La radioteràpia més curta contra el càncer de pròstata és igual d'efectiva

Els cicles més curts de radioteràpia contra el càncer de pròstata són segurs i efectius, i podrien estalviar temps als pacients i reduir les llistes d'espera als hospitals, segons un estudi que s'ha presentat aquest dilluns al congrés de la Societat Europea de Radioteràpia i Oncologia.

El congrés, que se celebra fins demà a Barcelona, reuneix uns 5.000 especialistes procedents de 80 països per analitzar els últims avenços en radioteràpia per tractar el càncer.

El tractament en cicles més curts, anomenat radioteràpia ultrahipofraccionada, implica sotmetre's a radioteràpia hospitalària una vegada cada dos dies durant dues setmanes i mitja, a diferència de la radioteràpia convencional, en què cal anar-hi cada dia durant vuit setmanes.

Els investigadors afirmen que aquest mètode d'administrar radioteràpia estalvia temps per als pacients i també allibera els equips radioteràpics, estalviant diners i beneficiant altres pacients que estan en llista d'espera.

L'estudi ha sigut presentat pel professor Anders Widmark, metge del Departament de Ciències de la Radiació al centre del càncer de la Universitat d'Umea (Suècia).

Teràpia hormonal

Segons Widmark, "ja sabíem que la radioteràpia pot destruir les cèl·lules cancerígenes a la pròstata i que presenta avantatges sobre la cirurgia i la teràpia hormonal perquè sol causar menys impotència i incontinència en els pacients, però aquesta tècnica exigeix un equip especialitzat car i els pacients es poden veure en una llista d'espera abans de ser tractats".

"La radioteràpia ultrahipofraccionada ofereix diversos beneficis pràctics als pacients, així com estalvi de temps i diners als hospitals, de manera que volíem comprovar si és tan segura i efectiva com la radioteràpia estàndard", ha detallat.

Els investigadors van fer un assaig amb 1.200 pacients que havien sigut tractats en 10 hospitals a Suècia i dos a Dinamarca entre el 2005 i el 2015.

Tots havien rebut el diagnòstic de càncer de mitjà o alt risc, és a dir, amb factors clínics que suggerien risc que el càncer s'estengués si no es tractava.

Cap havia rebut tractament per bloquejar l'hormona masculina testosterona, que pot estimular el creixement dels tumors de pròstata.

Dosi estàndard

La meitat dels pacients van rebre una radioteràpia estàndard consistent en 39 tractaments amb una dosi estàndard de 2 gray (Gy) al llarg de 8 setmanes (78 Gy en total) i l'altra meitat van rebre radioteràpia ultrahipofraccionada amb 7 tractaments d'alta dosi de radiació de 6,1 Gy en dies alterns durant 2,5 setmanes (42,7 Gy en total).

Els pacients van ser supervisats durant una mitjana de 5 anys després dels tractaments per comprovar si el càncer es reproduïa, i si apareixien efectes secundaris.

Els investigadors van comprovar que cinc anys després del tractament un 83,8% dels pacients que havien rebut radioteràpia estàndard no presentaven senyals que el càncer hagués tornat i, en aquells pacients tractats amb radioteràpia ultrahipofraccionada, aquesta xifra pujava al 83,7%, pràcticament igual.

Encara que els pacients que havien rebut el tractament ultrahipofraccionado patien efectes secundaris lleugerament pitjors al final del tractament, a llarg termini aquests efectes eren els mateixos que els dels pacients amb un tractament estàndard.

Segons Widmark, "investigacions prèvies ja havien demostrat que és possible augmentar les dosis individuals i administrar-les al llarg de quatre a cinc setmanes. Ara hem demostrat que podem condensar encara més la teràpia, augmentant la dosi en cada visita a l'hospital, de manera que l'esquema complet de tractament duri només dues setmanes i mitja".

Notícies relacionades

Pilates, ioga i meditació

L’alcohol ja causa el 15% de consultes mèdiques i 150.000 ingressos a l’any

"Aquest és el primer gran assaig amb pacients d'aquest tipus i demostra que la radioteràpia ultrahipofraccionada és tan efectiva com l'estàndard a l'hora d'evitar recaigudes del càncer de pròstata", conclou l'especialista.

Els investigadors tenen previst continuar estudiant als pacients de l'assaig per comprovar si hi ha diferències en la seva supervivència o en els efectes secundaris a llarg termini.