Similar a una lligadura de trompes

Afectades per l’anticonceptiu Essure: «Estem fartes de ser les boges de la molla»

Afectades per l’anticonceptiu Essure: «Estem fartes de ser les boges de la molla»

Jordi V. Pou / Anna Mas

Almenys 800 dones a Catalunya i 3.500 a tot Espanya pateixen els efectes secundaris d’un contraceptiu que Bayer va retirar del mercat el 2018. Elles reclamen ara la creació d’un protocol mèdic i la reparació dels danys causats.

5
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez
Beatriz Pérez

Periodista

Especialista en sanitat, temes de salut

Ubicada/t a Barcelona, Catalunya, Espanya

ver +

«Busquem que es reconegui el nostre mal físic i psicològic. Hem acabat mutilades». Ho diu Daniela Oprea, de 37 anys i administradora de la Plataforma Lliures d’Essure, una associació de dones afectades per l’anticonceptiu Essure, de la farmacèutica Bayer, que va començar a comercialitzar-se el 2002 i que va ser retirat del mercat espanyol el 2017 (després que l’Agència Espanyola de Medicaments, Aemps, en requerís el cessament comercial) i del mundial un any després. La companyia va esgrimir raons comercials, no qüestions de seguretat, per aturar les vendes.

Semblava l’anticonceptiu perfecte: en contraposició a la clàssica lligadura de les trompes de Fal·lopi, que requeria d’una cirurgia, l’Essure era una espècie de molla que es col·locava en tot just 15 minuts, sense necessitat d’anestèsia, i que bloquejava permanentment aquests òrgans femenins. Però algunes dones, al cap del temps, van començar a patir efectes secundaris.

«Jo em vaig engreixar, vivia amb dolor de base, vaig patir depressió, tenia sagnats, em queien els cabells...», relata aquesta veïna de Lleida. Així va viure tres anys fins que el 2019 li van retirar, mitjançant una operació, el dispositiu. «Em van haver de treure les trompes de Fal·lopi, quan, abans de l’Essure, estaven sanes. I, tot i així, me’n van quedar restes: un mil·límetre del dispositiu a l’úter i un centímetre al còlon. Hi ha risc que se’m perforin els òrgans i per això he de passar per una segona operació», explica aquesta dona.

La Plataforma Lliures d’Essure compta, a Catalunya, amb més de 800 dones afectades per aquest anticonceptiu. A tot Espanya, n’hi ha unes 3.500, tot i que l’entitat creu que són moltes més, ja que no totes formen part de la plataforma. Entre 2007 i 2017, Catalunya va posar el dispositiu a 6.483 dones, segons xifres de la Conselleria de Salut. A tot Espanya, es va col·locar en unes 80.000 dones, segons estima la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia (Sego). El Ministeri de Sanitat estima que, de les 1.648 notificacions registrades a l’Aemps relatives a efectes secundaris de l’Essure, aproximadament en uns 1.005 casos s’han retirat els implants, «i no es pot determinar si aquestes retirades han sigut com a conseqüència d’efectes secundaris o per voluntat pròpia», segons fonts del departament.

Lliures d’Essure, precisa Oprea, està desmarcada d’assumptes legals, malgrat que hi ha dones que, a títol individual, estan batallant als jutjats. La plataforma reclama, essencialment, que Bayer reconegui el mal generat i la creació a Espanya d’un protocol mèdic per tractar-les. Fins ara només hi ha una guia mèdica. Aquest protocol passa per la realització del diagnòstic (és a dir, la identificació d’aquests símptomes com a conseqüència del dispositiu) i la retirada del dispositiu com a tractament.

«Volem que aquesta guia passi a ser d’obligatori compliment. Moltes vegades som nosaltres les que hem de treure-li al metge la guia d’actuació», assegura Oprea. Com altres afectades, denuncia que hi ha sanitaris que no es creuen el seu testimoni. «Alguns ens anomenen les boges de la molla. Ens ha quedat aquest malnom, n’estem fartes». Tot i així, està notant un «canvi en l’atenció»: tot i que encara són poques, ja hi ha consultes mèdiques dirigides a l’Essure en les quals es treballa, per exemple, l’enfortiment del sòl pelvià i es dona atenció psicològica.

¿Què era l’Essure?

«L’Essure era un anticonceptiu que es col·locava tapant les trompes de Fal·lopi. Era metàl·lic, portava níquel i altres metalls. Era definitiu i per a tota la vida, era més barat que una lligadura de trompes i tenia molts menys riscos», explica el cap del Servei de Ginecologia de l’Hospital Clínic, Francesc Carmona. No obstant, entorn del 2013, sobretot als EUA, hi va començar a haver dones que tenien «símptomes inespecífics, com dolors abdominals, reaccions cutànies rares, al·lèrgies, fatiga crònica», cosa que «semblava tenir relació amb l’Essure».

Aquest ginecòleg assegura que, quan hi ha efectes secundaris, el millor és la retirada del dispositiu. «Amb això aconsegueixes que les dones millorin i els dolors desapareguin». Hi ha diverses opcions per retirar l’Essure: una, fer una histerectomia i treure l’úter; una altra, treure només les trompes; i finalment treure només el dispositiu, que es pot fer per via histeroscòpica o laparoscòpica. No obstant, hi ha dones que, després de la retirada del dispositiu, han continuat patint incontinència urinària o fecal.

¿Per què hi ha metges que no creuen aquestes dones? «És possible que tingui a veure que són símptomes inespecífics, que poden correspondre a moltes causes. I sempre hi ha un biaix de gènere. Sembla que el que els passa a les dones és menys important que el que els passa als homes. Moltes vegades les malalties que presenten les dones no són cregudes», reflexiona aquest ginecòleg.

Com precisa Fede Heredia, coordinador del Grup d’Histeroscòpia de la Societat Catalana de Ginecologia de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya, malgrat que és veritat que l’Essure ha causat danys a algunes dones, a la «gran majoria» li ha funcionat.

Amb «molèsties» 10 anys després

Notícies relacionades

A Carmen Gonzalo, de 43 anys i veïna de Ripollet (Barcelona), li van implantar l’Essure el 2011. «Vaig tenir hemorràgies un any i mig, vaig arribar a pesar 120 quilos, vaig tenir urticàries, infeccions d’orina, dolors tan forts com els del part, em van caure les dents... Fins aquest any no van saber que era per al·lèrgia a aquest dispositiu, que té níquel», relata Gonzalo. «Totes les afectades hem hagut de passar per cirurgia. A mi em van treure l’úter i les trompes. I no saben si em trauran els ovaris», afegeix.

Gonzalo denuncia també el tracte que va rebre per part d’una ginecòloga de l’Hospital Parc Taulí (Sabadell), que la tractava de «boja» malgrat que ella va arribar al centre amb sagnies. «Per això demanem que es faci un protocol per tractar-nos: molts metges no saben ni que existeix una guia del pacient. I que Bayer es faci responsable: ens van vendre això com el millor mètode anticonceptiu», diu. Ella està treballant amb els seus advocats per aconseguir una indemnització i, tot i que ja està operada, 10 anys després segueix amb «molèsties».