Tècniques menys invasives per tractar malalts de pròstata

El creixement benigne de la glàndula masculina i el càncer, amb 21.000 casos a l'any a Espanya, són les afectacions més freqüents. Intervencions menys agressives, anàlisis genètiques i la tria per evitar quimioteràpies centren els tractaments

PIONER.El 5 de juliol del 2005, el doctor Villavicencio va operar per primer cop a Espanya amb el robot Da Vinci. Va extreure una pròstata.

PIONER.El 5 de juliol del 2005, el doctor Villavicencio va operar per primer cop a Espanya amb el robot Da Vinci. Va extreure una pròstata. / ALBERT BERTRAN

3
Es llegeix en minuts
CARME ESCALES

La pròstata, la glàndula situada entre el recte i la bufeta masculina, envolta el conducte pel qual l'orina abandona la bufeta per ser expulsada del cos després de recórrer el penis. La pròstata té una funció determinant en la vida. S'hi fabrica el semen, el líquid que conté l'esperma.

Però amb l'edat, diferents malalties incideixen en aquesta glàndula. «Pot afectar-se per processos inflamatoris, per un creixement benigne (hiperplàsia benigna) i per creixement neoplàstic, que és el càncer de pròstata», enumera el director del servei d'Urologia de la Fundació Puigvert, Humberto Villavicencio. «Tots aquests processos poden derivar en complicacions importants evitables amb un diagnòstic fet en l'etapa inicial», puntualitza.

La incidència de la hiperplàsia benigna de pròstata augmenta amb l'edat. «En el 43% de casos als 55 anys, la seva prevalença s'eleva fins al 80% als 80 anys», informa el cap d'Urologia de la Fundació Puigvert. «Però no tots els pacients amb una pròstata augmentada de mida tenen una obstrucció del flux urinari, ni símptomes miccionals i, per tant, no requereixen tractament», aclareix Villavicencio.

«Més dificultat a l'hora d'orinar, amb menys força en el raig, entretallat o amb degoteig al finalitzar; la necessitat d'anar a orinar més sovint o fer-ho en dues vegades perquè només amb una no es buida la bufeta completament. Tot això forma part de la simptomatologia de l'obstrucció derivada de la hiperplàsia benigna», explica el cap del servei d'Urologia de l'Hospital del Mar, Lluís Cecchini. «També produeix símptomes irritatius, que bàsicament és l'augment de la freqüència miccional, no poder ajornar la micció i, fins i tot, incontinència d'orina», completa Villavicencio.

TRACTAMENT / Per combatre la hiperplàsia de pròstata s'utilitzen diferents fàrmacs, sols o en combinació. «Fitoteràpia alfabloquejant, inhibidors de la 5-alfa-reductasa i, més recentment, s'ha aprovat la utilització dels inhibidors de la fosfodiesterasa tipus 5», esmenta el cap d'Urologia de la Fundació Puigvert. «Si fracassa el tractament farmacològic, o el pacient presenta una fase avançada del seu prostatisme, està indicat el tractament quirúrgic», afegeix l'especialista. «La cirurgia de la hiperplàsia pot efectuar-se per tres vies: la transuretral, a través de la uretra; l'oberta, amb incisió a la part inferior de l'abdomen, i laparoscòpica, a través de petits orificis per l'abdomen», concreta Villavicencio.

L'objectiu de la intervenció quirúrgica és eliminar el teixit prostàtic obstructiu. «Imaginem-nos la pròstata com si fos una taronja -explica l'uròleg-. Pel centre la travessa un conducte que seria la uretra», prossegueix. «Doncs bé, el teixit obstructiu a eliminar seria la polpa de la taronja (denominada adenoma de la pròstata) i la pell de la taronja (la càpsula) seria el que quedaria després de l'operació».

«Depenent del volum prostàtic, elegirem una tècnica o una altra», puntualitza Humberto Villavicencio, que va ser pioner a Espanya en la utilització del robot Da Vinci. «Va ser en una extracció de pròstata amb càncer l'any 2005», explica.

La utilització del làser en la cirurgia disminueix el sagnat i redueix el temps de sondatge necessari en el pacient. Això sí, efectes secundaris de la intervenció per hiperplàsia benigna de pròstata són «l'ejaculació retrògrada i que el pacient deixa d'emetre semen en les relacions sexuals», destaca l'uròleg.

També la utilització del robot en les operacions quirúrgiques de pròstata -a la Fundació Puigvert compten amb un dels pocs que hi ha a Espanya- han contribuït a fer més ràpides i també menys invasives les cirurgies, i en conseqüència, és possible més qualitat de vida en el període de recuperació del pacient.

CÀNCER DE PRÒSTATA / El càncer de pròstata és el més prevalent en l'home més gran de 50 anys. Actualment, a Espanya es diagnostiquen 21.000 càncers d'aquest tipus cada any, cosa que significa una incidència de 82 nous casos per cada 100.000 homes.

Notícies relacionades

«Les proves més eficaces per detectar el càncer de pròstata són les de determinació de PSA (antigen prostàtic específic) i el tacte rectal. Si es detecta alguna anomalia, es realitza una biòpsia de la pròstata. En el tacte rectal, és sospitós trobar nòduls i àrees indurades i irregularitats», diu el doctor Villavicencio. «Davant els dubtes i forta sospita de càncer i després de dues biòpsies negatives, recentment s'ha incorporat una anàlisi genètica específica per detectar el càncer prostàtic en orina, després d'un massatge prostàtic denominat PCA3. També s'ha incorporat en el diagnòstic local del càncer prostàtic la ressonància magnètica», afegeix l'especialista de la Puigvert.

Quimioteràpia i extracció de la pròstata passen per una minuciosa tria de pacients que centra el debat mèdic. «Sobrediagnostiquem si no fem una bona selecció. Avui molts càncers de pròstata, tret que siguin molt agressius, es tracten sense necessitat d'operar, fent un seguiment exhaustiu de la seva evolució», explica Lluís Cecchini. H