La inflamació de la fàscia s'acostuma a confondre amb l'esperó calcani

Fasciïtis, un dolor agut a la planta del peu

una calcificació en l'os del taló que en cap cas és la causa del dolor.

2
Es llegeix en minuts
GUILLEM
SERRA

Amb el bon temps, els carrers es comencen a omplir de gent lluint sandàlies o xancletes, un tipus de calçat que comporta lesions a la planta del peu. Això es deu al fet que aquestes sabates «van absolutament deixades anar, no tenen un gruix de sola apropiat i són totalment planes, sense gens de taló», apunta el doctor Eduard Rabat, especialista en traumatologia i cirurgia ortopèdica a l'Àptima Centre Clínic Mútua Terrassa.

La fasciïtis plantar és la inflamació i degeneració de la fàscia, «una estructura semblant a un lligament que tenim a la planta del peu, entre el taló i el metatars, que al caminar o córrer s'estira i encongeix contínuament», explica Rabat.

Les molèsties es deuen a una inflamació a la part més pròxima al taló. Per aquest motiu s'acostuma a confondre la fasciïtis plantar amb l'esperó calcani. L'expert en cirurgia del peu i del turmell, per aclarir dubtes, destaca que l'esperó calcani «en cap cas és la causa del dolor», sinó una calcificació a l'os del taló «amb la qual es pot viure tranquil·lament».

A més del calçat inadequat, hi ha altres factors que provoquen la fasciïtis plantar. Per exemple, «tenir els bessons curts, patir de peus plans o tenir molt d'arc», afirma Rabat. També la causen les feines que exigeixen estar moltes hores dret, l'obesitat o el sobreesforç a l'hora de fer esport. Això provoca que la planta del peu hagi de suportar més pressió i es lesiona.

Els símptomes de la fasciïtis són sempre els mateixos. «El pacient t'explica que a l'aixecar-se del llit nota un dolor molt fort al taló, que aquestes molèsties milloren al llarg del dia, però cada vegada que està en repòs i s'aixeca, torna a sentir aquest dolor a la part de sota del peu», diu Rabat.

Hi ha dos tipus de pacients. «Els joves majoritàriament presenten aquesta lesió per qüestions relacionades amb l'esport, i la gent gran per la derivació d'altres malalties com l'obesitat o la diabetis», sosté l'especialista.

De totes maneres, Rabat assegura que la fasciïtis es pot prevenir. En el cas dels esportistes «han de saber si tenen un peu pronador o supinador», és a dir, si trepitgen amb l'interior o amb l'exterior de la planta, «i en funció d'això elegir un tipus de calçat o un altre». El doctor especifica que, per a aquells que facin moltes hores diàries d'exercici, «és convenient protegir els peus amb plantilles ortopèdiques».

Notícies relacionades

UN LLARG PERÍODE DE CURACIÓ /Rabat puntualitza que «la fasciïtis, sovint, costa de curar» i ressalta la importància de visitar un especialista. «Si una persona sent dolor al taló durant més de 15 dies, hauria d'anar a un metge». El doctor diferencia tres nivells de gravetat.

En el primer esglaó hi ha les persones que han sentit molèsties durant, com a màxim, tres mesos. El doctor apunta que al principi «el més lògic és utilitzar les mesures més simples, com els estiraments o les plantilles, i els antiinflamatoris». En el segon nivell hi ha els pacients que fa entre tres i nou mesos que tenen la malaltia. «A aquests no els afecta el tractament anterior i ja podem usar infiltracions», afegeix Rabat. I en l'últim esglaó hi ha els que fa més de nou mesos que tenen la lesió. «Aquí provaríem amb les ones de xoc i, si no, ja es plantejaria l'opció quirúrgica». En aquest cas, el temps de recuperació seria d'entre un i tres mesos.