Uns 3.000 nens de Barcelona estan sense vacunar perquè els seus pares no ho veuen necessari

Uns 3.000 menors de 15 anys de Barcelona no estan vacunats en l’actualitat perquè els seus responsables no creuen en la seguretat de les vacunes, no ho veuen necessari o per motius ideològics. Representenl’1,5%  del col·lectiu. Hi ha un altre 2% que no està vacunat per motius mèdics (per exemple, nens immunodeprimits). Però l’ajuntament destaca que la immensa majoria (un 96,5%) sí que estan vacunats, percentatge que garanteix la "immunitat de grup" que impedeix el brot de determinades malalties. La immunitat de grup està garantida entorn del 85% o el 90%.

L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) ha presentat aquest dijous la setena edició del’Enquesta de Salut de Barcelona (ESB) que es realitza des de l’any 1983 i aquesta és la primera vegada que s’obté aquesta xifra (els 3.000 nens sense vacunar). L’enquesta revela que les dades de la ciutat "són bones" si es comparen amb altres metròpolis europees, segons ha explicat la comissionada de Salut i Diversitat Funcional, Gemma Tarafa. 

"És important entendre que aquests nens que no es vacunen no tenen problemes, perquè hi ha un percentatge molt alt de nens que sí que ho fan", ha apuntat. Tot i que també ha reconegut que és necessari "coresponsabilitzar-se" i conscienciar la població sobre la seguretat de les vacunes.

Per la seva banda, la cap del Servei de Sistemes d’Informació Sanitària de l’ASPB, Catherine Pérez, ha explicat que en països com Itàlia, França o Romania la immunitat de grup està per sota del 85% en vacunes com la triple vírica. En aquests països hi ha hagut episodis epidèmics, on el 82% dels emmalaltits no s’havien vacunat i el 12% ho havien fet amb només una dosi.

Sobre prevenció en salut, a part de xifres sobre la vacunació en nens, l’enquesta de salut municipal també reflecteix que un 41% de la població s’ha fet la prova del VIH una vegada en la vida i, durant l’últim any, l’ha realitzat el 15% de la població. Són normalment persones amb estudis secundaris o superiors. 

A més, també es percep que la cura dels menors de 15 anys la porten a terme, principalment, les dones. I que quan algú es cuida d’una altra persona a casa, rebi o no ajuda, percep que la seva salut empitjora.

Visita de l’especialista

L’enquesta de salut del consistori, que aborda les polítiques de salut i la qualitat de vida a Barcelona i en la qual s’han entrevistat 4.000 ciutadans, reflecteix també que les persones amb doble cobertura sanitària (pública i privada) visiten amb més freqüència el metge especialista. 

A la capital catalana, un 34,6% dels homes i un 35,8% de les dones tenen aquesta doble cobertura. D’aquests, el 46,3% i el 54,4% respectivament han anat al dentista l’últim any. No obstant, només el 32,1% dels homes i el 36,2% de les dones que únicament tenen cobertura pública han visitat l’odontòleg en els últims 12 mesos.

Aquests percentatges, que s’han mantingut estables els últims anys, tenen una clara vinculació amb la classe social, per tant, es pot afirmar que es tracta d’un patró de desigualtat en les especialitats que no estan cobertes pel sistema públic de salut. En aquest sentit, Tarafa ha destacat que a partir del setembre l’Ajuntament de Barcelona obrirà un servei d’odontologia per a persones vulnerables al número 127 del carrer de Viladomat, on abans hi havia l’antiga mútua municipal Pamem.

A més, l’enquesta (que, segons Tarafa, "ajuda a visibilitzar tendències clares") mostra que hi ha un 16% de barcelonins que, malgrat haver tingut un problema de salut, van decidir no acudir al sistema sanitari. Les raons van ser diverses: un 59,6% va considerar que el seu problema no era greu; un 14%, que la solució no seria satisfactòria, i un 8,6% ho va fer per no perdre hores de feina.

Malgrat tot, els resultats d’aquesta feina destaquen que la població, en general, té una alta valoració dels serveis sanitaris: 8 de cada 10 usuaris de l’atenció primària recomanarien el seu centre.

Desigualtats socials

A Barcelona, el 82,1% dels homes i el 78,5% de les dones declaren que tenen un bon o excel·lent estat de salut, malgrat que les desigualtats són evidents en funció del sexe, el nivell socioeconòmic i el territori on viuen. A més, en la població major de 15 anys, el 20% de les dones i el 16,5% dels homes presenten risc de mala salut mental.

Per la seva banda, la pobresa material severa afecta el 15,9% dels barcelonins; la pobresa energètica, el 9% i la inseguretat alimentària, el 8,6%. A més, el 53% dels enquestats acusen un volum de trànsit molt intens al barri on viuen i un 48% manifesten que senten molt soroll. En aquest sentit, l’Ajuntament de Barcelona treballa en aquest assumpte amb una taula dedicada al soroll després que diversos estudis hagin relacionat la contaminació acústica amb problemes de salut, sobretot mental.

Notícies relacionades

Cada vegada més nens sense vacunar: 4.500 cada any a Catalunya

Pilates, ioga i meditació

Quant a l’obesitat, ha crescut respecte a anys anteriors, a diferència del sobrepès. Un 13% de dones i un 14% d’homes tenen obesitat, mentre que un 38,3% de dones i un 54,8% d’homes tenen sobrepès. Les xifres augmenten en persones sense ocupació.

Així, el 56% dels barcelonins assegura quecamina com a mínim 30 minuts diaris, amb tendència creixent des de la dècada anterior, i el 35% dels homes i el 25% de les dones fan activitat física moderada o intensa.