La sèpsia infecciosa causa més morts que l'infart i l'ictus junts

La paraula sèpsia, pronunciada per un metge que està atenent un pacient hospitalitzat o en un centre d’assistència primària (CAP), desencadena un circuit d’emergència assistencial de l’eficàcia del qual en els primers minuts dependrà la vida d’aquesta persona. És el procés infecciós més greu, per fulminant, dels que afecten els éssers humans, però no sempre es manifesta amb signes inequívocs que facilitin una acció mèdica immediata i potent, encara que aquest és el principal requisit perquè el pacient sobrevisqui. Tampoc existeix un tractament específic que freni de forma global les múltiples infeccions i fallades orgàniques a què pot conduir una sèpsia.

La gravetat i la rapidíssima evolució d’aquests processos ha motivat que la Conselleria de Salut estableixi un sistema d’atenció immediata i coordinada, l’anomenat Codi Sepsia, que, com passa amb altres malalties greus objecte de codificació –infart o ictus– facilita que el sistema d’emergències mèdiques i els hospitals que disposen d’àrees d’uci es mobilitzin i actuïn seguint un protocol pautat i immediat.

Evolució incerta

 Tot i així, la mortalitat causada per la sèpsia és del 30%, com a mitjana, molt superior en les situacions de màxima gravetat. Aquesta infecció dispersa causa a Catalunya més morts anuals que l’infart de miocardi i l’ictus cerebral junts, assegura la Generalitat. El 2016, van morir a Catalunya per aquesta causa 4.000 persones. Salut calcula que cada any 22.000 ciutadans ingressen als hospitals catalans com a conseqüència d’una sèpsia greu.

«L’objectiu fonamental davant d’una sèpsia és administrar dosis adequades d’antibiòtic en la primera hora en què el pacient ha mostrat algun malestar que permeti al metge que l’ atén induir que pateix aquesta síndrome», afirma Ricard Ferrer, responsable de l’àrea de medicina intensiva (les ucis) de l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona, receptor de pacients a  qui una infecció aparentment poc transcendent o de la qual no es pressuposava un risc vital –urinària, respiratòria, digestiva o de qualsevol altre tipus– ha conduït a la fallada d’un o més òrgans i funcions imprescindibles, que inicien el desequilibri de tot l’organisme.

Una disfunció sobtada que no es justifica amb el procés infecciós inicial. Quan un pacient amb sèpsia arriba a l’uci, és freqüent que ja no li funcionin els ronyons i el fetge, que estigui perillosament hipotens i que el seu cor amb prou feines pugui sostenir els batecs. La infecció domina. Per això precisament el tractament en la primera hora, quan tot aquest procés s’està desencadenant, és la principal eina per frenar una sèpsia, alerten els metges.

Procés ràpid

Una sèpsia sol sorgir d’una infecció bacteriana que, sense motiu aparent, envaeix la funció d’uns altres òrgans. O també la pot iniciar un virus. En tots dos casos, el procés es complica i dona lloc a una resposta immunològica desproporcionada que inflama múltiples òrgans de forma encadenada. La sang flueix amb dificultat i tendeix a coagular-se i, encara que la persona només patís al principi una infecció urinària o una apendicitis, quan el metge la visita la seva situació és extremadament greu. Els malalts arriben ràpidament a la fase de màxim risc mortal.

En persones d’edat avançada, aquests símptomes es poden manifestar al principi com un erràtic malestar. Fins i tot poden estar patint una sèpsia gairebé sense tenir febre, mostrant com a única anomalia una apatia i somnolència absolutes i estranyes. També pot passar una cosa així quan la sèpsia afecta un nen de pocs anys o de mesos de vida. Detectar-la exigeix una gran experiència.

No a l'autodiagnòstic

Notícies relacionades

Novartis reconeguda com la companyia farmacèutica amb millor reputació a Espanya

Dos projectes innovadors per donar suport a les persones cuidadores

«En un nadó, induïm que pateix sèpsia quan té una freqüència respiratòria o una taquicàrdia massa elevades per a la seva edat, presenta febre alta, està exageradament endormiscat, no vol menjar i mostra canvis en el color de la pell, unes taques característiques», afirma la doctora Elisabet Esteban, pediatra de les ucis de l’Hospital de Sant Joan de Déu, d’Esplugues. Proporcionar antibiòtic a aquest nen en la primera hora d’aquestes manifestacions és també el fre més eficaç contra la sèpsia. En la infància, la mortalitat per sèpsia és inferior a la dels adults: per aquesta causa moren el 10% dels afectats.

    A diferència de la difusió dels signes d’un infart o d’un ictus, que poden ser identificats per qui ho està patint o pels seus familiars, els metges desaconsellen absolutament l’autodiagnòstic davant la sospita d’una sèpsia. «Cada hora que aquest pacient triga a ser atès adequadament en una uci augmenta de forma exponencial el seu risc mortal», insisteix el doctor Ferrer. «El nostre missatge es dirigeix a metges i infermeres, que són els que han d’activar els circuits d’urgències», afegeix.