La desforestació, clau en la propagació del coronavirus

La desforestació dels boscos i selves de la Terra, a més d’ocasionar la desaparició d’espècies, repercuteix negativament en la salut humana. La destrucció dels ecosistemes (això és, l’impacte de l’home) és una de les causes per les quals apareixen virus desconeguts que poden infectar la població. Tot i que encara hi ha molt desconeixement al voltant del Covid-19 (el nou coronavirus xinès que, a data de 14 de febrer, ja ha causat prop de 1.400 morts i uns 64.000 contagis), les alteracions dels ecosistemes podria ser una de les múltiples causes de la seva aparició.

[Tota la informació sobre el coronavirus, en directe]

«En el cas del Covid-19, ha influït la pèrdua del 30% de la superfície forestal del sud-est asiàtic en els últims 40 anys. Quan destruïm massa forestal és per posar al seu lloc assentaments humans. I una part de la fauna salvatge que era allà passa a allotjar-se en aquests ambients», explica Jordi Serra-Cobo, biòleg del departament de Biologia Evolutiva, Ecològia i Ciències Ambientals i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (Irbio) de la Universitat de Barcelona (UB). Al desaparèixer el seu hàbitat natural, algunes espècies troben refugi en les construccions humanes i passen a estar en contacte amb  la població. Una d’aquestes espècies són els ratpenats.

Aquests mamífers són, precisament, l’origen del contagi de l’actual epidèmia de coronavirus. El Covid-19, igual que la SARS, va fer el salt del ratpenat a l’ésser humà. «Els ratpenats, dels quals existeixen 1.300 espècies, són el grup de mamífers que allotgen un major nombre de coronavirus. Representen el 20% de tots els mamífers i són reservoris de virus», explica Serra-Cobo. A més, les «alteracions ambientals» originen «estrès» en els ratpenats, una cosa que «sembla que provoca més virus a la saliva, orina i excrements» d’aquests animals.

Aquest expert matisa que si bé els ratpenats són el grup de mamífers que tenen més virus, a Catalunya és «molt difícil» que transmetin malalties. «Totes les espècies que mengen insectes, com els ocells i ratpenats, ens fan un favor, són necessàries. A més, a Occident, a diferència de la Xina, les persones no mengem ratpenats i aquests tampoc viuen dins de les nostres cases, sinó sota les teulades», diu. Per això, el risc de contagi de virus per part d’aquests mamífers és baix aquí.

Un bon exemple de com les alteracions d’ecosistemes generen infeccions és l’actual epidèmia de dengue d’Amèrica Llatina. «La crema de boscos a la selva de l’Amazones per fer camps de cultiu i poblacions humanes provoca, a més d’una pèrdua d’hàbitat, que hi hagi basses d’aigües i, en aquestes basses, molts mosquits. Això augmenta la possibilitat d’epidèmies transmeses per aquests insectes, com per exemple el dengue», assegura Serra-Cobo. «Aquesta epidèmia del dengue sí que està directament relacionada amb els mosquits i la pèrdua d’hàbitats», afegeix.

Altres causes

Notícies relacionades

La globalització actua com a «efecte ventilador» dels nous virus

Pilates, ioga i meditació

Amb prou feines en dues dècades, la humanitat ha assistit a tres epidèmies de tres coronavirus diferents: la SARS del 2002, la MERS del 2009 i l’actual Covid-19. Els viatges faciliten la disseminació d’aquests virus. Les malalties han passat a ser globals, els virus viatgen. Aquest és un altre dels motius pels quals el nou coronavirus xinès s’ha expandit: la globalització.

Però també existeixen causes socioeconòmiques. En el cas de la SARS, la civeta (un mamífer similar al gat) va ser l’hoste intermediari entre el ratpenat i l’ésser humà. En el Covid-19, se sospita (però no s’ha confirmat encara) que l’hoste ha sigut el pangolí. Aquest mamífer de l’ordre dels esdentegats està molt protegit a la Xina i hi ha molt tràfic al seu voltant. Està en perill d’extinció,  és molt apreciat gastronòmicament i consumit per persones de classe social alta. «Amb el creixement socioeconòmic de la Xina, més gent té diners i pot menjar pangolí. Per tant, augmenta el risc de contagi», conclou Serra-Cobo.