Pandèmia de Covid-19
El rastreig del virus continua sent l’assignatura pendent un any després
Catalunya només detecta, en aquests moments, un 32% de contactes de positius, una cosa que Salut atribueix a l’actual «pic epidèmic»
Els experts, que creuen que el seguiment del virus és «millorable», lamenten que la salut pública sempre hagi estat «infradotada» a Espanya
Badalona 07/07/2021 Vacunación masiva sin cita previa con la vacuna de Jansen en un autobús habilitado por el Banc de Sang i de Teixits (que se usa habitualmente para donar sangre) instalado junto al Pont del Petroli de Badalona. Había hasta cinco horas de cola para vacunarse Foto Ferran Nadeu /
L’explosió de contagis de Covid-19 que viu tot Espanya, però específicament Catalunya (amb una incidència del coronavirus fins a un 30% superior que la mitjana estatal), dificulta sobre manera el bon rastreig del virus. L’actual conseller de Salut, Josep Maria Argimon, insistia l’estiu passat, sent encara secretari de Salut Pública, en la necessitat de fer un bon seguiment del virus (a través de proves diagnòstiques i cribratges massius) per trencar cadenes de transmissió. Però un any després tot això ha saltat pels aires: En aquests moments Catalunya només detecta un 32,3% dels contactes estrets dels nous contagis, segons l’últim informe tècnic de vigilància del coronavirus de la Conselleria de Salut, malgrat que l’objectiu és detectar-ne el 80%.
El director de la Unitat de Seguiment de la Covid-19 a Catalunya, Jacobo Mendioroz, matisa que aquest baix percentatge es deu al fet que ara el territori viu un «pic epidèmic». «En situacions normals arribem a un 85% o 89% de detecció dels contactes estrets», afirma. Segons ell, a Catalunya hi ha ara mateix uns 3.000 rastrejadors en total, comptant tant els de Salut Pública com els ‘gestors Covid’ de l’atenció primària.
A principis de mes, Catalunya va deixar de fer test d’antígens als contactes asimptomàtics de casos positius. Els va demanar directament que no anessin al CAP i que s’autoconfinessin a casa. Salut va justificar aquest canvi de protocol perquè la primària estava vorejant el col·lapse. «Tornarem a fer tests als contactes estrets, sí, quan la primària estigui més descarregada. En epidemiologia parlem de dues fases: la de contenció i la de mitigació. Estem en la de mitigació, que es produeix quan augmenten els contactes bruscament i s’ha de valorar què es pot fer i què no, depenent dels recursos que hi hagi», diu Mendioroz.
Però el cert és que no fer proves diagnòstiques als contactes dels casos positius impossibilita un bon seguiment del virus. Es perd el bon rastreig del virus.
«Es podia haver fet millor»
Per a l’epidemiòleg de la Societat Espanyola d’Epidemiologia (SEE) Joan Caylà, tant a Catalunya com a tot Espanya el rastreig és «millorable». I no només ara, arran d’aquesta explosiva onada pandèmica que ha dificultat aquest seguiment del virus, sinó també abans. «Abans d’aquesta onada sí que s’havia d’haver fet millor el rastreig a Catalunya i a Espanya. Però la salut pública a Espanya ha estat sempre infradotada, sobretot la relacionada amb les malalties infeccioses. Creien que era una cosa del passat, i no», diu Caylà.
Aquest any, recorda, es compliran 40 anys de la sida. Però des d’aleshores el món ha viscut més epidèmies importants: hepatitis C, bola, SARS, la de les vaques boges, el Zika... «Malgrat tot, els reforços a la salut pública han sigut molt limitats i moltes vegades s’han fet gràcies a projectes de recerca», afirma Caylà.
Espanya dedica menys de l’1% (un 0,96%) del seu pressupost de Sanitat a la salut pública: 723 milions del total dels 75.025 pressupostats el 2019, com revela l’informe ‘Estadística de la despesa sanitària’ d’aquell any. «Aquest 1% és molt poc. Et donaré un exemple: en el programa de tuberculosi dels Estats Units treballen prop de 200 persones. A Espanya, amb un nombre similar de casos, només una persona. La diferència del que fan aquí i allà és abismal», diu aquest epidemiòleg.
Mal rastreig a Catalunya
Segons la seva opinió, a Catalunya no es fa un bon estudi de contactes o de rastreig. Segons Caylá, el rastreig en aquest territori «l’ha assumit gent amb no gaire experiència en el tema». «Es van contractar persones externes sense aprofitar l’experiència dels sistemes de vigilància epidemiològica que tenien bagatge en el VIH, meningitis, hepatitis...», diu.
A més, aquest epidemiòleg destaca que «Catalunya té molts més contagis que Espanya» en aquests moments i que, dins d’Europa, «només la incidència de Xipre és més alta que la de Catalunya». Per a ell és important, en aquests moments de pic epidèmic, «fer un esforç» i «incorporar estudiants» de diferents graus perquè exerceixin de rastrejadors. «Interessa que aquesta incidència tan alta, 60 vegades més que la d’Alemanya, baixi a menys de 50. Si no, la Covid-19 es cronificarà i la tindrem amb nosaltres sine die».
El ‘gestor Covid’, el nexe
El president de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic), Antoni Sisó, explica que, fa un mes, amb l’«allau de gent amb símptomes respiratoris» en els CAP, el sistema va posar la seva prioritat en «fer diagnòstics» i «donar ordres de confinament», més que en el rastreig. «No vam tenir capacitat de resposta i es van anul·lar visites», diu Sisó. La primària, assegura Sisó, està satisfeta amb la figura del ‘gestor Covid’. «Volem que es quedi al CAP, no que els posin a treballar en una nau industrial. És un bon nexe entre la primària i la salut pública», afirma aquest metge de família.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
