Vaporització amb làser per tractar hipertròfies de pròstata

La hipertròfia o hiperplàsia benigna de pròstata, un creixement anormal de la glàndula prostàtica que ocasiona diferents problemes relacionats amb la micció, és una patologia tan freqüent entre els homes que corre el risc de patir-la tot aquell que arribi a una edat avançada. Per aquest motiu, agilitzar el tractament i, si és necessari, practicar una intervenció amb caràcter ambulatori serà una millora que beneficiarà milers de pacients. «El tractament estàndard de l'actualitat funciona perfectament, no té cap problema, però amb el nou sistema de vaporització per làser podem estalviar-nos algunes hemorràgies i accelerar el retorn a casa del malalt», resumeix Narcís Camps Lloveras, metge especialista del Servei d'Urologia de l'Hospital Universitari de Bellvitge, a l'Hospitalet de Llobregat. A efectes de resultats, «vaporitzar» es tradueix com a «eliminar sense restes».

La hipertròfia de la pròstata es produeix per un descens progressiu dels nivells de testosterona, encara que altres factors també hi poden predisposar. En condicions d'hipertròfia, la pròstata, un petit òrgan amb forma de castanya, pot passar dels seus habituals 25 grams de pes a més de 50.

Aquest creixement anormal no té a veure ni amb el càncer ni amb la formació de pedres, entre altres afeccions també habituals del sistema urinari, però sí que afecta el flux des de la bufeta a la uretra i pot causar incontinència, retenció d'orina, disminució de la força del raig miccional i infeccions. Actualment és la malaltia amb més prevalença entre els homes de més de 65 anys, prossegueix Camps. A partir dels 80, el percentatge d'afectats pot superar el 90%, encara que no necessàriament tots han de ser tractats amb cirurgia, sinó que hi ha diverses alternatives farmacològiques.

PIONERS A CATALUNYA / Fa tres anys, Bellvitge va ser un dels primers hospitals de Catalunya a incorporar la vaporització amb làser. «És una tècnica mínimament invasiva que es realitza com a alternativa a la cirurgia oberta o transuretral. Amb aquest dispositiu d'última generació, que arriba a una potència de 180 watts, aconseguim tractar la hipertròfia i que el pacient pugui marxar al seu domicili el mateix dia», sintetitza Camps. L'operació dura una hora i mitja en els casos d' hipertròfies més grans.

A Bellvitge ja s'han practicat unes 160 intervencions. «La immensa majoria dels casos d'hipertròfia es poden tractar amb el làser -explica l'especialista-. Val fins i tot per a pròstates de grans dimensions que abans eren inabordables». A més, la tècnica permet operar pacients sota tractament farmacològic antiagregant que no pot ser suspès, situació que abans impedia la intervenció quirúrgica.

Un dels avanços més importants d'aquesta tècnica és la capacitat de coagular els vasos sanguinis mentre s'elimina el teixit. Així, s'aconsegueix evitar el sagnat durant la intervenció i disminuir al màxim el risc de patir complicacions hemorràgiques, que és un dels problemes principals de la cirurgia prostàtica. «Fins ara no hem tingut cap cas que hagi requerit transfusió», indica Camps.

Per a la vaporització prostàtica, primer s'introdueix una fibra làser a través del conducte de l'orina fins a arribar a la uretra prostàtica. Una vegada allà,  es ruixa el teixit benigne i s'elimina. L'augment d'energia del nou dispositiu permet una vaporització més ràpida amb una capacitat superior de coagulació. «Podem passar de 100 graus -diu-.

I no deixa cap teixit residual». Tot es redueix a una espècie de pols. «El que fem amb el làser és que, a mesura que s'aplica l'energia, hi ha una irrigació contínua amb sèrum fisiològic que arrossega les restes».

Notícies relacionades

Els nens amb obesitat prenen entre un 20% i un 60% més de fàrmacs que els menors amb un pes saludable

Virus Nipah: tot el que sabem de la nova epidèmia a l’Índia

TORNAR A CASA / Tots aquests avanços fan possible que el pacient pugui tornar al seu domicili el mateix dia de la intervenció. «Si els tractem al matí, a la nit ja dormen a casa -diu el metge-. Després de l'operació, al pacient li deixes una sonda durant unes hores que fa un rentat amb sèrum». Si no hi ha hemorràgia ni infecció d'orina, complicacions que es poden derivar de la intervenció i que es detecten de manera immediata, la persona abandona l'hospital amb rapidesa.

Durant els dies següents, no obstant, se'n fa un seguiment fins que es retira la sonda, i un control rutinari durant els 6-12 mesos posteriors. Gràcies al tractament mínimament invasiu, la recuperació és més ràpida i el pacient guanya qualitat de vida en un curt termini de temps.