Un fàrmac podria ser eficaç per tractar el càncer de pàncrees

Un fàrmac usat en algunes leucèmies i limfomes ha demostrat la seva eficàcia per frenar el creixement del càncer de pàncrees, segons un assaig preclínic amb ratolins que ha portat a terme el Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO).

La investigació, que publica avui a la seva portada la revista 'Cancer Research', l'han portat a terme investigadors del grup de Modelització de teràpies antitumorals en ratolí del VHIO, que han demostrat la utilitat d'un fàrmac inhibidor de la quinasa BTK, denominat ibrutinib, per tractar el càncer de pàncrees en models preclínics amb ratolins.

L'ibrutinib és un fàrmac fins ara utilitzat per tractar algunes leucèmies i limfomes, però la investigació, dirigida per la doctora Laura Soucek, ha revelat la seva utilitat per al càncer de pàncrees, cosa que, segons l'oncòloga, obre la porta a un nou enfocament terapèutic per a altres patologies fibròtiques.

El grup de Soucek ha estudiat durant els últims anys la importància dels mastòcits en alguns tumors, i l'ibrutinib, que és un inhibidor de la tirosina-cinasa de Bruton (BTK, per les seves sigles en anglès), necessària per a la maduració de les cèl·lules implicades en alguns càncers hematològics, també és essencial per activar els mastòcits.

Això els va portar a provar per primera vegada aquest fàrmac amb l'objectiu d'inhibir els mastòcits en un model d'insulinoma en ratolins.

Els resultats va ser molt positius, i els investigadors van decidir provar-lo també en models d'adenocarcinoma de pàncrees, el tumor de pàncrees més freqüent i agressiu, que té una notable infiltració de mastòcits i una elevada taxa de creixement i disseminació.

ESCASSA RESPOSTA AL TRACTAMENT

Pacients afectats per aquesta malaltia tenen escassa resposta al tractament i, com a conseqüència, una supervivència molt baixa.

"Els resultats van ser concloents i el creixement dels tumors en els animals es va alentir", ha explicat Daniel Massó, un dels investigadors del projecte.

Els metges van provar tant l'administració d'ibrutinib en forma de monoteràpia com en combinació amb la quimioteràpia habitual en tumors de pàncrees, i en els dos casos va millorar la supervivència dels ratolins.

"Els tumors de pàncrees es caracteritzen per trobar-se barrejats amb un dens estroma fibroinflamatori. Una espècie de cabdell de fibroblastos i col·lagen que fa un efecte semblant a una càpsula, cosa que dificulta l'arribada dels fàrmacs quimioteràpics al cor del tumor de forma efectiva", ha assenyalat Daniel Massó.

L'assaig amb ratolins ha demostrat que l'ibrutinib "redueix aquest estroma de manera evident. La nostra hipòtesi és que aquest és el mecanisme pel qual l'ibrutinib, associat a la quimioteràpia habitual, millora la supervivència", ha concretat Massó.

El medicament s'encarrega de debilitar la càpsula i ajuda la quimioteràpia a actuar.

Malgrat que aquests esperançadors resultats són encara preclínics i s'han obtingut utilitzant ratolins, el fet que els tumors de pàncrees siguin molt agressius, unit a l'escassetat d'opcions terapèutiques i que es tracta d'un fàrmac existent ja aprovat per al seu ús en altres tipus de càncer, obre la porta a la possibilitat d'aplicar-lo en pacients amb càncer de pàncrees.

Notícies relacionades

Descoberta la «caixa negra del càncer», la regió de l’ADN que conté la història evolutiva del tumor

Iñaki Martín-Subero, epigenetista: "Ja podem reconstruir l'evolució del càncer des que era una cèl·lula que es va corrompre"

"Entre un descobriment científic i la seva aplicació clínica, normalment passen anys. En aquest cas, com que l'eficàcia i la seguretat d'aquest fàrmac ja es coneixen i ha sigut aprovat prèviament per a un altre tipus de tumors, és raonable esperar que ràpidament es posin en marxa els assajos clínics destinats a validar l'ús d'ibrutinib per al càncer de pàncrees", ha dit Laura Soucek.

Segons la directora de la investigació, aquesta troballa obre la porta a la possibiltat que la teràpia amb ibrutinib es pugui estudiar també com a opció terapèutica per a malalties fibròtiques, com la pancreatitis o la fibrosi hepàtica.