Pla de Protecció Civil

L’adeu dels consellers del Procicat: «Ha sigut un honor»

  • Alba Vergés (Salut) i Miquel Sàmper (Interior) s’acomiaden, junament amb els seus equips, en la seva última roda de premsa com a titulars dels seus departaments

  • El nou Govern implicarà un intercanvi de conselleries entre ERC i JxCat que els col·loca tots dos fora del seu actual lloc

L’adeu dels consellers del Procicat: «Ha sigut un honor»
4
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez
Beatriz Pérez

Periodista

Especialista en sanitat, temes de salut

Ubicada/t a Barcelona, Catalunya, Espanya

ver +

Durant tota la pandèmia de coronavirus, hi ha hagut dues conselleries que han sigut especialment presents en les rodes de premsa (diàries en la primera onada i setmanals després). Són la de Salut i Interior, les que formen el Pla de Protecció Civil de Catalunya (el ja popular Procicat), l’òrgan de les decisions del qual (enduriment o flexibilització de restriccions) ha estat pendent tota la població en els últims 14 mesos.

La consellera de Salut, Alba Vergés (d’ERC), i el conseller d’Interior, Miquel Sàmper (de JxCat, que al setembre va passar a substituir l’anterior titular, Miquel Buch), i els seus equips, les cares més visibles aquest últim any, s’han acomiadat aquest dijous en la que ha sigut la seva última roda de premsa en el Procicat. N’hi haurà més, però ells, a causa de l’intercanvi de carteres del nou Govern (Salut passa en mans de JxCat i Interior, en mans d’ERC), ja no hi seran. Tot apunta que l’actual secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, passarà a ser el nou conseller de Salut.

«Aquesta és l’última roda de premsa en què participo per informar de les mesures per combatre la Covid-19 a Catalunya. Agraeixo la feina conjunta de la Conselleria de Salut», ha dit Sàmper tot just arrencar la seva intervenció. Vergés, per la seva banda, ha agraït la tasca de tot l’equip, tant de Salut com del Procicat, dels periodistes i de la ciutadania, evidenciant així el seu comiat com a responsable d’aquest departament.

«Per a mi [ser consellera] és un honor i un servei públic a la ciutadania. Sempre cal pensar en la gent i, des de Salut, també cal pensar en els professionals sanitaris perquè puguin fer la seva feina de la millor manera possible», ha expressat, per la seva banda, Vergés, satisfeta amb l’actual situació epidemiològica de Catalunya, amb menys de 5.000 contagis setmanals («feia molt temps que no teníem aquestes xifres») i amb el 70% dels més grans de 50 anys vacunats amb almenys una dosi.

En el mateixa línia i to s’ha expressat el secretari general de Salut, Marc Ramentol, que ha repassat la situació de l’epidèmia a Catalunya en un parlament ple d’agraïments. Preguntat sobre els consells que donaria al seu successor, Sàmper ha demanat fer la feina amb «vocació de servei públic» i que s’envolti d’«experts» per escoltar. «Aprofitin aquesta oportunitat, que és única», ha dit.

Una vaga i una pandèmia

Quan Vergés va assumir el càrrec de consellera de Salut, després del seu pas com a presidenta de la Comissió de Salut del Parlament, no va imaginar que li tocaria viure una pandèmia de la magnitud de la de la Covid-19. «He après moltíssimes coses. A part de conceptes que no havia escoltat mai –indicadors–, he après que, com a societat, quan hi ha un objectiu comú, la solidaritat fa molt. He après que tenim un sector de salut que cal defensar sempre», comentava en una entrevista amb EL PERIÓDICO al setembre, en la qual negava haver sentit ganes de llançar la tovallola.

La gestió de la pandèmia per part de la Conselleria de Salut i, en concret, de Vergés va ser molt qüestionada el juny del 2020, quan Catalunya va recuperar les competències que va perdre en mans de l’Estat en la primera onada i es va acostar a l’estiu a un altre confinament domiciliari. El Govern es va saltar la fase tres de la desescalada per arribar a Sant Joan (23 de juny) sense restriccions, una decisió que va pagar car després. Els contagis van augmentar i, a més, es van produir importants brots al Segrià. La precarietat dels temporers, que vivien amuntegats i no podien confinar-se ni faltar dies a treballar, es va fer més visible encara. Salut no ho havia previst.

Notícies relacionades

Un altre aspecte pel qual Vergés va ser qüestionada és que l’Agència de Salut Pública (Aspcat) va estar l’any passat dos mesos sense direcció després de la dimissió al maig del seu secretari, Joan Guix. Segons el llavors president Quim Torra, va ser ell qui va donar 48 hores a Vergés perquè nomenés un nou secretari de Salut Pública. Allà va entrar en escena Argimon, el nom del qual, va dir llavors Torra desautoritzant la consellera, va ser idea d’ell, extrem després negat per Vergés que va evidenciar una vegada més la mala relació entre ERC i JxCat. En tot cas, l’arribada al juliol d’Argimon va millorar la tasca de l’Aspcat, a base d’insistir a fer cribratges massius i en la recerca d’asimptomàtics.

Un any i mig abans de la pandèmia, Vergés ja havia hagut d’afrontar una vaga massiva de professionals de l’atenció primària que denunciaven el «desmantellament» del servei i reclamaven millores retributives. El gerent de l’Institut Català de la Salut (ICS) era llavors (i continua sent) Argimon. Els sanitaris van estar quatre dies de vaga. Van aconseguir pactar amb l’Administració tenir 28 pacients al dia com a màxim (una cosa que molts denuncien se segueix sense complir) i cobrar les hores extra. La pandèmia de Covid-19 ha deixat una situació pitjor que llavors, amb professionals esgotats físicament i psicològicament i llistes d’espera encara més llargues.