Pandèmia de Covid-19

«Més tranquils» i amb «menys angoixa»: així millora l’estat anímic dels vacunats

«Més tranquils» i amb «menys angoixa»: així millora l’estat anímic dels vacunats

Fins i tot a falta de dades científiques, els metges de família creuen que l’ansietat i l’angoixa poblacional causada per la pandèmia baixaran amb la vacuna. Els beneficis en la salut mental ja es perceben en alguns immunitzats, que es noten «més contents». Els geriàtrics se senten «salvats». «La gent surt amb un somriure d’orella a orella després de la punxada», diu una infermera.

Es llegeix en minuts

Araceli Vallejo, jubilada de 64 anys i veïna de Sant Celoni (Vallès Oriental), ha passat un últim any «molt trist». Ha vist molt poc els seus nets, sobretot els dos que viuen a Barcelona (els altres dos viuen a Sant Celoni), a causa del confinament comarcal. «A més, el meu pare té 96 anys i em feia pena que els últims anys de la seva vida fossin així», explica. Però l’estat anímic de Vallejo ha canviat fa poc més d’un mes, concretament des que es va vacunar contra el coronavirus.

«Estic més contenta i molt més tranquil·la. M’ha disminuït molt l’angoixa d’abans. Estic amb ganes que tothom es vacuni». Ja pot anar a buscar els seus nets (els que viuen a Sant Celoni, ja que el tancament comarcal segueix) a l’escola sense «risc» de contagiar-se. Al juliol, el seu pare, el besavi dels petits (també vacunat), compleix 97 anys i Vallejo espera ajuntar-se amb la família i celebrar-ho.

El cas de Vallejo exemplifica com se senten gran part dels que ja han sigut vacunats contra la Covid-19, la malaltia que acorrala el món des de fa un any. Encara no hi ha dades científiques sobre com la immunització està millorant la salut mental dels qui ja tenen la punxada, però la sensació dels metges de primària en les seves consultes és que està sent així. Ho va apuntar dilluns el director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón. «La vacuna és molt beneficiosa, també per a la salut mental de tothom», va dir l’epidemiòleg en roda de premsa.

«Ens trobem gent gran que fa un any que està reclosa a casa seva i que plora de l’emoció quan li truques per vacunar-la», certifica Ethel Sequeira, metge de família al CAP Casanova de Barcelona i membre de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic). «És emocionant vacunar la gens gran», afegeix. Per a Sequeira, l’«exemple claríssim» dels beneficis de la vacuna es reflecteix en els avis de les residències, que fa un any estaven «morts de por» i ara «han tornat a la vida». «No tenim dades científiques, però estic segura que, en els vacunats, han baixat l’ansietat i l’angoixa. La vacuna tindrà, segur, una repercussió positiva en la salut mental», opina aquesta metge.

Els geriàtrics: «Estem salvats»

VÍDEO ID: 11660243

El geriàtric Sant Pere de les Fonts de Terrassa recupera a poc a poc el ritme de visites d’abans d’abans de la pandèmia, tot i que amb les degudes restriccions: les trobades són sempre a l’aire lliure i els familiars no poden abraçar les àvies. «Aquella angoixa d’abans ja no hi és», diu Andrés Rueda, director d’una residència de gent gran que presumeix de no haver tingut un sol contagi al seu interior. «Estem més tranquil·les, tot i que les nostres famílies venen poc perquè ells no estan vacunats», explica Pepita Gallinat, resident de 85 anys.

«El que ens preocupa ara és la família. Nosaltres estem protegides. Estem contentes i salvades», afegeix Josefina Puig, de 90 anys. Aquella por del virus ja no existeix gràcies a la vacuna. «La nostra preocupació més gran ara és la família», insisteix Natalia Becedas, 89 anys.

Aquestes àvies troben a faltar veure més els seus nets i estar més temps amb ells. Veure’ls créixer. «Tinc una neta a França que ha tingut un nadó i només el conec per fotos», explica Becedas. «És que això és mundial. Jo també tinc un fill a Suècia i tampoc pot venir. Però jo tinc fe en la vacuna», respon Gallinat. «Encara mor molta gent...», diu Isabel Martínez (96 anys). «Volem que es vacuni tothom», afegeix. Saben que tornar a la normalitat implica que almenys el 70% de la població estigui vacunada.

Els vacunats amb AstraZeneca

Davant l’entusiasme que viuen els geriàtrics també hi ha l’altra part, la dels pacients vacunats amb AstraZeneca (els de 60 a 69 anys) que viuen l’«alegria» d’estar immunitzats i, alhora, l’«angoixa» per la possible vinculació del fàrmac amb les trombosis. Hi ha «moltes persones», reconeix aquesta metge, que no es volen vacunar amb AstraZeneca o que truquen als CAPs perquè els canviïn la vacuna, una cosa que no es pot fer. «Altra gent diu que s’espera per vacunar-se. Han d’entendre que, si no ho fan ara, no sabem quan li podrem oferir una altra vacuna. I jo insisteixo: els ha de fer més por el virus que la vacuna. Els efectes secundaris són raríssims», declara. Sequeira afegeix que els qui decideixen vacunar-se surten tots amb un «somriure» després de la punxada.

«Puc intuir aquesta tranquil·litat en els vacunats. En les trucades ho notem: hi ha una preocupació per vacunar-se al més aviat possible», explica per la seva part Pepi Estany, infermera del CAP Artesa de Segre (Lleida) i coordinadora del grup de vacunes de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària (Aificc). Creu, com Sequeira, que la vacuna suposarà una «gran millora» en l’aïllament de les persones i en el seu estat anímic, fins i tot a falta de dades oficials. «La gent surt de vacunar-se amb un somriure d’orella a orella», diu.

Sebas Pi, professor de música de 54 anys a Barcelona, reconeix estar «més tranquil» des que es va vacunar amb AstraZeneca. «No només per mi, sinó també pels altres. Crec que he fet bé vacunant-me», explica Pi. El van punxar a principis de febrer i al maig li posaran la segona dosi. «Em vull vacunar ja del tot amb les dues dosis». Per a ell, va ser una «sorpresa molt agradable» rebre el missatge de la Conselleria de Salut per demanar cita. Es va vacunar immediatament l’endemà.

Diuen el mateix Joaquín Osuna (61 anys) i Lola González (65), amos d’un quiosc al passeig de Sant Joan de Barcelona. Es van vacunar amb AstraZeneca fa un mes i repeteixen el que diu la majoria. Estem » molt més tranquils. Teníem por: sempre al carrer, amb tanta gent...», comenta González.

«Decebuts»

Però també hi ha els qui se senten «decebuts» davant la informació que ha anat sortint del fàrmac d’AstraZeneca. És el cas de Mireia Bertran, mestra de primària a Girona de 47 anys. «Era reticent a vacunar-me, però per respecte a altra gent i per seguretat ho vaig fer. El dia que em vaig anar a vacunar va sortir la notícia dels trombes...», relata a l’altre costat del telèfon.

«El dia que van paralitzar la vacunació [que es va reprendre dies després] va ser un desengany i una decepció molt gran. Em va agafar angoixa després, de no saber què em passaria. Ara no sabem si ens administraran la segona dosi i està tot paralitzat», comenta Bertran. En el dia d’avui, ella està sana i estàlvia i no ha tingut efectes greus secundaris, més enllà del malestar dels dos dies següents, que entren dins del normal

Notícies relacionades

Espanya estudia tres opcions per als menors de 60 anys vacunats amb la primera dosi d’AstraZeneca (el fàrmac es continua administrant només als més grans d’aquesta edat): posar-los els seus corresponents, administrar-los una segona dosi d’un altre fàrmac o deixar aquest col·lectiu sense segones dosis atesa l’alta protecció que ja ofereix la primera (entorn d’un 70%).

El percentatge d’aparició de trombosis en malalts greus de coronavirus és del 16,5%, davant el 0,0004% d’incidència després de la inoculació d’AstraZeneca. Agafar un avió o prendre anticonceptius implica més probabilitats de patir coàguls greus.