la segona onada

Catalunya aconsegueix doblegar la corba del coronavirus el triple de ràpid que Madrid

Les restriccions catalanes permeten arribar en tres setmanes a la incidència que a la madrilenya n'hi va costar nou

Al baixar amb més lentitud els contagis, la comunitat presidida per Ayuso acumula més del doble de morts

Catalunya aconsegueix doblegar la corba del coronavirus el triple de ràpid que Madrid

FERRAN NADEU

Es llegeix en minuts

La incidència del coronavirus a Catalunya ja és gairebé la mateixa que la de Madrid. La gran diferència entre els dos territoris és que Catalunya ha aconseguit arribar a aquesta meta el triple de ràpid que Madrid. En poc més de tres setmanes davant nou. Les restriccions més dràstiques preses pel Govern explicarien una diferència que no és fútil. El descens més suau de la corba hauria provocat que l’autonomia de la capital d’Espanya porti més del doble de morts que la catalana en la segona onada, segons els experts. 2.706 davant 1.229.

Ambient als carrers de Madrid abans de les 11 de la nit aquest novembre / EUROPA PRESS

El debat sobre les situació de la pandèmia a Madrid i Catalunya està contaminat per rivalitats polítiques i fins i tot futbolístiques que no és convenient traslladar a la lluita contra una malaltia en la qual tothom hauria d’anar a l’una, però pot aportar importants ensenyaments des del punt de vista epidemiològic, en especial sobre els efectes de les diferents restriccions que es prenen contra un virus que encara és en gran mesura un desconegut.

Realitats semblants

«Et permet comparar dues realitats semblants, amb àrees metropolitanes grans i molt denses dins d’un mateix Estat», defensa l’investigador del grup Biocomsc (biologia computacional i sistemes complexos) de la UPC, Daniel López Codina,  per a qui la lectura del gràfic és molt simple: «Si prens mesures més contundents millores més ràpid.  T’estalvies malalts, ucis i morts».

És ja un tòpic molt gastat el que val més una imatge que mil paraules. En aquest cas la imatge és el gràfic que dibuixa les corbes de l’evolució dels casos per 100.000 habitants en 14  dies detectats a Madrid i Catalunya des del 13  de juliol, data en què les dues autonomies estaven per sota de 50, fins divendres passat quan tornaven a estar a prop: 244 casos la primera, 263 la segona.

Catalunya es va estancar entre 100 i 200 casos fins a primers d’octubre, una quantitat que «ja era excessiva», segons Codina. «S’hauria d’haver lluitat amb més intesitat per baixar-lo», apunta. En un moment determinat, primer Madrid i després Catalunya, van veure disparar-se els casos amb un pendent molt semblant, fins a vorejar els 800. La diferència rau en el pendent de baixada. A Madrid al pic es va arribar entre el 22 i el 28 de setembre i a Catalunya el 3 de novembre, però 24 dies després la situació ja s’ha igualat. La corba d’aquesta s’ha desplomat gairebé en vertical.

L’àrea per sota de la corba

«El que s’ha de mirar és l’àrea que està per sota de cada corba (la zona ombrejada en el gràfic). Si mires l’àrea que ha estat per sota de la de Catalunya és clarament més petita que la que està sota de la corba de Madrid. És el que et marca el nombre de casos que has tingut i en conseqüència el nombre de morts, el nombre d’ucis, que has tingut ocupades» descriu Codina.

Els amos dels bars i restaurants afectats pel tancament a Catalunya miraven amb enveja la Comunitat de Madrid perquè aquesta contenia el virus amb els negocis a mig gas, però oberts. La presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, va arribar a reunir-se a Catalunya la setmana passada amb el sector de l’hosteleria catalana per treure pit del seu ‘miracle’.

Ningú sap el que passarà a partir d’ara, però la restauració de Madrid porta des del 2 octubre sense poder utilitzar les barres i amb els interiors al 50% i el tancament de les 11 de la nit. El va imposar el Ministeri de Sanitat en els 10 municipis més poblats davant la inacció de l’Executiu regional i tres setmanes després la mateixa Ayuso el va estendre a la resta del territori tot i que va allargar l’horari una hora més. En cas de seguir amb el ritme actual de baixada de casos, l’objectiu d’arribar a una situació semblant a la del juny passat tardaria a aconseguir-se nou setmanes més mantenint les restriccions, sempre que les festes de Nadal no ho espatlli.

Cost humà i sanitari

«Està clar que es pot controlar el virus amb mesures molt més laxes, però té un cost humà i en serveis sanitaris. Si jo hagués de decidir entre un model i un altre, clarament escolliria el de Catalunya. La baixada és més ràpida i els efectes socials i econòmics són menors tot i que s’hagin tancat determinats serveis», argumenta Codina. L’ús d’antigens per al diagnòstic ràpid i immediat aïllament dels casos que ha aplicat Madrid ajuda a millorar la situació però no té un impacte tan rellevant com el que li han volgut assignar les autoritats madrilenyes.

L’exdirector d’Emergència de l’OMS Daniel López Acuña considera la tesi d’Ayuso que «amb menys restriccions pot anar molt millor  és una fal·làcia» equiparable a dir que «la terra és plana». «Hi ha una factura enorme per prendre mesures més laxes i són les morts», coincideix amb Codina.

La incògnita de la reobertura

Codina preveu que a Catalunya la incidència continuarà caient en els pròxims dies, i arribarà fins i tot a cotes més baixes que les de Madrid, però tem que la reobertura de bars i restaurants el 23 de novembre passat comenci a passar factura quan passin 10 o 14 dies.

«És possible que vegem un augment del nombre reproductiu, de la R que indica les persones que infecta cada contagiat. L’interrogant és si aconseguirem mantenir-la per sota d’1. No sabem el que passarà. I el problema poden ser les festes de Nadal. És absolutament recomanable arribar en les millors condicions possibles. Tot i que arribéssim als mil casos diaris que teníem a l’agost qualsevol pertorbació ens pot tornar a situar en noves crescudes», adverteix l’investigador de la UPC.

Les dades i la gràfica d’aquesta informació són procedents dels informes diaris del Ministeri de Sanitat i les xifres consolidades que ofereix l’Institut de Salut Carles III i amb la col·laboració de Biocomsc. En el cas de Madrid, la incidència pot estar subestimada per l’ús massiu de tests d’antígens en cribratges poblacionals, on hi ha molts falsos negatius, i la decisió presa a finals de setembre de no fer proves als contactes estrets que no siguin convivents

Infradetecció de casos a Madrid 

Et pot interesar

Acuña calcula que que la suma dels dos factors, que no es donen a Catalunya, porta a una subestimació de la incidència d’entorn del 30%. És a dir, que quan parlem d’una incidència del 244 com els de divendres passat, la real superaria de llarg els 300.  «L’indicador més veraç del que està passant a Madrid és la mortalitat», apunta l’epidemiòleg. La infradetecció de casos també es comprova, segons la seva opinió, al veure com la corba d’hospitalitzacions i ucis no baixa al ritme de la incidència.

La xifres de mortalitat que ofereix cada comunitat són diferents de les del ministeri però aquestes són les que permeten una comparació homogènia entre les comunitats a l’estar elaborades amb el mateix criteri. Només es comptabilitzen els morts diagnosticats de Covid per PCR.