Anar al contingut

LA SALUT DE LES DONES

La Generalitat no forma prou metges contra l'ablació femenina, critica una organització internacional

La Fundació Wassu-UAB denuncia que la intervenció està basada en la coerció i no en la prevenció mèdica

Barcelona acull aquests dies el Fòrum Internacional sobre Mutilació Genital Femenina (MGF) a CaixaForum

Beatriz Pérez

La Generalitat no forma prou metges contra l'ablació femenina, critica una organització internacional

La Fundació Wassu-UAB, una organització científica internacional que treballa per la prevenció de la mutilació genital femenina (MGF), ha tornat a denunciar aquest dilluns que la Generalitat no inverteix a formar professionals sanitaris per evitar que es continuï practicant l’ablació femenina, una pràctica tradicional de molts països de l’Àfrica.

Així ho ha afirmat la directora de l’entitat, Adriana Kaplan, en una roda de premsa amb motiu de l’inici del Fòrum Internacional sobre Mutilació Genital Femenina, que té lloc des d’avui i fins al dimecres 21 al CaixaForum de Barcelona. En el congrés s’hi han reunit uns 200 participants dels cinc continents. Segons l’ONU, entre 100 i 140 milions de nenes i dones de tot el món han patit MGF.

Kaplan ha denunciat que la metodologia feta servir per la Generalitat per actuar contra aquesta pràctica és més punitiva i coercitiva que formativa. "L’èxit s’obté des de l’atenció primària. Quan es formen els metges en MGF i en competències interculturals, el resultat és excel·lent. I les nenes viatgen als seus països d’origen i després tornen intactes a Catalunya", ha afirmat. Kaplan ha valorat molt positivament el protocol català per detectar i evitar la MGF, però ha criticat que la formació recaigui, en ocasions, més en els Mossos d’Esquadra que en els metges. "De vegades un 10% dels assistents a les formacions són mossos".

Segons Kaplan, la Fundació Wassu-UAB, en territori català, ha perdut la pista a unes 400 nenes (catalanes d’origen, però amb arrels africanes) entre els anys 2012 i 2016. Algunes van marxar per la crisi, però l’entitat sospita que moltes d’elles s’han quedat a l’Àfrica perquè els seus pares temien que els retiressin el passaport al tornar. Aquest exemple ha servit a la directora de l’entitat per il·lustrar com la via punitiva (la qual, segons ella, és la que més s’aplica a Catalunya) és un fracàs, motiu pel qual s’ha de jugar amb "serietat" per la prevenció i formació dels professionals sanitaris.

Tot i que en alguns països es desconeix i es reivindica com una pràctica més de la tradició cultural, hi ha evidències científiques de les conseqüències que l’ablació femenina comporta per a la salut. Des d’hemorràgies internes, a infeccions com el tètanus i, fins i tot, la mort. A més, tot i que se sobrevisqui, les complicacions estan presents al llarg de la vida de la dona, per exemple quan dona a llum: els parts són més prolongats i de vegades es produeixen esquinços i sofriment fetal. Les menstruacions són més doloroses i, sovint, es pateixen més infeccions urinàries. 

Prohibida a Gàmbia el 2016

Kaplan ha estat acompanyada en la roda de premsa per Osuman Sillah, parlamentari de l’Assemblea Nacional de la República de Gàmbia i president de la Comissió de Salut de dones i nens. Gàmbia, país on el 76% de les dones han patit MGF, va aprovar el 2016 una llei per prohibir l’ablació. "Aquesta ha sigut una pràctica cultural durant moltíssim temps a Gàmbia. Molta gent creu que la religió hi obliga, però les evidències científiques d’organitzacions com Wassu demostren que és una pràctica perjudicial, i això està generant un canvi d’opinió", ha explicat Sillah.

"En països com Egipte, el 80% de les nenes que són sotmeses a mutilació ho fan en centres sanitaris privats. A Gàmbia, un 10% dels metges practiquen l’ablació clandestinament. Aquest és un problema global i a Catalunya hi ha una gran població emigrada de Gàmbia, per això és tan important la prevenció i la sensibilització", ha afegit. 

Sillah també ha posat èmfasi en la importància de treballar també amb els homes. "Són clau a l’hora de prendre decisions". Segons ha relatat, només el 9% dels homes prenen part de la decisió de mutilar genitalment la nena i un 89% en desconeix les conseqüències. No obstant, una vegada són degudament informats, el 72% vol prendre part de la decisió, ha afirmat. Tant ell com Kaplan han aprofitat per presentar un nou programa pioner de formació en MGF per a jutges, magistrats i parlamentaris de Gàmbia.

Mapa de la mutilació genital femenina

El protocol català contra la MGF es va aprovar el 2002 i el 2017 va intervenir en 132 casos. Funciona a partir de 73 meses locals en les quals es reuneixen metges, professors, policies i treballadors socials, entre d’altres. L’objectiu és detectar situacions de risc. El 2015 es va crear el circuit per a la reconstrucció del clítoris per a les residents a Catalunya que han patit una mutilació. Des d’aleshores, s’han fet 10 intervencions quirúrgiques i s’han atès 26 consultes.

El 'Mapa de la mutilació genital femenina a Espanya del 2016' de la Fundació Wassu-UAB revela que a Catalunya hi resideixen més de 21.000 dones nascudes en països en els quals hi ha evidències de la pràctica de la MGF, com el Senegal, Gàmbia, Nigèria, Guinea i Ghana. Catalunya és la regió espanyola amb més presència d’aquest col·lectiu. A Espanya unes 17.000 de menors de 14 anys corren el risc de ser víctimes de mutilació genital femenina. Un terç d’elles viuen en territori català.

Temes: CaixaForum