Anar al contingut

FACTOR DESENCADENANT

Els dies de més contaminació hi ha més atacs de cor i més greus

Un estudi de l'Hospital Vall d'Hebron demostra que els dies amb mala qualitat de l'aire augmenten les fallides cardíaques a l'Àrea Metropolitana

Reduir les partícules en suspensió evitaria 19 infarts de miocardi a l'any a Barcelona i faria baixar les morts les 24 hores posteriors

El Periódico

Els dies de més contaminació hi ha més atacs de cor i més greus

Els dies de més contaminació hi ha més atacs de cor i més greus. Quan els nivells de pol·lució a l’àrea metropolitana de Barcelona són més elevats, es produeixen infarts de pitjor pronòstic, més casos de fibril·lació ventricular i més mortalitat, segons ha demostrat un estudi de l’Hospital de la Vall d’Hebron elaborat amb experts en malalties cardiovasculars del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa (Cibercv). Reduir les partícules en suspensió evitaria com a mínim 19 infarts de miocardi cada any només a la ciutat de Barcelona i disminuiria la mortalitat en les primeres 24 hores.

L’estudi s’ha fixat en els pacients que van patir un atac de cor entre el gener del 2010 i el desembre del 2011 a Catalunya. L’investigador principal, el cardiòleg de la Vall d’Hebron Jordi Bañeras, ha explicat que es van analitzar els casos de 4.141 pacients que en aquell període van tenir un infart amb elevació ST, és a dir, una fallida cardíaca que comporta l’obstrucció total de l’artèria coronària i que exigeix una reacció immediata. Són els més perillosos.

«No s’analitzen tots els casos, els que comporten un dolor al braç i ja està, sinó els que obliguen a córrer a urgències, quan el laboratori d’hemodinàmica del centre hospitalari indica que s’ha d’obrir l’artèria immediatament», diferencia el doctor. Això activa un codi en algun dels cinc hospitals de referència de l’àrea metropolitana: la Vall d’Hebron, l’Hospital del Mar, Sant Pau, Can Ruti (Badalona) o Bellvitge (l’Hospitalet).

Registre obligatori

Bañeras revela que des del 2010 és obligatori que els hospitals informin d’aquests casos. És el que es coneix com a registre IAM (infart agut de miocardi). La investigació va comparar aquestes xifres, aquests 4.141 pacients d’infart, amb les dades de qualitat de l’aire de la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic del Departament de Territori i Sostenibilitat. També amb els registres proporcionats pel Servei Meteorològic de Catalunya sobre el temps que va fer aquells dies. ¿Conclusió? Està directament relacionat, asseguren.

L’estudi, publicat a la revista científica International Journal of Cardiology, ha aplicat per primera vegada un mètode estadístic amb tota aquesta informació. «No hi ha errors», es mostra convençut Bañeras. Durant anys hi ha hagut multitud d’estudis de tota mena que vinculen la contaminació amb la salut però, distingeix el cardiòleg del Vall d’Hebron, en aquesta ocasió s’ha analitzat un període molt concret i una zona geogràfica igualment restringida, cosa que permet que els resultats siguin concloents.

A més a més de concloure que els infarts de miocardi amb obstrucció total de l’artèria coronària són més habituals els dies de més mala qualitat de l’aire, l’índex de mortalitat és més elevat durant les 24 hores posteriors.

Estalviar el 7% de morts

La investigació adverteix que la mala qualitat de l’aire es converteix en el detonant perquè els malalts pateixin una fallida en el cor. La contaminació té culpables, com les PM 10 (partícules en suspensió de menys de 10 micres de diàmetre), les PM 2,5 (inferior a 2,5 micres), l’òxid nítric i el plom. Les més nocives per als infarts són les partícules PM 2,5, que emeten principalment els tubs d’escapament dels vehicles dièsel. Durant els anys analitzats, el 2010 i el 2011, la concentració mitjana va ser de 20,1 micrograms per metre cúbic a les zones de Barcelona més contaminades. Les conclusions dels investigadors de la Vall d’Hebron determinen que, si es baixés 10 micrograms per metre cúbic, es podrien estalviar el 7,67% de les morts que es produeixen en les primeres 24 hores de les fallides cardíaques més severes.

Això significaria com a mínim una reducció de cinc morts cada any durant les hores posteriors a l’infart, que a més se sumen a les 19 que tenen lloc de manera immediata. El doctor afegeix que probablement aquesta quantitat seria superior, perquè el codi IAM registra els pacients atesos però no compta els que han mort abans d’arribar a l’hospital.