Anar al contingut

+ SALUT

Implants dentals: què són i com evitar-ne el rebuig

La qualitat de materials, com el titani, ha aconseguit que la implantologia d'un element que equival a una arrel artificial superi el 95% d'efectivitat. El manteniment és clau per evitar el rebuig

Carme Escales

Implants dentals: què són i com evitar-ne el rebuig

FERRAN NADEU

Tornar la funció masticatòria en un lloc de la boca on s’ha perdut una peça dental és el principal objectiu de la col·locació d’un implant. El que equival a una arrel artificial sobre la qual sostenir una dent postissa és avui una de les grans revolucions en la salut bucodental. “Es calcula que a Catalunya es col·loquen anualment més de 100.000 implants”, indica l’odontòleg Carles Pejoan. “Tot i que no hi ha dades precises rigorosament, des de la Societat Espanyola de Periodòncia i Osteointegració (SEPA) s’apunta entorn dels 400.000 i 500.000 implants dentals l’any”, assenyala l’odontòleg que presideix el Col·legi Oficial d’Estomatòlegs i Odontòlegs de Catalunya (COEC), Antoni Gómez.

Però, ¿què és un implant? “Són estructures de titani, o més recentment també de zirconi, que s’insereixen a l’os allà on falten dents”, explica la periodontòloga de Barcelona Núria Vallcorba Plana. Els periodontòlegs són els especialistes, dins de la ciència odontològica, que s’ocupen de les afectacions del teixit fibrós que envolta l’arrel de les dents, la qual fixen a l’os de la mandíbula i a la geniva.

“Els implants fan la funció d’arrels dentals sobre les quals s’enrosquen o cimenten les fundes. D’aquesta manera, les noves dents queden totalment independents de la resta de dents naturals”, precisa la doctora Vallcorba. “En el cas que faltin moltes dents, o la distribució de les peces sigui desfavorable, es poden posar diversos implants per fixar una pròtesi amovible o, en la major part dels casos, podem posar implants que evitin al pacient estar obligat a portar una pròtesi de posar i treure», completa la periodontòloga.

El procés

Depenent de la qualitat i quantitat d’os de la zona i de com s’ha perdut la peça, es procedeix a seguir les fases de l’implant”, puntualitza l’odontòleg Carles Pejoan. En els casos més comuns, “una vegada s’ha extret la dent pròpia, s’esperen un o dos mesos per col·locar l’implant, i després dos o tres mesos més per col·locar la corona”, diu. “Es poden també col·locar implants de manera immediata, després de l’extracció de la dent original, però en aquests casos s’ha de tenir en compte la força amb què el pots col·locar i, sobretot, les condicions de salut del pacient”, afegeix Pejoan.

"Els implants són estructures de titani o més recentment també de zirconi que s’insereixen a l’os allà on falten dents”.

 “Els implants acostumen a posar-se a la clínica dental amb anestèsia local. En alguns casos, especialment quan els tractaments són llargs o el pacient ansiós, es poden fer també amb sedació conscient realitzada per un anestesiòleg”, afirma Núria Vallcorba.

“Segons la ciència, el fracàs d’un implant es produeix en un 2% o 3% dels casos. La nostra experiència ens diu que, en realitat, es pot produir en fins al 5% de les històries, de manera inicial, en la primera inserció, i més endavant, cap als vuit anys després de la col·locació de l’implant, el fracàs pot produir-se fins en el 6% dels casos”, diu Carles Pejoan.

Entre les complicacions més habituals que poden presentar els implants, segons explica la periodontòloga Núria Vallcorba, “poden ser de tipus mecànic, com per exemple fractures, o complicacions biològiques, en relació amb els teixits que envolten i subjecten els implants”. És a dir, “poden patir mucositis, que és una inflamació dels teixits tous entorn de l’implant, o periimplantitis, que seria la inflamació i pèrdua d’os al voltant de l’implant que, si progressa, pot arribar a fer perdre l’implant”.

Un estudi publicat aquest any sobre la freqüència en què es produeixen aquestes malalties periimplantàries a Espanya determina que un 27% dels implants que fa més de cinc anys que van ser col·locats presenten mucositis, i un 20%, periimplantitis. “És per això que és indispensable reduir els factors de risc d’aquestes patologies, tractant correctament les periodontitis (malalties de les genives) abans de col·locar els implants, o evitar fumar”, indica Vallcorba.

   

“Per evitar les patologies d’implants s’han de tractar les malalties de les genives, i no fumar”, assenyala la doctora Vallcorba.

En tot cas, i tal com assegura l’odontòleg Carles Pejoan, “no és el mateix el rebuig d’un implant bucal que el rebuig d’un òrgan”. “En el nostre cas, no es produeix cap immunosupressió i no hi ha problemes d’histocompatibilitat, perquè es tracta d’un material inert que es posa en contacte amb el nostre os”, explica. “En cas de de fracàs, es retira l’implant, s’higienitza la zona i, si hi ha os, normalment s’espera per tornar a col·locar un implant o es duu a terme alguna tècnica de regeneració, tot depèn de la manera en què s’hagi perdut l’implant”, precisa Pejoan.

Manteniment

“Una vegada col·locat un implant i ja en total funció, s’ha de seguir una higiene correcta i fer visites de control o manteniment periòdiques, de 6 a 12 mesos, en què es controlen tant la integritat i adaptació de les pròtesis, com l’estat dels teixits que envolten l’implant. El control es fa tant clínicament com radiogràficament”, diu la periodontòloga Núria Vallcorba. “No hem de pensar que una vegada col·locat un implant ja no ens en hem de preocupar, com ho fèiem per la dent natural”. 

Tecnologia d’alta precisió, tant d’imatge com de procés d’inserció

Implantologia computada. La tecnologia, i els seus mecanismes d’alta precisió en el terreny mèdic, van garantint cada vegada més processos d’inserció d’implants més ràpids i exactes. També un millor seguiment del seu comportament amb el pas del temps a la boca del pacient. Escàners en tres dimensions (3D) permeten precisar amb tot detall l’estat i quantitat d’os a la mandíbula, abans de traçar la ruta del procés de col·locació d’un implant, així com la resposta de la geniva i del mateix os, una vegada s’hagi procedit a la implantació d’aquesta arrel substitutòria de l’eix natural que sosté una peça dental. Les impressions de fèrules quirúrgiques són un altre dels avenços tècnics en odontologia. Tenint en compte l’evolució de la tècnica i la investigació en el camp de la implantologia bucal “en el futur, és possible que utilitzem tècniques regeneratives bucals o, fins i tot, regeneració de tota la dent mitjançant la utilització de cèl·lules mare”, avança la periodontòloga Núria Vallcorba Plana. Perquè, tal com assenyala l’odontòleg Antoni Gómez, president del COEC, “en països desenvolupats com el nostre, l’augment de l’esperança de vida (ara situada en els 83 anys) ens fa pensar que la implantologia bucal ens haurà d’acompanyar”. Si el pacient està bé de salut, no hi ha límit d’edat per col·locar-li implants.

El titani que va assentar un major nombre d’èxits en la implantologia bucal

Innovació i nous materials. Personalització de pròtesi, cirurgies computades i pròtesis fetes a partir de Cadcam (disseny i fabricació de models dentals per computadora) són camps d’innovació en el camp dels implants dentals. En el cas de falta d’os propi a la zona de la mandíbula on s’ha perdut una peça, aquest os se substitueix per os que pot ser del mateix pacient, normalment extret de la zona del mentó o de la part posterior de la seva mandíbula. Però l’os que es necessita també pot obtenir-se de donació. El Banc de Sang i Teixits (www.bancsang.net) és proveïdor d’os cortical triturat, obtingut de les diàfisis dels ossos llargs (fèmur, tíbia i húmer). També pot col·locar-se os sintètic. Quant al material del mateix implant, va ser el professor d’Anatomia de la Universitat de Göteborg, el suec Ingmar Branemark, que es considera el pare de la implantologia moderna. Ell va idear la formulació del titani per als implants que tan bons resultats ofereix, avui ja també juntament amb altres materials com el zirconi. La personalització de pròtesi, noves superfícies d’implants més biocompatibles són altres dels camps d’estudi i innovació en la ciència dels implants que ens ajuden a continuar mastegant adequadament.

Dentadures postisses fixes o de posar i treure són altres de les solucions

L’alternativa als implants. Davant d’una peça dental que s’ha perdut, o que no s’ha desenvolupat (agenèsia), “entre les opcions de tractament que existeixen hi ha els aparells amovibles, que el pacient ha de retirar cada dia per a la seva higiene, i habitualment també a la nit”, detalla la doctora Núria Vallcorba, especialista en periodòncia. “Amb el temps, aquestes pròtesis poden presentar dificultats de subjecció, especialment quan falten totes les dents i a la pròtesi se li ha de donar suport únicament sobre les genives”, precisa Vallcorba. “Però avui dia existeixen altres solucions que reprodueixen molt millor la morfologia i funcionalitat de les dents originals, mitjançant pròtesis fixes. Aquestes pròtesis fixes és necessari que se subjectin i ho poden fer amb les dents contigües, o bé en implants”, afegeix la periodontòloga de Barcelona. Les pròtesis fixes sobre dents necessiten normalment que hi hagi dents en els dos costats del forat a cobrir. Les fundes de les dents que falten van soldades a fundes fonamentades sobre les dents naturals, que compliran la funció de subjectar. La preparació i fabricació de pròtesi és relativament ràpida, però requereix haver de tallar les dents veïnes, cosa que en el cas d’un implant no és necessari, ja que s’adapta a l’espai perfectament. El preu d’un implant correcte sol ser d’a partir de 1.100 euros.

TRIAR DENTISTA PER A L’IMPLANT

Tots els dentistes poden posar implants dentals, però sempre és recomanable que tinguin preparació específica, experiència i que segueixin programes de formació continuada, tant per a la col·locació dels implants com per al seu manteniment en salut al llarg del temps.

És recomanable que el pacient valori un professional que li dedica temps en la primera visita, durant l’avaluació de la seva situació bucal i general, i que faci les proves complementàries necessàries per a un diagnòstic precís. És freqüent que s’hagi de dur a terme tant ortopantomografia, una radiografia completa de tota la boca per apreciar per complet la total distribució de peces dentals, com una TC (tomografia computada) per saber tant l’altura com l’espessor d’os on s’ha de posar l’implant i la seva relació amb les estructures anatòmiques relacionades. Convé també assegurar que el tractament es fa en unes instal·lacions actualitzades i utilitzant materials de qualitat en relació amb l’implant i amb la pròtesi que aquest subjectarà.

Temes: +Salut