comparats amb una part molt important del món. Tenim les xifres d’infecció més baixes i les més altes de vacunació», explica l’epidemiòleg Antoni Trilla, cap de Medicina Preventiva de l’Hospital Clínic. Un 80% de tots els espanyols ja tenen les dues dosis de la vacuna contra el coronavirus, és a dir, la pauta completa. Fa poc més d’un mes que Espanya va començar a aixecar les restriccions.

Tot i que parlar d’immunitat de grup en aquesta pandèmia és enganyós (la vacuna protegeix de la malaltia greu, però no evita la circulació del virus), arribar a un 80% de població vacunada sí que dificulta la transmissió del virus. I, a més, a l’evitar la malaltia greu, no augmenta la pressió hospitalària. «És possible que ara, amb un 80% de vacunats, la circulació del virus es comenci a veure compromesa. A Espanya també estan augmentant els contagis, però no tant com a Holanda o França, que tenen menors taxes vacunals», continua Trilla, que insisteix que «avui, gràcies a la vacuna, la situació és dolenta per al coronavirus». Qualifica de «magnífica» la vacunació a Espanya i celebra que la població espanyola, «majoritàriament», confiï en el fàrmac.

La pregunta que aquest epidemiòleg es fa, amb l’antena posada a la resta d’Europa, és si amb la vacuna, per si sola, n’hi haurà prou per evitar un batibull de contagis aquest hivern. «Al llarg d’aquesta pandèmia, ja hem vist que altres vegades vam començar estant malament nosaltres i després la cosa va passar a la resta d’Europa. Així que no sabem si estem bé perquè hem passat la fase dolenta o al revés», valora Trilla. La tardor i l’hivern són «la mala temporada per a les infeccions» i aquest any, a més, s’esperen més virus respiratoris que l’any passat. La grip augmentarà, respecte a l’època pre-Covid, entre un 20% i un 200%. Com es conjugarà la presència d’aquests virus amb la Covid-19 és una incògnita. Trilla no descarta una nova onada de coronavirus. «Però seria petiteta. No hauríem de tornar a una situació amb un gran nombre de casos», assenyala.

«Peus de plom»

La incidència per coronavirus a 14 dies a Espanya se situa en els 53 casos per 100.000 habitants. El risc és mitjà. Però al Regne Unit és de 873; a Alemanya, de 306; a França, de 117; a Portugal, de 105, i a Itàlia, de 94. Inquieta, sobretot, la situació del Regne Unit, que té també una de les cobertures de vacunació més altes (tot i que no tant com Espanya). «El Regne Unit va declarar al juliol el ‘freedom day’, i aquest dia va aixecar restriccions, va deixar la mascareta... És probable que això hagi contribuït a tenir taxes altes», apunta Ildefonso Hernández, portaveu de la Societat Espanyola de Salut Pública (Sespas).

Hernández demana, no obstant, «anar amb peus de plom», ja que les taxes d’incidència del virus tenen els «seus alts i baixos». «Tenim la garantia de la vacuna i ara [amb la tercera dosi] s’està millorant la protecció de les persones vulnerables. També fa l’efecte que la població espanyola està sent molt prudent i porta la mascareta a l’interior i en les aglomeracions», diu aquest epidemiòleg, que no obstant no descarta cap altra onada pandèmica. Segons ell, ara es donen les «condicions», ja que la gent torna a fer molta vida a l’interior. «En qualsevol cas –matisa–, fa l’efecte que l’impacte que hi pugui haver no arribarà a la magnitud d’altres països, ni en intensitat ni en gravetat. El que no significa que no s’hagi d’estar alerta».

Espanya compta, a més, amb un avantatge respecte altres països europeus: la seva població, explica Hernández, «confia bastant» en les recomanacions de les autoritats sanitàries. Per això el moviment antivacunes és minoritari. «En altres països hi ha borses de població que ni tan sols estan vacunades. Mentrestant, nosaltres estem pensant quant dura la immunitat perquè no tenim una borsa de no vacunats immensa», valora.

L’epidemiòleg Joan Caylà, membre de la Societat Espanyola d’Epidemiologia, és menys optimista i creu que si Espanya està millor que molts països d’Europa és perquè també ha estat pitjor. «Durant aquesta pandèmia Espanya ha estat molt afectada, així que hi ha molta immunitat. La cinquena onada ha tingut una incidència molt alta. I un excés de 9.000 morts», assenyala. En països com França hi ha més gent antivacunes, per la qual cosa el Govern ha portat a terme una estratègia de vacunació obligatòria per als cuidadors de la salut, per exemple. Caylà mostra la seva preocupació pels països de l’est d’Europa, com Letònia, Romania o Rússia, amb cobertures vacunals molt baixes. Per ell és important llançar el missatge que «la pandèmia no s’ha acabat»

L’agència estatal

Però tot el que s’ha aconseguit fins ara es podria veure compromès si aparegués una nova variant capaç d’escapar a les vacunes. De moment no està passant, però no vol dir que no hagi de passar. La variant delta plus, més contagiosa que la delta, no és un «motiu de preocupació gran». «Però no hem d’oblidar que la vigilància epidemiològica és una qüestió vital. És una inversió a llarg termini. Per això és tan important el desenvolupament de l’agència estatal de salut pública», destaca el portaveu de Sespas. Ho va anunciar la Ministra de Sanitat, Carolina Darias, al setembre. El departament està redactant encara l’avantprojecte. Sespas demana que tiri endavant aquesta legislatura.

Notícies relacionades

La creació d’aquesta agència, valora Hernández, serà «un capítol crucial en la salut pública». «Tot i que s’arribi a acords a Glasgow [on s’està fent la Cimera del Clima], tindrem problemes de salut relacionats amb el canvi climàtic, que poden ser pandèmies o problemes d’un altre caire», diu. Aquesta agència es coordinarà en xarxa amb les comunitats, així com amb les universitats i centres d’investigació. «Donarà resposta a altres malalties com el càncer, l’obesitat, les violències... No només a la pandèmia. I servirà per crear una política a llarg termini per millorar la salut i disminuir les desigualtats».

Segons Hernández, si aquesta agència hagués existit quan va començar la pandèmia, la situació hauria sigut «diferent», ja que s’hagués actuat «de manera més ràpida» i no hi hagués hagut «tants dubtes».