Trasplantament d’úter a Espanya: reflexions ètiques

L’aparell reproductor femení és, en última instància, l’òrgan que té la capacitat d’engendrar descendència no només en els humans, sinó en la pràctica totalitat dels éssers vius.

Però, ¿què passa quan una dona vol ser mare però no ho pot ser? Aquesta situació és cada vegada més comuna en dones de tot el món i que sempre ha generat un acalorat debat eticocientífic.

Primer trasplantament d’úter a Espanya

Mentre que algunes persones defensen l’adopció com a únic mètode moral per ser mare, altres persones aproven altres mètodes mèdics i científics, com la fecundació in vitro o la inseminació artificial. Fins i tot hi ha qui accepta la gestació subrogada, un mètode que a Espanya no és legal. Aquest dijous, a Barcelona s’ha provat un nou mètode per facilitar ser mare: un trasplantament d’úter d’una persona viva.

L’Hospital Clínic de Barcelona ha sigut el primer centre a fer aquesta intervenció a Espanya. Tot i que es tracta del primer fet al nostre país, al món va ser Suècia el país que va practicar aquesta intervenció per primera vegada, el 2014. Des d’aleshores fins avui s’han practicat un total de 70 trasplantaments d’úter a tot el món, gràcies als quals han pogut néixer una vintena de nadons.

Ser mare: ¿necessitat o egoisme?

Aquest tipus d’operacions generen, si més no, un debat ètic en què molts veuen una manera d’egoisme de voler ser pares tant sí com no i una cosificació de la dona. Altres persones tenen una consciència més laxa que no veu amb mals ulls donar de forma altruista un òvul o l’úter, però qüestionen la seva transacció comercial i, també –o no– el préstec –previ pagament– del cos femení per engendrar un fill d’una persona aliena, és a dir, els ventres de lloguer. Un negoci en què molts veuen una nova forma d’abús de les dones.

Bueno... ya que la gente no quiere que alguien altruistamente preste su útero a otra persona cuando pertenece a su cuerpo, parece que si lo presta para poner en otro cuerpo, sí es legal 🤔

— Pili Hidalgo (@naireh) 10 de diciembre de 2020

En España se realizó el primer trasplante de útero entre mujeres vivas, en este caso entre hermanas.

En cuánto tiempo esto se volverá un negocio como el vientre de alquilrr? En cuánto tiempo tendremos a mujeres ricas comprándole el útero a mujeres pobres ?

— Cuquita (@CuquitadeCuca) 10 de diciembre de 2020

Alguns usuaris de Twitter han mostrat el seu desacord amb aquest trasplantament, ja que creuen que es posa en risc el cos de les dues dones perquè una pugui ser mare. Una operació innecessària per a molts que creuen que no millora la salut de cap pacient; més aviat al contrari, ja que per ells suposa un risc per a la salut física i emocional de totes dues. Una cosa que també afecta les dones que ‘incuben’ el nadó d’una altra, que poden patir trastorns emocionals.

El trasplante de útero pone en riesgo a dos mujeres vivas sólo para que una de ellas cumpla un deseo. Mientras la donante sufre un menoscabo en su integridad física y su salud, la receptora no mejora su salud para nada. Vaya tela! 🤦🏻‍♀️

— Omnia Somnia (@Omnia_Somnia) 10 de diciembre de 2020

Notícies relacionades

Pilates, ioga i meditació

L’alcohol ja causa el 15% de consultes mèdiques i 150.000 ingressos a l’any

Un altre motiu que genera discrepàncies és la idea que hi hagi dones transgènere que es puguin sotmetre a aquesta operació per poder ser mares.

¿Y por qué no transplantarle un útero a un varón que desee engendrar y ser madre ?
Eso no tardaremos en verlo. Las anastomosis vasculares son idénticas. Hormonas, inmunosupresores. Y una cesárea.

Parece ciencia ficción. Estoy seguro que técnicamente lo lograran un día.

— JMU (@jm_uriarte) 10 de diciembre de 2020

Malgrat les diverses opinions al respecte sobre aquest tema es pot recordar que el trasplantament de l’Hospital Clínic s’ha fet entre dues germanes. La petita va néixer sense úter i volia ser mare biològica; la més gran ja havia tingut fills i no en volia tenir més. Es tracta d’una operació que, sens dubte, obre les portes a un nou mètode per poder tenir fills.