«Els drets no estan de rebaixes»: el 8-M a Sabadell assenyala els obstacles de la sanitat pública a la ciutat

Els carrers de Sabadell (Vallès Occidental) s’han convertit en un riu de banderes morades i, com un nàufrag demanant socors, les feministes criden a l’uníson la necessitat apressant d’afrontar l’abisme «del patriarcat». Unes dues mil persones han sortit als carrers de la cocapital vallesana, aquest dimecres, 8 de març, en motiu del Dia Internacional de les Dones Treballadores, per reivindicar una jornada de «sobra i lluita» i fer front a la «batalla de la igualtat». Una protesta articulada sota el paraigua de l’organització del Comitè Feminista de Sabadell i el lema «un dia no podrem més i juntes ho podrem tot».

Un dels eixos vertebradors de la protesta ha sigut el rebuig de les retallades de la sanitat pública, exigint la municipalització d’aquests serveis. La protesta també ha tingut la voluntat de posar al centre «dos drets fonamentals» com tenir «una vivenda i una educació digna», sota la consigna «Els drets no estan de rebaixes». 

També s’ha posat el focus en el cas d’Helena Jubany, la veïna sabadellenca que va ser assassinada l’any 2001, quan tenia 27 anys. La investigació va certificar que es tractava d’un homicidi, però es va arxivar la causa per falta de proves. Aquest any s’ha reobert i el cas continua viu, vint anys després. Una conjuntura aferrada a la història feminista de la ciutat, i que ha sigut el focus mediàtic de tot Catalunya durant molts anys.

El Comitè Feminista ha capitanejat la marxa, ocupant les primeres files de la protesta darrere la gran pancarta. Una filera apoderada, únicament, per dones i seguides d’una batucada que ha sigut el cor de la protesta, sent el batec sonor de tota la manifestació. Al llarg del recorregut s’han sentit càntics en contra de les violències masclistes com «visca, visca, visca la lluita feminista», «no estem totes, falten les assassinades» o «davant la injustícia, resposta feminista». 

Paradoxalment: pacífiques i reivindicatives  

Paradoxalment: pacífiques i reivindicatives  Abans de les 19.00 h de la tarda, la plaça de la Creu de Barberà (Sabadell), punt de trobada per començar la protesta; ja es tenyia de color morat. Es respirava un ambient distès, compost per joves, famílies, persones grans. Totes les edats han sigut benvingudes i han aportat el seu gra de sorra, sent l’orquestra d’aquesta gran marxa. 

Abans de començar a caminar, una ‘performance’ ha obert el teló. A través d’escenificació s’han posat en valor «els drets de les treballadores», plasmats en quatre oficis: escultora, cambrera, treballadora sexual i poeta. No obstant, una sindicalista, amb un toc d’humor desenfadat, posava els punts sobre les is, convidant-les a reivindicar els seus drets com a treballadores. Finalment, l’espectacle, que ha obert la porta a la manifestació, ha culminat de forma contundent: «Avui, com fa 100 anys, les dones treballadores som les més oblidades i explotades».

La protesta ha transcorregut sense incidents, tot i així, no han passat desapercebuts els actes reivindicatius. Les activistes han assenyalat l’àmbit de la sanitat, en específic el Cap Sant Fèlix. En aquest centre han enganxat adhesius i han desplegat un cartell que exhibia unes lletres morades i negres on es llegia «retallar els drets laborals i la sanitat pública mata».   

També s’han assenyalat esglésies, com la Puríssima i la Santísisma Trinitat així com grans cadenes de roba, com Tezenis o Zara. 

Una de les portaveus del Comitè Feminista, que no vol revelar la seva identitat, ha apuntat que està augmentant la «precarització» de les dones. De fet, a la pancarta que s’ha desplegat davant Stradivarius es podia llegir: «Perquè els drets laborals no estan de rebaixes». L’activista també ha destacat que «no és un dia de celebració», sinó un dia de «reivindicació, lluita i memòria». 

No obstant, durant la marxa, s’han anat fent aturades i les entitats han llegit textos en contra dels desnonaments, a favor de la sanitat pública, reivindicant les cures, sexualitats dissidents o persones trans.

Foc, un símbol de força 

Foc, un símbol de força El riu de manifestants ha desembocat a la plaça Sant Roc, davant de l’Ajuntament. No és un enclavament elegit a l’atzar, ja que la marxa feminista ha sigut organitzat al marge de qualsevol color polític. Des del consistori no s’ha impulsat cap manifestació. 

Les convocants han llegit un manifest carregant contra el «sistema capitalista, patriarcal i racista». Així mateix, han clamat per «unes condicions laborals dignes» en sectors com el de l’educació i la sanitat. «Cuidem les que ens cuiden», han demanat.

Notícies relacionades

Barcelona, Sabadell i Viladecans, les ciutats amb més obra nova iniciada a Catalunya des d’inicis del 2023

El Vallès, epicentre de la convivència Rodalies-FGC: «Preferiria pagar però tenir un bon servei»

Seguidament, han afegit, «som les que no hi són», i ho concreten en números: «Som les 263 dones assassinades des del 2015 pel mer fet de ser dones». En aquesta línia, han fet referència al cas «reobert recentment d’d’Helena Jubany» i, finalment, han conclòs: «Som les preses, som les que es van quedar al mar, som les que es van quedar a les fronteres. Som les que produïm i sostenim la vida». Crits de «visca la lluita feminista» han donat pas a l’espectacle de foc que ha acomiadat «una jornada de lluita i reivindicació feminista». 

L’alcaldessa, en contra d’«aquest feminisme»

L’alcaldessa, en contra d’«aquest feminisme»La manifestació de la tarda no ha sigut l’única protesta feminista. Durant tot el dia s’han assenyalat diferents punts. Entre ells, la seu del PSC, el consistori o les esglésies. L’alcaldessa del municipi, Marta Farrés, ha denunciat a través de les seves xarxes socials que «el feminisme no és això», ja que, segons ella, «embrutar i atacar comerços, esglésies, la seu del PSC, consistori o sindicats no contribueix en la lluita per a la igualtat».