El 20% dels catalans encara no accedeixen al test de detecció del càncer de còlon

Les xifres que reflecteixen l’extensió del càncer de còlon a Catalunya, i a la resta d’Espanya, no deixen d’augmentar i ja suposen el 15% del total de tumors malignes diagnosticats. Detectar-lo als inicis o captar les lesions del tub digestiu que poden degenerar en malignitat són els únics recursos de què disposen els oncòlegs i els serveis sanitaris per afrontar l’avanç de la forma de càncer més habitual entre homes i dones si se sumen les dades de tots dos. A Catalunya, aquest tumor es diagnostica a unes 5.000 persones cada any, i causa la mort d’unes 2.100. El mètode de prevenció més eficaç, incruent i barat que existeix per frenar el càncer de còlon és el test de captació de sang en excrements, un recurs que, a Catalunya, s’ha estès fins ara de forma deficient.

La Generalitat es va comprometre el 2013 al Consell Interterritorial de Salut (que agrupa totes les autonomies) a estendre la prova –el cost de la qual és de dos euros per persona– al 100% de la població indicada: homes i dones de 50 a 69 anys. Aquesta promesa segueix incomplerta. El febrer passat, informa la Conselleria de Salut, la difusió del test va arribar al 79% dels seleccionats, amb un desigual repartiment territorial.

AUTONOMIES QUE COMPLEIXEN

El 2015, quan el test arribava al 25% de la població considerada de màxim risc, els responsables de Salut van prometre que el gener del 2017 s’hauria assolit la cobertura total del mètode de prevenció oncològica. Fa sis mesos, el recurs s’oferia al 38% dels candidats.

A la resta d’Espanya, aquest recurs preventiu segueix sent significativament desigual i escàs. Només quatre autonomies –País Basc, la Rioja, Navarra i el País Valencià– l’ofereixen al 100% de la població indicada. «A la resta d’Espanya, molt poques comunitats arriben al 50% de la cobertura poblacional prevista», assegura la doctora Marta Blanco, membre de l’Associació Espanyola Contra el Càncer.

FER COLONOSCÒPIA

«Un 6% dels tests donen positiu, és a dir, capten traces sanguínies en els excrements analitzats, i això significa que hi ha un pòlip, un adenoma o una lesió cancerígena ja desenvolupada que està produint alguna rascada intestinal –afirma Blanco–. Aquestes persones poden eliminar amb aquesta prova la progressió d’un tumor maligne i, en molts casos, salvaran la vida». Quan el test dona positiu, el més indicat és citar aquella persona perquè accedeixi a una colonoscòpia, una endoscòpia de còlon en què, si hi ha pòlips, seran eliminats durant la mateixa intervenció. El teixit extret s’analitza i quan hi ha cèl·lules malignes (un 80% dels pòlips intestinals no són malignes, tot i que tots han de ser extirpats) el pacient entra en un protocol oncològic que, sens dubte, serà molt menys agressiu i intens que si el càncer s’hagués diagnosticat en estadis més avançats. Quan un càncer de còlon emet signes externs, la seva extensió acostuma a ser important i molt més difícil de frenar o eliminar.

Notícies relacionades

Pilates, ioga i meditació

L’alcohol ja causa el 15% de consultes mèdiques i 150.000 ingressos a l’any

«Algunes comunitats no estenen el test de detecció de sang en excrements perquè així eviten el cost de l’increment en la xifra de colonoscòpies que hauran d’assumir –assegura Blanco–. És un error immens. Una colonoscòpia costa 250 euros i el tractament d’un malalt de càncer a qualsevol hospital espanyol té un cost superior als 27.000 euros el primer any. És una qüestió de voluntat política».

El cribratge poblacional del càncer de còlon es va iniciar a Catalunya el 2004, però, a diferència de l’únic control oncològic equivalent que hi ha –la prevenció del càncer de mama–, mai ha rebut l’impuls i el finançament adequats, coincideixen a dir els oncòlegs. El test de sang en excrements es fa a Catalunya a través de les farmàcies.