AFECTATS PER LA COVID

«La incertesa li va fer fer un passet més enllà»

Una dona que té un germà que va intentar suïcidar-se en el confinament explica la seva història a EL PERIÓDICO

«La incertesa li va fer fer un passet més enllà»
1
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez
Beatriz Pérez

Periodista

Especialista en sanitat, temes de salut

Ubicada/t a Barcelona, Catalunya, Espanya

ver +

Ella parla des del dolor per explicar el que li va passar a un germà seu, de 34 anys, durant el confinament. Demana mantenir el seu complet anonimat. Ell va passar la quarantena sol a casa, on viu en condicions «regulars». «Tampoc ha sigut mai la persona més optimista del món», diu ella. Ell un dia va trucar únicament per anunciar que se suïcidaria, per acomiadar-se. Va apagar el telèfon i va sortir de les xarxes socials.

Va ser només una amenaça, però també un gran ensurt. «Durant dos o tres dies no hi va haver manera de contactar-hi. No sabíem si estava bé o malament», explica ella a EL PERIÓDICO. És una usuària de l’Associació Catalana de Prevenció del Suïcidi (652 873 826), que atén familiars i amics de persones que, o bé han verbalitzat l’opció de treure’s la vida, o bé ho han intentat.

Un familiar va aconseguir, finalment, contactar amb el seu germà. Per fer-ho va haver de saltar-se el confinament i arribar fins a casa seva, ja que tots dos vivien en províncies diferents. Per sort, estava bé. «El meu germà no va arribar a intentar-ho. Ja l’havíem sentit alguna vegada dir que s’apartaria del mig, però no ens el preníem seriosament. Això va ser més seriós. Tot i que no hagi sigut un intent, sí que va ser un pas. La incertesa: això va ser l’estocada perquè fes un passet més enllà», explica ella.

Notícies relacionades

Ara el seu germà està millor. «Va fent», diu ella. Tot i que ell té «ansietat», sobretot en l’àmbit laboral. Treballa en centres cívics, molts dels quals continuen tancats. La pandèmia i totes les restriccions no ajuden ningú, però menys als que ja arrossegaven problemes d’abans.

Ella agraeix el recolzament rebut en l’Associació Catalana de Prevenció del Suïcidi. Sovint, per comunicar-se amb persones que estan passant per una forta sotragada emocional hs de traspassar  «un mur molt gruixut». «Els acostaments els poden interpretar com un atac», explica. Reconeix que, sense les pautes que li van donar en aquesta entitat, veia «complicat» acostar-se al seu germà. «Cal comunicar amb molta comprensió, que no se sentin jutjats, mai. I amb molt tacte. És difícil, sí. Un camp de mines», acaba.