Crisi sanitària internacional

Antoni Trilla: "Potser ni ella sap com es va infectar"

L’epidemiòleg Antoni Trilla.

L’epidemiòleg Antoni Trilla. / FERRAN NADEU

2
Es llegeix en minuts
M. J. I. / BARCELONA

«Un dels moments més crítics per a qualsevol sanitari que atén malalts d'Ebola és el de desvestir-se», explica Antoni Trilla, cap d'Epidemiologia de l'Hospital Clínic de Barcelona, el centre sanitari de referència a Catalunya per a l'atenció de pacients afectats per la febre hemorràgica. L'advertència no és intranscendent. L'operació de retirada del vestit de protecció, que ha de ser incinerat immediatament, requereix tota la precaució del món, perquè el teixit no ha d'entrar, de cap manera, en contacte amb la pell del professional. «Per això, cal que qui es desvesteix, rebi l'ajuda d'una segona persona, també experta»«La més petita badada que hi hagi en aquell moment -alerta l'epidemiòleg- pot ser clau, fins i tot encara que el pacient ja hagi mort».

Potser va ser llavors quan es va infectar l'auxiliar d'infermeria que ahir va ser diagnosticada d'Ebola a Madrid. No és forassenyat pensar, apunta Trilla, que la sanitària, que, en una primera intervenció, havia atès encara amb vida el missioner Manuel García Viejo, «es relaxés i abaixés la guàrdia inconscientment quan va sortir de la sala en la seva segona actuació, quan el malalt ja havia mort», assenyala el metge. En tot cas, «va atendre un pacient amb alt risc de contagi, perquè la malaltia es trobava en una fase molt avançada, quan hi ha més concentració del virus».

Però «és possible que ni ella mateixa, que és una professional amb anys d'experiència, sàpiga com ha passat, que es tracti d'un error indetectable fins i tot per a la mateixa afectada», afegeix Trilla, visiblement sorprès pel que ha passat. Sigui com sigui, serà complicat determinar com es va infectar la dona, coincideixen diferents experts consultats per aquest diari. El que és clar és que «és difícil que ella pugui produir un contagi en cadena, perquè la malaltia no es transmet durant el període d'incubació», indica Trilla.

Notícies relacionades

Ara mateix, les possibilitats de supervivència de l'auxiliar madrilenya «depenen gairebé exclusivament de la seva pròpia fortalesa física». La pacient tindrà accés, això sí, a bastants més reforços immunitaris que els que reben els que contrauen la malaltia a Àfrica, però cap tractament és determinant en la lluita contra l'Ebola. «Evidentment, se li faran totes les transfusions de sang que necessiti i rebrà tota la hidratació que calgui», diu l'epidemiòleg.

Queda per veure, però, si és possible obtenir el sèrum experimental ZMapp, que es trobava esgotat quan va arribar a Espanya, el 23 de setembre passat, el segon religiós infectat a Àfrica. També és d'imaginar que el Govern espanyol farà tot el que estigui al seu abast per aconseguir un immunògen amb el qual poder tractar la pacient, sobre la qual estan posats ara mateix els ulls de tota la comunitat mèdica europea. No es descarta «que se li facin transfusions amb sang tractada procedent d'algun dels pacients que han sobreviscut a la malaltia i que, per tant, haurien desenvolupat anticossos». És una fórmula que, davant la falta d'un medicament efectiu, ha autoritzat no fa gaire l'OMS.

Temes:

Ebola