Estabilitat financera municipal

SOS dels ajuntaments de la Gran Barcelona pel seu infrafinançament: «És una situació límit»

Alcaldes metropolitans demanen revisar el model d’ingressos locals al veure’s obligats a apujar impostos per sufragar despeses.

CLAUS | La ‘tempesta perfecta’ del l’infrafinançament local: per què els alcaldes metropolitans demanen auxili

SOS dels ajuntaments de la Gran Barcelona pel seu infrafinançament: «És una situació límit»

Manu Mitru

5
Es llegeix en minuts
Manuel Arenas
Manuel Arenas

Redactor

Especialista en històries locales, audiències i informació de l'àrea metropolitana de Barcelona i reporterisme social

Ubicada/t a àrea metropolitana de Barcelona

ver +
Àlex Rebollo
Àlex Rebollo

Periodista

ver +

La influència de l’increment de l’índex de preus de consum (IPC) en les noves ordenances fiscals dels ajuntaments de cara al 2024 ha sigut la gota que ha fet vessar el vas de la paciència d’importants alcaldes de la regió metropolitana de Barcelona, demarcació coneguda com a Gran Barcelona.

Tot i que amb increments dispars, la tendència dels consistoris a finals d’aquest 2023 està sent elevar la pressió fiscal al ciutadà de cara a l’any vinent, especialment a través de l’impost de béns immobles (IBI). El tribut és la principal via d’ingressos locals especialment des que a finals del 2021 els consistoris perdessin la capacitat de recaptar l’impost de plusvàlua arran que el tombés per la via judicial el Tribunal Constitucional.

La viabilitat econòmica dels ajuntaments està en risc

La justificació que esgrimeixen els alcaldes és que, sumada l’actual inflació a les dificultats endèmiques que fa anys que llasten les hisendes municipals, la pujada dels tributs locals, en alguns casos per sota de la de l’IPC, és l’única manera de sufragar despeses i salvaguardar així l’estabilitat financera davant la que consideren que és una «situació límit».

En aquests termes s’expressa Marta Farrés (PSC), alcaldessa de Sabadell i presidenta de l’Arc Metropolità, associació que integra nou municipis de la segona corona metropolitana de Barcelona entre els quals destaquen els mateixos Sabadell, Terrassa, Mataró o Granollers. «La viabilitat econòmica dels ajuntaments està en risc: això és un crit d’auxili dels alcaldes de Catalunya perquè no podem repercutir més pressió sobre el ciutadà, estem al límit», afirma Farrés.

Crit d’auxili

Des de l’Arc Metropolità exemplifiquen el ‘SOS financer’ dels ajuntaments amb dades. Per exemple, estimen que «per prestar exactament els mateixos serveis», emfatitza la presidenta Farrés, les ciutats de l’Arc van gastar el 2022 un total de 83,7 milions d’euros més que el 2021, els quals no van tenir contrapartida quant a ingressos.

D’aquests, les diferències més significatives responen a l’increment de l’IPC (24,4 milions) i a la pèrdua de la plusvàlua (26,4 milions), de la qual únicament es va recaptar el 46,64% del que inicialment es preveia després de la sentència del Tribunal Constitucional. En el context d’Espanya, el Ministeri d’Hisenda va calcular que la pèrdua durant el 2022 va ser d’uns 830 milions, una caiguda del 40% en relació amb l’any anterior.

De fet, la Diputació de Barcelona va aprovar aquest mateix dijous, 26 d’octubre, un pla per injectar 75 milions d’euros als municipis de la província de Barcelona amb l’objectiu d’evitar dèficits el 2023 i donar liquiditat als consistoris a l’arrencar el 2024.

Maite Vilalta, doctora en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona (UB) i professora especialitzada en hisendes locals, estima que el crit d’auxili de les administracions locals és pertinent i està justificat, a més de per l’actual conjuntura econòmica, pel seu model estructural d’ingressos, encara anquilosat en la llei d’hisendes locals de 1988 i que «els ha anat fent més dependents a partir d’una reforma del 2003 a càrrec del PP», que, entre altres qüestions, va restringir l’impost d’activitats econòmiques per compensar-los a través de subvencions.

Despeses per competències no obligatòries

Al «dèficit de finançament estructural» dels ajuntaments hi al·ludeix Meritxell Budó, exconsellera i exportaveu del Govern de la Generalitat i actual presidenta de l’Associació Catalana de Municipis (ACM). Budó emfatitza com aquest infrafinançament es veu agreujat en contextos econòmics complexos com el dels últims anys (guerra d’Ucraïna, inflació), especialment tenint en compte que «els ajuntaments som institucions que no tenim permès generar dèficit, escenari que ens tensa i obliga a apujar impostos per fer front a les despeses», assenyala la també alcaldessa de la Garriga.

Hi ha competències que, si no les executem els ajuntaments, no les executa ningú

Un altre dels epicentres conflictius que remarquen veus destacades del municipalisme català és el de les competències no obligatòries que acaben assumint els ajuntaments per delegació o directament incompareixença d’altres administracions, però que, al no ser-los preceptives en termes legals, únicament els generen despeses però no ingressos.

A això es va referir recentment en un ple d’aprovació inicial d’ordenances fiscals l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon (PSC), que es va mostrar crítica amb la reforma del 2013 de la llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local (LRSAL), la qual deixa indeterminat aquest encaix competencial. «La Generalitat i l’Estat fa molt temps que no escometen la reforma del model de finançament dels ajuntaments», va reclamar Parlon.

L’exemple paradigmàtic d’aquest fenomen que cita la professora Vilalta és el de les escoles bressol. «Els consistoris han incrementat la seva despesa per fer front a les seves realitats locals que no s’han correspost amb un model de finançament que els permeti compensar amb recursos», afegeix Vilalta.

«Hi ha competències que, si no les executem els ajuntaments, no les executa ningú, i això ens genera unes despeses que s’han d’equilibrar via model de finançament», reivindica Budó, que ha demanat al Govern de la Generalitat una llei catalana de finançament local que permeti «revisar i ordenar les competències que fan efectives els consistoris perquè es dotin de recursos». Vilalta apunta que, tot i que aquesta llei catalana hi podrà fer alguna cosa, el canvi important ha d’arribar d’una llei estatal.

Tenim grans dificultats per intervenir en aquests fons que van dirigits a nosaltres

Dels Next Generation a l’incert horitzó de l’any 2025

Més enllà del marc legal del sistema de finançament local, les preocupacions actuals dels consistoris fluctuen entre recels que van del curt termini, com per exemple la gestió dels fons europeus Next Generation, al mitjà termini d’especialment l’any 2025, horitzó que diverses administracions locals titllen d’incert.

Notícies relacionades

Quant als fons europeus, la reivindicació local es fonamenta a aconseguir capacitat per gestionar-ne directament almenys un 15%: «Tenim grans dificultats per intervenir en aquests fons que van dirigits a nosaltres», va exposar Parlon en el ple de Santa Coloma; «els fons són benvinguts, però fins ara els gestiona la Generalitat i haurien de ser traspassats al món local», argumenta l’alcaldessa Farrés.

La incertesa de l’horitzó del 2024-2025, per la seva banda, guarda vincle amb les previsions d’ingressos estatals amb què compten els municipis de cara als seus pressupostos del 2024. Tal com adverteixen des de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal, adscrita al Ministeri d’Hisenda, els consistoris estan planificant els seus fulls de ruta pressupostaris amb base en ingressos extraordinaris dels recursos derivats de la liquidació del 2022, sense encara estar aprovat el nou marc europeu i nacional i, per tant, sense que s’hagin fixat objectius d’estabilitat de la coneguda com a ‘regla de despesa’ que podrien arribar a suposar un reequilibri imprevist dels ingressos locals.