Utilitat de la teràpia cel·lular en tractaments i assajos

La capacitat curativa de les cèl·lules mare està sòlidament demostrada en el càncer de glòbuls blancs: la leucèmia. En el seu tractament, les cèl·lules mare responsables de la producció de la sang que conté aquests glòbuls blancs malalts se substitueixen per cèl·lules mare sanes, procedents d'una persona donant, que produiran glòbuls blancs saludables.

«Aquestes cèl·lules mare es poden obtenir de medul·la òssia, de sang perifèrica i de sang de cordó umbilical», precisa el doctor Pedro José Marín, consultor sènior del Servei d'Hematologia de l'Hospital Clínic i director del Banc de Progenitors Hematopoètics del mateix centre hospitalari. En aquest banc, els progenitors hematopoètics, o cèl·lules mare, s'obtenen de medul·la òssia i de sang perifèrica (la que circula per tot el cos), i quan es necessita sang de cordó umbilical se sol·licita al Banc de Sang i Teixits.

La medul·la òssia és la substància ubicada a l'interior dels ossos de l'estern, l'os pelvià i les vèrtebres. A dins s'hi troben les cèl·lules progenitores hematopoètiques, les úniques capaces de fabricar els glòbuls blancs, els vermells i les plaquetes que conformen la sang.

«A Catalunya es porten a terme cada any al voltant de 500 trasplantaments de medul·la òssia», segons explica el responsable de teràpia cel·lular del Banc de Sang i Teixits, l'hematòleg Sergi Querol. «La regeneració de la medul·la amb cèl·lules mare és la primera teràpia cel·lular a nivell assistencial i la més avançada», indica Querol.

Des de l'Hospital Clínic, el doctor Marín apunta també que, a més del trasplantament de progenitors hematopoètics, «l'ús terapèutic consolidat de les cèl·lules mare està aprovat també per les autoritats sanitàries en l'elaboració de pell per al tractament de grans cremats i en la regeneració de ferides de la còrnia mitjançant l'ús de progenitors d'una zona ocular anomenada llimbs».

ASSAJOS CLÍNICS/ La resta d'aplicacions de cèl·lules mare en tractaments mèdics s'inscriu en assajos clínics autoritzats, encara que en alguns casos els resultats en pacients ja han començat a ser efectius. És el cas de la regeneració de teixit ossi, cartilaginós i tendinós. Aquesta regeneració es porta a terme amb cèl·lules mesenquimàtiques, cèl·lules mare que no són capaces de crear les cèl·lules de la sang, però sí noves cèl·lules que donaran lloc a diferents teixits, com el dels ossos, els cartílags i els tendons. L'artrosi de genoll, de maluc i de turmell, però també de la columna, així com fractures de qualsevol os que no aconsegueixen soldar totalment, donant lloc a pseudoartrosi, són les principals indicacions que l'aplicació d'aquestes cèl·lules mare persegueix sanar i eliminar la seva inflamació.

Les cèl·lules mesenquimàtiques són extretes de la medul·la òssia (per aspiració) o del teixit adipós (el greix, per liposucció), del pacient mateix o d'un donant. En sales blanques, o laboratoris preparats per a la seva manipulació en un procés i un entorn totalment esterilitzats, es porta a terme el cultiu d'aquestes cèl·lules. El procés requereix l'autorització de l'Agència Espanyola del Medicament i Productes Sanitaris (AEMPS), i a Catalunya es pot realitzar en les instal·lacions del Banc de Sang i Teixits.

VINT-I-TRES DIES DE CULTIU/ «Al cap de 23 dies de cultiu, les noves cèl·lules resultants s'apliquen directament a la zona afectada per la fractura o on es localitzi l'artrosi», explica el traumatòleg i director mèdic de l'Institut de Teràpia Regenerativa Tissular (ITRT) de Barcelona, Robert Soler.

Després de més de 1.200 dosis aplicades en uns 850 pacients

Notícies relacionades

Pilates, ioga i meditació

L’alcohol ja causa el 15% de consultes mèdiques i 150.000 ingressos a l’any

-una mica més de 700 sobre cartílag; uns 50 amb pseudoartrosi derivada d'una fractura òssia no consolidada, i uns 185 amb artrosi de columna-, la viabilitat d'aquesta teràpia i els seus resultats exitosos, considerats ja en fase de continuïtat d'assaig clínic, evidencien «un efecte antiinflamatori i el consegüent descens del dolor quantificable», assenyala Soler. Per un altre costat, en l'aplicació sobre fractures que no acabaven de segellar, «veiem que la injecció directa de les cèl·lules mare cultivades aconsegueix activar el metabolisme que porta aquestes cèl·lules a fabricar l'os que falta», diu. «El cos ja provocaria de manera natural que les cèl·lules mare regeneradores acudissin al punt a reparar, però en molt poca quantitat, de manera que el procés regenerador es prolongaria», afegeix el traumatòleg de l'ITRT. En la degeneració de les articulacions que causa l'artrosi, «la destrucció del cartílag venç la creació de nou teixit, i amb l'aplicació de cèl·lules mesenquimàtiques passa a la inversa», puntualitza Soler.

Un altre dels assajos clínics que en l'actualitat s'estan portant a terme en diferents hospitals de la mà de les cèl·lules mare mesenquimàtiques és el tractament de pacients amb lesió medul·lar i malalties que comporten cert caràcter autoimmune, com ara l'esclerosi múltiple o la malaltia de Crohn. La investigació hospitalària té entre mans també l'estudi de les reaccions de les cèl·lules mare en diferents tipus de càncer i en infarts de miocardi en què l'esperança es fixa a poder regenerar la zona del cor que resulta malmesa.