Un nen de Barcelona es recupera d'un trasplantament de sis òrgans en plena pandèmia

El Covid-19 ha aconseguit paralitzar la vida quotidiana de milions de persones a tot el món, però no que altres malalties continuïn amenaçant. I tampoc que els metges facin tot el possible per posar-los remei. Divendres passat, en plena pandèmia i estat d’alarma, una família de Barcelona tornava casa amb el seu fill de 31 mesos tot just multitrasplantat a l’hospital de La Paz de Madrid per una malformació intestinal, una gastròsquisi, que va ser detectada ja a l’embaràs.

ElVíctori els seus pares, el Víctor i l’Amparo, tornaven pertancar-se a casano només pel coronavirus, sinó per un motiu afegit: laimmunodepressióque suposa combatre el rebuig de tants trasplantaments a un nen tan petit, que portava tota la vida connectat a una màquina 18 hores al dia per poder continuar viu, i que a més l’ha convertit en un pacient amb més risc a les infeccions.

Per a la família, la situació de confinament no era precisament nova. El seu fill feia gairebé tres anys que estava en llista d’espera, connectat a una màquina, sense poder ni alimentar-se per la boca ni qualsevol altra perspectiva de fer una vida normal davant de la fallada de l’intestí. A més de viure amb la perspectiva anguniosa que obtenir un donant infantil és molt difícil perquè no hi ha tantes morts en aquesta franja d’edat, i perquè a més es requereix que sigui del mateix grup sanguini i menor que el receptor perquè els òrgans puguin desenvolupar-se bé al nou cos. 

Ambulància i AVE

Per això, quan va aparèixer un donant, l’equip de trasplantaments de l’Hospital La Paz de Madrid, l’únic a Espanya que compta amb una unitat especialitzada en fallada intestinal, ni ho va dubtar. Van avisar la família, que va agafar l’ambulància i l’AVE cap a Madrid. L’operació va durar 12 hores, tota una llarga nit fins que sobre les set del matí l’equip mèdic va sortir del quiròfan per informar de l’èxit de la cirurgia. El Víctor va sortir de la taula d’operacions amb nou estómac, fetge, duodè, intestí prim, segment de còlon i pàncrees.

«Fèiem broma amb la mare que li donaríem un nen nou», explica Alba R. Santos, directora de NUPA, l’associació de recolzament a pacients amb mal intestinal que ha donat ajuda de tot tipus a la família, des d’informació i suport a un pis a Madrid per als llargs temps d’espera.

«Som com una família que acollim els que venen,perquè hi ha molt poca informació sobre la fallada digestiva tant en nens com en adults, i els malalts se senten molt sols», afegeix Santos. No obstant, a NUPA poden celebrar casos d’èxit com el del Marc, un noi de 20 anys de Barcelona també multitrasplantat quan era petit que avui treballa i fins i tot esquia. 

Un ninot per imitar

El petit Víctor, com tants altres trasplantats,«ha canviat una malaltia terminal per una altra de crònica, que l’obligarà a controls i medicació immunodepressora tota la vida»,afegeix Santos. La vitalitat de l’infant és tan gran que ha calgut convèncer-lo que admeti cures a través del ‘Nupancito’, un ninot que simula estar trasplantat, amb mascareta i cicatrius.

«Un trasplantament multivisceral sempre és extraordinàriament complex perquè l’intestí pot donar moltes complicacions de rebuig», assenyala la doctora Esther Ramos, cap de la Unitat de Rehabilitació Intestinal i Trasplantament Multivisceral de l’Hospital La Paz de Madrid. «A més s’hi afegeix la dificultat del donant, que ha de ser concordant amb el receptor. Al Victor el vam operar el 21 de febrer, quan ja hi havia casos a l’hospital, però no una alerta general, però es va fer sabent la circumstància del Covid-19 tot i que no el que venia després, que ha sigutun hospital en guerra, on no hi ha hagut especialitats i tots hem atès pacients de coronavirus. Però enteníem que el nen no podia esperar més pel temps que portava en llista d’espera i les complicacions que això li havia generat».

Notícies relacionades

Pilates, ioga i meditació

L’alcohol ja causa el 15% de consultes mèdiques i 150.000 ingressos a l’any

A la pregunta de si s’hagués posposat l’operació si el donant hagués aparegut dues setmanes més tard, ja en plena crisi, la doctora respon que l’Organització Nacional de Trasplantaments té uns protocols que premien la gravetat del pacient i l’oportunitat de l’òrgan, tot i que també caldria valorar la circumstància de l’hospital, que en aquest cas té la unitat de pediatria en un edifici separat.No «se li va escurçar l’estada pel coronavirus. Ha sigut atzar del destí que hagi sigut breu, perquè tot ha anat molt bé en aquest cas», assenyala. 

En ple confinament i ja a Barcelona,un equip de l’Hospital Sant Joan de Déu fa el seguiment al Víctor a casa,amb la mare com a infermera forçosa per no exposar el nen. «No jugarem a la ruleta russa», assenyalen els pares.