Anar al contingut

avanç mèdic

L'ús de catèters que entren al cervell dobla la xifra de curacions de l'ictus

El bon resultat del tractament persisteix passat un any, de manera que se'l considera definitiu

Aquest resultat podria facilitar que Salut consolidi i estengui el finançament de la teràpia, que exigeix perícia

Àngels Gallardo

El tractament de l’ictus isquèmic que obstrueix una gran artèria cerebral, el més greu, que utilitza un microcatèter per capturar i extreure el trombe després de viatjar al cervell des de l’engonal, aconsegueix que fins al 50% dels pacients que pateixen el temut accident cerebrovascular reprenguin, passat un temps, les seves activitats quotidianes de forma autònoma. Les teràpies convencionals, encara utilitzades de forma generalitzada, que intenten dissoldre el tap arterial que frena el pas de la sang amb fàrmacs trombolítics injectats en vena, tornen la seva independència personal a no més del 20% dels afectats per un ictus greu, asseguren els neuròlegs.

L’eficaç resultat del microcatèter –teràpia denominada trombectomia mecànica– persisteix invariable un any després que es resolgui l’ictus inicial, constata un estudi dut a terme amb 206 pacients en quatre hospitals catalans –Clínic, Bellvitge, Vall d’Hebron i Germans Trias i Pujol (Can Ruti)–, que acaba de publicar la revista Lancet Neurology.

«Si el benefici persisteix un any després del tractament, és molt possible que sigui definitiu –assegura el neuròleg Antoni Dávalos, director de l’àrea de neurociències a l’Hospital de Can Ruti, coautor de l’estudi–. Aquesta comprovació ens posa més fàcil convèncer la Conselleria de Salut de la conveniència de finançar la trombectomia mecànica per als ictus greus, un tractament més car en principi que els anteriors, però molt més rendible en tots els sentits a mitjà termini». Calculen que el nou recurs serà necessari per a un màxim de 1.500 pacients anuals d’ictus a Catalunya.

UN TERÇ SÓN MOLT GREUS / Els hospitals catalans atenen unes 13.000 persones cada any afectades per ictus de diversa gravetat. Es desconeix la xifra dels que moren per aquest accident cerebrovascular sense arribar a un centre sanitari. Aquesta és la primera causa de mort entre les dones a Espanya i la tercera en els homes. En tots dos, és el motiu principal de discapacitat.

El nou recurs s’utilitza des de fa un any, a més dels citats centres, als hospitals del Mar i Sant Pau, de Barcelona, sempre restringit als que pateixen un ictus que obstrueix les grans artèries del cervell, que són el 30% del total d’afectats. Aquests malalts són els que, quan el tractament no aconsegueix dissoldre el trombe obstructiu completament, sobreviuen amb seqüeles psicomotrius, cognitives i de qualitat de vida molt limitants. 

Introduir un microcatèter que culmina en una malla per l’artèria femoral, i aconseguir que viatgi en sentit ascendent a través de la ilíaca, l’aorta i la caròtida fins a endinsar-se de forma incruenta a les àrees estratègiques del cervell que regeixen totes les funcions vitals, exigeix perícia, formació i experimentació. El catèter, un producte d’alta tecnologia i recent disseny, busca el coàgul que amenaça amb paralitzar el cos del pacient i, una vegada localitzat, desplega sobre ell la diminuta malla metàl·lica que el captura i el porta a l’exterior.

El temps que passa entre l’atac vascular i la seva resolució determina les lesions que deixarà l’ictus. «Encara que la preparació de l’equip i l’alta tecnologia utilitzada són costoses, hem comprovat que el benefici és indubtable fins i tot des del punt de vista econòmic –assegura Dávalos–. Aquests pacients no necessitaran les múltiples atencions cròniques que necessita qui afronta el futur amb les greus seqüeles d’un ictus».

Els fàrmacs trombolítics desobstrueixen en el 25% dels casos l’artèria que pateix l’ictus, indica Dávalos. El microcatèter, la trombectomia mecànica, obre el pas sanguini en gairebé el 90% de les aplicacions. Aquesta obertura és sempre l’objectiu de qualsevol tractament de l’ictus isquèmic, el 85% de tots els que es produeixen. L’altre 15% es deu a trencaments arterials que causen hemorràgia, provocats per la hipertensió elevada o per un aneurisma.

UNA PÈRDUA IRREVERSIBLE / Les neurones que moren per falta de reg sanguini mentre no s’aconsegueix aquesta desobstrucció deixen sense funció, de forma irreversible, alguna zona de l’organisme, fet que serà més o menys greu en funció de l’òrgan o extremitat afectats.

Al nou tractament se li reconeixen beneficis físics –els que l’han rebut viuen amb menys punts paralitzats que els seus predeces-
sors–, cognitius i en la qualitat de vida en general. «Els pacients recuperen la capacitat de pensar amb rapidesa, tornen a ser independents a l’hora de parlar, menjar, vestir-se, dutxar-se o caminar», diu Dávalos. 

Temes: Ictus