Connectats 24 hores

Fa temps que les tecnologies i les xarxes socials han esdevingut la companyia de moltes persones, tant adultes com joves, i són ja una part inherent del nostre dia a dia. Com a societat hem normalitzat l’hàbit d’utilitzar les xarxes socials en excés fins a abusar-ne. Segons un informe de la Confederación Salud Mental España, més del 30% dels adolescents hi passen més de 5 hores diàries a la setmana. 

Una falsa sensació de benestar

Arribem a rebre milers d’inputs que aconsegueixen tenir un gran impacte en les persones, especialment en el jovent, fins al punt de condicionar la seva vida a través de la creació d’imatges distorsionades d’una vida somiada. Vivint a través de dues identitats, la real i la virtual, en contínua comparació i lluita per aconseguir “m’agrades” i seguidors, que s'acaben convertint en gratificacions immediates i una sensació de benestar de curta durada. Per tal de tornar a experimentar aquesta falsa felicitat, la realitat del dia a dia s’adapta i es maquilla (metafòricament i també literal). Així s’entra en una roda d’exposició incontrolada de la pròpia intimitat en la qual la persona resulta desprotegida. I això és més perillós en infants i adolescents, encara en ple desenvolupament.

Els haters i el ciberbullying, un perill per a l’autoestima 

A més, les xarxes també mostren la part més fosca d’una contínua exposició social. Les pantalles protegeixen els agressors, que poden convertir qualsevol en l’objectiu de crítiques, insults o amenaces, que sense aquesta falsa protecció, no es realitzarien. Aquest continu bombardeig negatiu, sumat a una baixa autoestima i autoconcepte, afecta l’autopercepció i acabem dotant de gran importància l’opinió no demanada d’una persona que no coneixem de res. La percepció que ens formem de nosaltres mateixos afecta la manera com ens relacionem i com afrontem la vida.

Més connexió i més aïllament, més immediatesa i més frustració 

Segons el mateix informe de la Confederación Salud Mental España, 4 de cada 10 adolescents estan connectats per a no sentir-se sols i, encara i així, més del 20% s’han sentit soles utilitzant-les. Aquestes dades se sumen a les d’un informe del Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital, en el qual sorprèn que més d’un 9% del jovent afirma haver retallat el temps presencial amb les seves amistats, compensant-ho a través de fer més ús de les plataformes digitals per relacionar-se. Aquesta immediatesa i distància a l’hora de relacionar-nos es reflecteix en les habilitats socials del jovent i en la falta d’esforç per aconseguir les metes vitals, que sovint acaben abandonat, com ara els estudis. I també en la impossibilitat de centrar-se en una única tasca. Avui ja és habitual veure una pel·lícula mentre es mira Instragram o Tik tok, i assistir a classe mentre es responen whatsapps o es juga en línia.

Control parental, prohibició a les escoles

Per tot això, els centres escolars ja han decidit prohibir l’ús dels mòbils i tauletes fora de les tasques de l’aula. També és essencial fer un seguiment i conscienciar les famílies del seu ús, seguir les recomanacions de professionals i valorar la idoneïtat o no de la vinculació a aquestes plataformes des d’edats primerenques. Segons uns estudi de la UOC, la mitjana d’inici d’ús de les diferents xarxes socials se situa entre els 13 i 14 anys d’edat, en la majoria de casos sense un control parental o seguiment de la seva utilització.

És imprescindible, doncs, que famílies i docents, s’actualitzin i es formin, i puguin prevenir les accions que podrien interferir en el desenvolupament dels infants, adolescents i joves. Cal ser conscients que per evitar futurs abusos o un mal ús, és essencial mantenir un paper actiu.

Cal la implicació de tots els agents socialitzadors de la comunitat, assumir la responsabilitat d’orientar i acompanyar, per tal de ser referents positius durant el seu desenvolupament. Hem de tenir present que es tracta del període crucial de la cerca de la pròpia identitat, en el qual es busca un lloc dins a societat i es desenvolupen les habilitats socials.

A més, és vital crear espais on la població pugui expressar-se i relacionar-se fora de l’entorn virtual de manera adequada, on s’eviti la invalidació emocional, les crítiques o els judicis, i la frustració que se’n genera. És important valorar les necessitats de la persona i crear lligams a la vida real a través dels seus interessos i aficions.

Crear programes, assignatura pendent

Per tot això, ens cal crear programes a través dels quals es pugui dotar d’eines i tècniques per empoderar el jovent i capacitar-los per identificar les diferents emocions i sentiments que experimenten en el dia a dia. I no únicament durant la infància i l’adolescència, la intel·ligència emocional i la responsabilitat afectiva és una assignatura pendent de tota la població. Aquest és el primer pas i el més necessari per crear una societat capaç de fer front a les pròpies necessitats emocionals i poder gestionar els reptes de la vida sense que derivin en malestar emocional o, fins i tot, en problemàtiques de salut mental.

 

Notícies relacionades

Salut mental i empresa: la importància dels experts en primera persona

Guia per triar psicòleg

Hanna Crespo, responsable del programa d’atenció psicològica de Salut Mental Catalunya