29 nov 2020

Anar al contingut

la pandèmia a l'àfrica

La UPC exporta al món el seu model de predicció de la Covid-19

El matemàtic nigerià Nura Ahmad, que va estudiar el doctorat a Barcelona, explica els seus intents d'aplicar el model català al seu país per frenar l'epidèmia

Gemma Tramullas

La UPC exporta al món el seu model de predicció de la Covid-19

FERRAN NADEU

A mesura que la Covid-19 s’allunya dels països rics del nord per instal·lar-se a les regions del sud, els titulars van minvant però els morts no. Una de les ciutats més afectades del continent africà és Kano, la capital del nord de Nigèria. Allà viu l’expert en matemàtiques aplicades Nura Ahmad, que l’any passat va estudiar un doctorat sobre models empírics per a la predicció de la propagació de malalties infeccioses a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

Coneixedor dels diagrames de risc de la Covid-19 utilitzats a Catalunya, aquest científic nigerià ha intentat aplicar-los al seu país, però la sordesa de les autoritats i l’opinió generalitzada que es tracta d’«una malaltia política procedent d’Occident» haurien acabat amb els seus esforços. Nigèria, amb prop de 200 milions d’habitants, només ha notificat 315 morts per coronavirus, però a mitjans de maig la premsa internacional publicava que als cementiris de Kano no donaven a l’abast enterrant cossos als que no es feia cap test ni autòpsia.

Enterrament d’una víctima de la Covid-19 a Nigèria, el 20 d’abril passat / KOLA SALAIMON (AFP)

A finals de març ja s’havien detectat positius a la capital econòmica, Lagos, però la infecció encara no havia saltat a Kano. Ahmad ja havia treballat amb models per al control de la tuberculosi i de seguida es va posar en contacte amb Daniel López i Clara Prats, els seus col·legues del Grup d’Investigació en Biologia Computacional i Sistemes Complexos, que li van enviar les eines per fer els càlculs.

Actualment, aquest grup d’investigadors de l’Escola Superior d’Agricultura de la UPC estan generant anàlisis i prediccions diàries de la Covid-19, tant a nivell català com europeu, però a més també fan un seguiment de la pandèmia als països del Sud Global. Concretament, estan fent prediccions amb universitats i ministeris de Salut a l’Equador, Colòmbia, Brasil, l’Argentina, el Sudan, el Senegal, Tunísia i Zimbabwe. «Les nostres eines són obertes –afirma el físic Daniel López–. Hem de poder compartir el que hem après a Europa».

De tornada a Nigèria, a l’introduir les dades oficials de defuncions per la Covid-19, el model de la UPC va generar una estimació de 35.000 casos positius, que contrasta amb la xifra oficial d’11.844 el 6 de juny.  «El model depèn de les dades reportades i a molts països africans les dades tenen uns interrogants immensos perquè no tenen capacitat de fer diagnòstics, per això la realitat és molt pitjor de la que reflecteixen els gràfics», explica López. Tot i així, el model continua sent útil per preveure l’evolució de la infecció i prendre les mesures més adequades per frenar-la.

Ahmad va enviar els resultats generats pel model a les autoritats sanitàries de Kano i va avisar de la necessitat de tancar les fronteres abans que es detectessin casos a l’Estat, però no va rebre resposta. «Resulta molt frustrant –confessa– perquè m’he preparat durant anys per això. Si el govern hagués fet cas, es podria haver evitat molt patiment». Nigèria és el tercer país més afectat de l’Àfrica per la Covid-19, després de Sud-àfrica i Egipte.

La intenció d’aquest científic nigerià era poder assessorar el seu Govern per prendre les mesures de control epidemiològic més adequades, tenint en compte les característiques del territori: «Aquí el 80% de la població sobreviu amb menys d’un dòlar al dia –apunta–. No té sentit aplicar les polítiques europees de confinament i tancar els mercats com s’ha fet, quan a casa teva no tens menjar i convius amb moltes persones. Moltíssima gent ha patit més pel confinament que per la Covid-19».

La seva estratègia consistia, a més d’insistir a rentar-se les mans i mantenir la distància interpersonal, a fer tests en llocs estratègics, com les carreteres i els mercats, aïllar els positius i fer seguiment de tots els seus contactes: «D’aquesta forma s’haurien minimitzat el nombre de casos i la gent hauria pogut seguir amb les seves activitats».

El fet que la majoria d’infectats no presenti símptomes fa que molta gent, fins i tot de l’àmbit acadèmic, no cregui en la malaltia. Els missatges del Govern també xoquen amb l’escepticisme d’una societat molt religiosa i endurida pels brots recurrents de tuberculosi, còlera i altres afeccions. «Tampoc és que el Govern ajudi gaire –afegeix Ahmad–. ¿Què han fet amb els milions del pressupost per a la Covid-19?».

Segons les dades oficials, sembla que els contagis van de baixa però Ahmad és contundent: «No crec que la infecció estigui controlada –assegura–. «El que passa és que la gent s’ha acostumat a la situació, ja no se’n parla tant i es deixen de notificar moltes defuncions».

Nura Ahmad volia ser metge, però no tenia diners per pagar-se la carrera i va acabar estudiant matemàtiques aplicades mentre mantenia la família amb diferents feines. Fins a tres vegades ha sol·licitat el visat al consolat espanyol per poder viatjar a Barcelona i defensar la seva tesi doctoral. I tres vegades l’hi han negat. Paradoxalment, gràcies a la pandèmia, podrà defensar-la excepcionalment per videoconferència.