El regne marí del iode

El iode és un mineral molt important per a la salut, i per aquest motiu és fonamental incloure'l en la dieta, ja que el cos humà no és capaç de produir-lo. El iode s'encarrega de l'activitat hormonal de l'organisme, especialment de l'hormona tiroïdal, que intervé en el funcionament de la glàndula tiroide. Juga també un paper en el creixement dels nens, en el desenvolupament i el bon funcionament dels òrgans i en l'activitat del metabolisme. A més, ajuda a cremar l'excés de greix i aconsegueix millorar l'agilitat mental, sobretot en els menors. El iode també té la capacitat d'enfortir els cabells i fins i tot de prevenir la sortida de cabells blancs.

Els aliments procedents del mar són els més rics en iode. Així, una ració de peix o de marisc aporta gairebé la quantitat diària de iode que el cos necessita (150 mil·ligrams en el cas dels adults). Per exemple, cada 100 grams de musclos o de gambes contenen uns 130 mg de iode. En el bacallà n'hi ha uns 120 mg i en el llenguado, uns 20.

Però, sens dubte, són les algues marines les que contenen més quantitat d'aquest mineral. Una sola porció de l'alga kelp conté el quàdruple del requeriment diari de iode, ja que n'aporta uns 2.000 mg. Les verdures i els vegetals també són aliments que aporten iode al cos. Per exemple, una ració de 100 grams de pastanagues, de bròquil o d'all, a més de tenir qualitats antibacterianes, aporten aproximadament 15 mg d'aquest mineral.

Consumir llet i formatge també és una bona manera que l'organisme assimili iode. Per exemple, en la llet en pols per cada 100 grams consumits es poden extreure fins a 79 mil·ligrams de iode. La quantitat és una mica més baixa si el que es consumeix és formatge. Si la porció és de cheddar, l'organisme assimila 39 mg de iode, i en el cas del manxec la quantitat baixa fins a uns 34 mil·ligrams.

Els cereals, com l'arròs, el blat i el sègol, també són aliments que aporten iode al cos. En l'esmorzar ja es pot subministrar al cos la primera ració de iode. Així, 100 grams de  cereals d'esmorzar (arròs o blat de moro) n'aporten 5 mil·ligrams. La sal iodada també és una bona manera d'administrar el iode que l'organisme necessita.

GOLL I HIPOTIROÏDISME / L'absència de iode en el cos produeix diferents problemes de salut, com el goll i l'hipotiroïdisme. Si l'organisme no té prou quantitat d'aquest mineral el que passa és que les cèl·lules tiroïdals i la glàndula tiroide augmenten de mida, cosa que en casos extrems pot causar dificultats respiratòries.

Notícies relacionades

Pilates, ioga i meditació

L’alcohol ja causa el 15% de consultes mèdiques i 150.000 ingressos a l’any

Aquesta malaltia acostuma a afectar més les dones que no pas els homes, i entre elles més les que estan embarassades. En el cas d'aquestes últimes la quantitat diària de iode recomanada és d'uns 290 mil·ligrams. Una ingesta suficient de iode pot prevenir una forma de discapacitat intel·lectual i física dels bebès.

En canvi, si es consumeix iode en excés, per exemple a través de la ingesta excessiva d'algues marines, es pot arribar a provocar un enverinament que, una altra vegada, porta a trastorns que estan relacionats amb la tiroide.