Les trans denuncien traves per accedir als seus tractaments hormonals a Espanya

A Espanya, hi ha sis tractaments amb valerat d’estradiol (un tipus d’estrogen) finançats per la Seguretat Social, dels quals no hi ha estoc: Climodien comprimits, Climen comprimits, Progyluton comprimits, Perifem 21 comprimits, Lenzzeto esprai i Activelle 28 comprimits. Això vol dir que les dones trans que es desitgin continuar hormonant (unes 1.550 a Catalunya) han de recórrer a un altre tipus de tractaments amb valerat d’estradiol no finançats per l’Estat. Però gran part del col·lectiu pateix una profunda precarietat. «Entre les dones trans hi ha un 80% d’atur. Per a moltes es tracta de menjar o hormonar-se», afirma Fernández.

Lina Mulero, portaveu de la plataforma Transforma la Salut (que treballa per un nou model d’atenció a la salut del col·lectiu), explica que les dones trans prenen «una mitjana de tres pastilles al dia». «Una caixa que dura una setmana ens costa 20 euros. I en necessitem quatre al mes, que són 80 euros», diu. No tothom ho pot pagar. Així que moltes d’aquestes dones recorren a una última alternativa: la ingesta de pastilles anticonceptives amb etinilestradiol (un altre estrogen derivat de l’estradiol) que sí que estan finançades per la Seguretat Social. Problema: aquests preparats tenen un risc de trombosi venosa superior als del valerat d’estradiol i també augmenten les possibilitats de patir malalties cardiovasculars o càncer de mama. «És veritat que els anticonceptius aporten estrògens, però els riscos són molt més elevats», diu Mulero.

Però, a més, hi ha un altre problema greu: «Com aquestes 1.550 dones passin a prendre anticonceptius en dosis que són bastant superiors que les que prenen les dones cisgènere [aquelles la identitat de gènere del qual coincideix amb el sexe assignat al néixer], és probable que també hi hagi desproveïment d’anticonceptius en un moment donat», diu Rosa Almirall, ginecòloga de la Unitat Trànsit (un servei d’atenció per a persones trans) de l’Institut Català de la Salut (ICS).

L’oblit de l’Administració

Segons el col·lectiu, es tracta d’una cosa que passa sovint. «Sempre hi ha hagut escassetat d’aquests estrògens. Quan no falla una marca, en falla una altra. Però ara, per primera vegada, ens hem quedat sense cap dels tractaments amb valerat d’estradiol, l’estrogen menys nociu, finançats per la Seguretat Social», respon Mulero. ¿Per què hi ha aquesta falta d’estoc? Ella afirma que és perquè aquests medicaments estan indicats per a dones cisgènere amb una «menopausa precoç». Les farmacèutiques els fabriquen pensant en elles, no en les dones trans. «La població a la qual està destinada és petita i es produeix estoc en funció d’aquesta gent» Per a les dones trans aquest un exemple més de l’oblit que pateixen per part de les administracions.

Preguntada per aquest diari sobre aquesta problemàtica, l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (Aemps) al·lega que «existeixen alternatives que, tot i que puguin suposar certa incomoditat a les persones que els necessiten, els permet seguir amb l’administració amb l’adaptació del tractament que el seu metge determini». «D’altra banda, l’agència ha tingut reunions amb els col·lectius per entendre millor els seus problemes i buscar una solució en la mesura de les seves competències. I finalment, a més de gestionar els problemes de subministrament individuals, l’agència autoritza la importació de medicaments estrangers quan no és possible cobrir la demanda amb un medicament autoritzat i comercialitzat», afirmen fonts de l’Aemps.

Investigació del Síndic

A Catalunya, el Síndic de Greuges ha obert una actuació d’ofici per demanar informació al Servei Català de la Salut (CatSalut) sobre les actuacions que està portant a terme per assegurar la provisió suficient dels medicaments que necessiten les persones trans. La llei 11/2014 per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals, estableix, entre altres coses, que el sistema sanitari de Catalunya ha de tenir en compte les necessitats específiques de les persones LGBTI a fi de garantir-los el dret a rebre l’atenció sanitària i a disfrutar dels serveis de salut en condicions objectives d’igualtat.

Notícies relacionades

Pilates, ioga i meditació

L’alcohol ja causa el 15% de consultes mèdiques i 150.000 ingressos a l’any

Fonts de la Conselleria de Salut consultades per aquest diari confirmen que li consta, a través de l’Aemps, del desproveïment de Climen i Climodien, i de «problemes de subministrament» a Progyluton. No aclareixen quines mesures prendrà el Govern per garantir l’accés de les dones trans a aquests fàrmacs i demanen parlar amb l’Aemps «per a més detalls sobre aquest desproveïment».

«Les administracions han de tenir-nos en compte i garantir que no ens quedarem sense medicació. Som una població que existeix i que necessita una medicació crònica», diu Mulero. «Jo vaig trigar molts anys a fer el pas per hormonar-me. Hi ha una família, amics, un entorn laboral. No és fàcil prendre aquesta decisió perquè després no ho puguis fer», diu per la seva banda Fernández. Deixar de prendre aquestes hormones, a més de generar «ansietat», implica per a les dones trans, per exemple, tornar a sentir la pell «més gruixuda», veure com la distribució de greix al cos és la «típica d’un home» o patir «calvície de patró masculina».