Anar al contingut

MALALTIA INFECCIOSA

El diagnòstic precoç i les vacunes assetgen la meningitis

Entre el 2017 i el 2018, la malaltia meningocòccica va afectar 346 persones a Espanya, 44 de les quals van morir

El 41% dels casos, 142, van ser causats pel patogen anomenat 'meningococ B', per al qual hi ha vacuna però no està inclosa en la seguretat social

Carme Escales

El diagnòstic precoç i les vacunes assetgen la meningitis

La meningitis és una malaltia infecciosa, causada per virus o bacteris que inflamen les meninges, que són les membranes fines que embolcallen el cervell i la medul·la espinal. Les de tipus viral són les més comunes i tenen diagnòstics més favorables, la majoria de pacients milloren sense necessitat de tractament. Però les contretes per un bacteri, tot i que són més rares, poden ser mortals (10% dels casos), o deixar seqüeles importants (succeeix en el 20% dels supervivents), com amputacions, paràlisi, sordesa o ceguesa.

Entre el 2017 i el 2018, la malaltia meningocòccica invasiva (EMI), que és com es coneix la causada per un bacteri, va afectar 346 persones a Espanya, i 44 d’aquestes van morir. En el 41% d’aquests casos, 142, el bacteri causant de la infecció va ser el patogen anomenat ‘meningococ B’ (o bacteri 'Neisseria meningitidis'). És un bacteri contra el qual ja fa tres anys que hi ha una vacuna (Bexsero), però a Espanya encara no està inclosa al calendari sufragat amb impostos socials.

Vacuna per 108 euros

La vacuna (el cost de la qual s’acosta als 108 euros per dosi, que es recomana aplicar de dos a tres vegades segons l’edat del pacient), així com la detecció precoç de la infecció són les dues úniques cartes amb què compta la comunitat mèdica avui dia per lluitar contra aquesta malaltia. La incidència més gran de la malaltia meingocòccica invasiva es troba en nens menors d’un any, seguida de nens d’1 a 4 anys i adolescents de 15 a 19. Però pot aparèixer en qualsevol edat i, segons dades de la Xarxa Nacional de Vigilància Epidemiològica, la malaltia meningocòccica invasiva pel bacteri del meningococ B va registrar en la temporada 2017-2018 un lleuger augment en persones de més de 65 anys.

Portadors asimptomàtics

La 'Neisseria meningitidis', bacteri conegut com a ‘meningococ’, colonitza la nasofaringe de persones sanes. Se’n pot ser portador transitori o intermitent i pot durar entre dies o mesos. El 10% de la població general és portadora asimptomàtica de meningococ. Però entre adolescents i adults joves, el percentatge pot superar el 20%. Els portadors asimptomàtics són la font principal de transmissió de les soques patògenes del meningococ. Compartir beguda dels mateixos vasos o ampolles, coberts o cigarrets, o fer-se més petons, pràctiques freqüents en l’etapa adolescent, fa d’aquest col·lectiu el més vulnerable en la transmissió i recepció del bacteri del meningococ. El patogen es propaga a través de les secrecions respiratòries d’un portador o una persona infectada, al tossir o a l’esternudar.

No obstant, la incidència més gran de la malaltia continua registrant-se en els pacients lactants menors d’un any. Fer diana en el seu diagnòstic requereix la immediata sospita d’una possible EMI i la supervisió de l’evolució del pacient durant les primeres 48 hores des que se’n produeixen els primers símptomes. La dificultat més gran ve donada perquè "els símptomes inicials poden confondre’s perfectament amb els d’una grip o qualsevol refredat: febre (a partir de 38) i mal de cap. De fet, la grip afavoreix l’augment de casos d’EMI", assenyala el metge adjunt de l’uci pediàtrica de l’Hospital Universitari Puerta del Mar de Cadis, Sebastián Quintero. "L’aparició de taques vermelles al cos, que poden aflorar al cap de tres hores, i la rigidesa del clatell són les dues alertes que cal controlar per actuar tan ràpid com sigui possible, ja que la clau del tractament de la malaltia meningocòccica és la precocitat diagnòstica", precisa Sebastián Quintero.

   

El 10% de la població general és portadora asimptomàtica de meningococ. Però entre adolescents pot superar el 20%

En aquest sentit, la implementació del codi sèpsia ha contribuït enormement a reduir les morts per EMI, ja que “és el xoc sèptic el que mata, en un 40 o 50% dels casos, i no pròpiament la meningitis”, puntualitza Quintero.

    La sèpsia és la incapacitat de l’organisme per satisfer la demanda energètica, que impedeix que arribin oxigen i nutrients al nostre metabolisme. Una afecció potencialment mortal.

El tractament

Una vegada es determina el diagnòstic de malaltia meningocòccica invasiva, s’administra antibiòtic per via intravenosa al pacient. Igualment s’administra antibiòtic a tothom que hagi mantingut més contacte amb el pacient prèviament al seu ingrés.

    El diagnòstic inicial de la meningitis meningocòccica pot establir-se a partir de l’exploració física del pacient, al qual també es practicarà una punció lumbar i una analítica de sang. La identificació dels serogrups de bacteris que en cada cas han provocat la malaltia és de gran ajuda per determinar el tractament.

       

Taques vermelles a la pell i rigidesa del clatell són dos avisos clars de presència d’infecció per malaltia meningocòccica

  “L’administració de la vacuna contra el meningococ B, un dels dos serogrups infecciosos, juntament amb el C, més freqüents a Occident, es recomana de manera ideal entre els dos i els tres primers mesos de vida”, assenyala el responsable del servei de pediatria del Consorci Sanitari de Terrassa, Abel Martínez. “La incubació de la malaltia oscil·la entre els 2 i els 10 dies, però la seva evolució clínica pot ser tan ràpida que la informació als pares sobre això és clau per arribar-hi a temps”, diu Martínez.

Símptomes i prevenció

“El temps és vida”. Així és com millor defineix el pediatre Sebastián Quintero l’eina més preuada dels metges davant d’un cas de possible malaltia meningocòccica invasiva, EMI. Ja que la meningitis s’inicia de forma sobtada i aguda. Els símptomes i signes més freqüents són febre, mal de cap i rigidesa de clatell. Però també poden haver-hi nàusees, vòmits i fotofòbia. Entre el 5 i el 20% dels casos es presenten com a sèpsia meningocòccica sense meningitis. Una cosa que caracteritza clarament la seva manifestació, i per tant la seva distinció d’altres patologies com la grip, són les lesions de la pell puntiformes de color vermell porprat, tècnicament anomenades ‘exantema petequial’. I és habitual que aquestes taques s’acompanyin d’hipotensió, xoc i fallada multiorgànica. Si no s’actua, aquesta situació pot causar el 50% de morts. “Encara hi ha un gran desconeixement dels pares sobre aquest risc”, afirma la pediatra Lucía Galan. Com a supervivent d’EMI –la va viure amb 14 anys– coneix de primera mà la situació angoixant d’aquest diagnòstic. “És el fantasma amb què carreguem els pediatres”, diu. La possibilitat d’una meningitis ella la té present en cada cas de febre infantil. “Per poc freqüent que sigui, sempre tens el ‘¿i si?’ a la ment”. En la seva consulta, no deixa d’aconsellar la protecció de la vacuna.

El 20% de pacients afectats per la malaltia conviuran amb els seus rastres

Madison Wilson Walker va contreure una meningitis als tres anys. Va ser sotmesa a una doble amputació sota del genoll a les dues cames i a una amputació parcial als dits de la mà esquerra. Avui és atleta de l’equip nacional del Canadà. “El meu viatge de superació m’ha portat a l’equip del Canadà amb l’esperança d’aconseguir una plaça als Jocs Paralímpics de Rio. Espero que la meva història en pugui il·luminar d’altres sobre la devastació que pot causar la malaltia meningocòccica, i també mostrar a altres persones que hagin passat per situacions similars que pots fer qualsevol cosa que et proposis”. Ho escrivia fa un parell d’anys aquesta supervivent d’EMI, medallista olímpica. També la història de l’esgrimidora italiana Beatrice ‘Bebe’ Vio mostra les dures seqüeles de la meningitis. Ella la va passar als 11 anys. La seva va ser greu. Li va causar la pèrdua dels dos braços i cames, però malgrat això es va llançar a la conquesta de medalles esportives en cadira de rodes. Les d’aquestes dues dones són només dues de tantes històries cèlebres de supervivents d’una malaltia que en el 20% dels casos deixa rastres importants. Amputacions, com en elles, pèrdua auditiva sensorial, convulsions, hidrocefàlia i trastorns motors en són alguns dels més freqüents.

Recerca i noves vacunes

La vacuna Bexsero contra el meningococ B és la prevenció més gran que hi ha contra la malaltia meningocòccica invasiva per aquest bacteri. Aconsegueix descartar fins al 88% de possibilitats de contreure-la. “No és el 100%, però, com en el cas del cinturó de seguretat, ens el posem”. És l’explicació de la pediatra Lucía Galán (www.luciamipediatra.com). Sis països ja la inclouen al calendari oficial que paga la sanitat pública. “A Europa, la majoria dels casos que es notifiquen actualment de meningitis es deuen al serogrup B, que, juntament amb l’A i el C, són els més freqüents mundialment”, explica la pediatra infectòloga de l’Hospital Gregorio Marañón de Madrid. Després d’uns 15 anys de desenvolupament, la vacuna contra el meningococ B va rebre l’aprovació a Europa, el gener del 2013. Es van realitzar assajos clínics de seguretat i immunogenicitat en gairebé 9.000 lactants, nens, adolescents i adults. Des de la sortida al mercat, la vacuna ha rebut l’aprovació en més de 35 països del món. Hi ha fins a 12 serogrups diferents de bacteris que poden portar a una meningitis o sèpsia per invasió bacteriana, però el 95% dels casos d’EMI són causats per 6 serogrups concrets d’un patogen, un microorganisme exclusivament humà que habita a l’orofaringe i que, no se sap per què, sobtadament l’envaeix.

POT MATAR EN NOMÉS 24 HORES

La malaltia meningocòccica invasiva (EMI) es va descriure per primera vegada el 1805. A tot el món n’hi ha 1,2 milions de casos a l’any i per la seva causa moren 135.000 persones. És una malaltia rara però el seu diagnòstic, segons els estudis, s’omet amb facilitat. Al voltant d’1 de cada 10 pacients amb EMI mor, fins i tot amb un tractament mèdic adequat.  Entorn d’1 de cada 10 nens que sobreviu experimenta importants seqüeles i més d’un terç en pateix un, a més seqüeles físiques, cognitives o psíquiques. Un estudi d’Ipsos Healthcare revela que “3 de cada 4 pares situen la meningitis entre les tres malalties de més risc per a un nen, però només un 29% sap com s’encomana”. L’informe que ho revela es va difondre la setmana passada en una jornada a Madrid organitzada per GSK (fabricant de la vacuna Bexsero contra el meningococ B) dedicada a la malaltia meningocòccica invasiva, davant d’especialistes en pediatria de tot l’àmbit estatal. “El 89% dels pares consideren que haurien de ser informats sobre vacunes fora del calendari subvencionat”.

Temes: +Salut