La cobdícia farmacèutica deixa els països pobres postrats davant el virus

La distribució de les vacunes contra el coronavirus és una espècie de joc de suma zero en el qual els guanys d’uns són pèrdues per a altres. De moment, només guanyen els rics. Els 29 països més pobres del món amb prou feines han rebut el 0,3% de les dosis totals. Menys de l’1% de la població dels països amb ingressos baixos i mitjans té la pauta completa, davant el 55% dels rics. Cada dia es llancen missatges de tot tipus remarcant la necessitat de canviar l’escenari, i hi ha mecanismes per intentar-ho portar a terme, però de moment res fa pensar que la situació es reverteixi a curt termini. Al contrari. La dosi de reforç que ja comencen a inocular alguns països a tots els seus habitants o només als més vulnerables (en el cas d’Espanya), desnivella encara més la balança, com ve denunciant l’Organització Mundial de la Salut (OMS). 

Al comprar tota l’oferta disponible i acaparar dosis, els governs més acabalats tenen bona part de la responsabilitat en aquest desequilibri. Però un informe d’Amnistia Internacional (AI) posa la lupa en l’altre actor principal en el repartiment de vacunes: les farmacèutiques, que acusa de «violacions del dret a la vida i a la salut». Aquestes empreses, assenyala l’oenagé en el seu treball, publicat aquest dimecres, són en gran manera les responsables de la disponibilitat, accessibilitat i assequibilitat de les dosis, i «han exercit un paper determinant en la limitació de la producció global i l’obstrucció de l’accés equitatiu». 

«Malgrat que reben imports multimilionaris de fons públics i comandes anticipades que a la pràctica eliminen el risc normalment associat amb el desenvolupament de medicaments, els fabricants de vacunes han monopolitzat la propietat intel·lectual, impedit la transferència de tecnologia i portat a terme un treball agressiu contra les mesures que podrien ampliar la seva fabricació global», continua l’informe, que també incideix en la seva «falta de transparència». Després d’avaluar Pfizer/BioNTech, Moderna, Johnson & Johnson i AstraZeneca, AI conclou que «cap ha revelat completament els seus costos de producció, les diferents partides de despeses, els preus aplicats i les condicions contractuals», tot dins d’un esquema de «tractes poc clars» amb els països rics.  

Raons ètiques i biològiques

El nombre de dosis necessàries per immunitzar el 70% de la població mundial, segons un estudi de la Universitat de Duke (EUA), és d’11.000 milions. No obstant, fins ara, el total de la producció amb prou feines supera el 15% d’aquesta quantitat: 1.700 milions. Cal accelerar la fabricació. Per això l’exigència per part d’AI que les farmacèutiques acceptin transferir la seva tecnologia i alliberin les patents, una petició que encapçalen països com l’Índia i Sud-àfrica. Els EUA es van afegir al maig a aquesta tesi, però no la UE, l’enfocament de la qual, de moment, passa per l’exportació i donació de dosis a la resta del món.

Existeixen dos motius pels quals al resident a Barcelona l’ha de preocupar la baixa taxa de vacunació a, per exemple, Managua. El primer és humanitari, ètic, amb els sistemes de salut en zones de l’Àfrica, Àsia i Llatinoamèrica al límit i centenars de milers de morts que podrien haver-se evitat. El segon és biològic. Els virus viatgen i muten. Les variants sud-africana, brasilera, britànica i índia s’han disseminat pel planeta, i les vacunes s’han mostrat fins ara eficaces per contenir-les, però la protecció no està per complet garantida davant una nova evolució. 

Els beneficis

«Amb aquesta flagrant desigualtat com a teló de fons, BioNTech, Moderna i Pfizer hauran guanyat en conjunt 130.000 milions de dòlars a finals del 2022. Els guanys mai han de prevaler sobre les vides», assenyala Agnès Callamard, secretària general d’AI. 

Notícies relacionades

La gent gran en residències rebrà una dosi de reforç

El suport dels EUA a suspendre les patents de les vacunes força el planeta a moure’s

En la seva detallada avaluació de les farmacèutiques, deixant de banda les empreses xineses i russes perquè «faciliten menys informació corporativa», cap en surt ben parada. Però algunes es comporten millor que d’altres. Pfizer/BioNTech només ha subministrat un 1% de la seva producció als països de baixos ingressos. Moderna, ni tan sols una sola dosi. Totes dues apliquen una política de «preus elevats», explica l’informe de l’oenagé. Johnson & Johnson ven la seva vacuna monodosi a preu de cost, però fins al 2022 no complirà la majoria de compromisos adquirits amb la Unió Africana i el COVAX, la iniciativa de l’OMS i les Nacions Unides per garantir el fàrmac als països en desenvolupament. AstraZeneca, en canvi, ha entregat la majoria de les seves dosis als territoris de baixos ingressos, i també ven a preu de cost, però rebutja compartir els seus coneixements i tecnologia. 

«Ara mateix podríem estar aclamant com a herois aquestes empreses, que van crear les vacunes amb tanta rapidesa –conclou Callamard–. Però el seu bloqueig deliberat a la transferència de coneixements i els tractes poc clars amb els Estats rics han gestat una escassetat previsible i devastadora».