28 maig 2020

Anar al contingut

TENDÈNCIA A L'ALÇA

Les grans ciutats catalanes que apujaran impostos el 2020

Els consistoris de 13 de les 20 ciutats catalanes més grans han aprovat inicialment augments de l'IBI en les ordenances fiscals de l'any que ve

Les administracions ho desvinculen del temor d'una baixada d'ingressos fruit d'una possible desacceleració econòmica i atribueixen la pujada a l'increment de l'IPC

Aitana Glasser

Les grans ciutats catalanes que apujaran impostos el 2020

Amb l’arribada del final de l’any, la majoria d’ajuntaments han portat ja al Ple l’aprovació de les ordenances fiscals i pressupostos per a l’any 2020. En el primer cas, les propostes aprovades fins ara en els grans municipis catalans donen mostra d’una tendència a l’alça que afecta especialment l’impost de béns immobles (IBI), un dels més abundants als quals fan front els contribuents i amb el qual més recapten les administracions, i que augmentarà a 13 de les 20 ciutats més grans de Catalunya.   

Seguint la línia de Barcelona, que a finals d’octubre va aprovar provisionalment unes ordenances que inclouen un augment mitjà de l’IBI del 5,46%, els consistoris de Terrassa i Sabadell també aplicaran pujades de l’IBI del 5% i del 2%, respectivament, així com ho faran Mataró (un 8%),  Sant Cugat (un 3%), Cornellà (un 2,5%), Sant Boi (2,83%), Castelldefels (2,6%), Manresa (1,7%) i Viladecans (0,5%) i, fora de la zona metropolitana, Lleida (un 1,4%), Reus (9,7%) i Girona (2,8%).

Per la seva banda, l’Hospitalet –que per a aquest any ha baixat l’IBI un 1,5%–, Santa Coloma –que el va congelar–, Tarragona, Vilanova i el Prat han congelat l’IBI per a l’any que ve, mentre que Rubí és l’únic municipi de la vintena més grans de Catalunya que ha aprovat inicialment una baixada de l’IBI per al 2020, que serà de l’1%. El consistori de Badalona, per la seva banda, preveu que es prorroguin les d’aquest any, ja que no s’ha debatut a temps una proposta en sessió plenària –i ja no assoliria els 30 dies d’exposició per entrar en vigor els 2020–.  

Els motius que expliquen aquesta pujada d’impostos en la majoria de grans municipis catalans són diversos: actualització de l’IPC, nous contractes de serveis, partides pressupostàries inesperades o congelacions prèvies. Tot i que l’increment arriba quan s’encara una previsible desacceleració econòmica, els ajuntaments desvinculen aquests augments amb la necessitat d’obtenir més ingressos per fer front a una hipotètica caiguda de la recaptació.  

Els perquès de Sabadell i Mataró

En el cas de Sabadell (PSC i Podem), on el 2019 s’han congelat els impostos, taxes i preus públics –inclòs l’IBI–, des del consistori defensen que la pujada prevista per al 2020 respon a la necessitat d’equilibrar les ordenances a la suma de l’increment de l’IPC del 2018 (1,2%) i la prevista per al 2019 (de l’1%) i que, tot i així, «l’increment del 2% està per sota del 2,2% acumulat entre aquests dos anys».

A la cocapital vallesana, l’increment sobre el cost d’un rebut mitjà –sumant taxa de cementiri, vehicles, residus i IBI– serà d’uns 9,40 euros anuals, i és l’IBI l’impost que més augmentarà –d’uns 371,24 euros es passarà a pagar uns 378,66–, seguit de la taxa de residus –81,77 a 83,41 euros– i la de cementiris –de 16,95 a 17,29 euros–, mentre que la de vehicles quedarà igual –101,59 euros–.

Per la seva banda, el regidor d’Hisenda de l’Ajuntament de Mataró (PSC i En Comú Podem), Juan Carlos Jérezexplicava a EL PERIÓDICO que a Mataró, on l’increment serà d’uns 47 euros de mitjana per família (amb una pujada de l’IBI del 8%, del 0,5202% al 0,5618%), la decisió respon a la necessitat de fer front a la pujada de sou dels funcionaris, a la renovació dels contractes de les escombraries, de la neteja d’edificis públics i de Mataró bus, a més de reparar «dèficits estructurals» de la ciutat. 

En tots dos casos, les propostes van suscitar les queixes de l’oposició –que a Sabadell es va abstenir i a Mataró hi va votar en contra–, que van demanar als governs revisar i negociar les ordenances fiscals i criticar una alça d’impostos de caràcter «lineal», que afectarà especialment les classes mitjanes i treballadores.

Terrassa apuja l’IBI un 5% 

Terrassa, la revisió cadastral del 2017 va fer que es produís un increment de l’IBI de fins al 5% el 2018 –màxim que va fixar el consistori i que va retirar en 2019– que s’està aplicant al llarg de 10 anys. Per a l’any que ve la pujada de l’IBI serà del 5%, un augment que pretén «equilibrar ingressos i despeses», asseguren des del consistori, «mantenint una pressió fiscal justa i moderada i amb un ampli sistema de bonificacions i exempcions».

Des del consistori vallesà tampoc relacionen aquesta pujada amb un possible escenari d’incertesa financera i asseguren que, «de moment, no es preveu una baixada d’ingressos associada a una desacceleració econòmica», ja que no han pogut constatar de moment en l’evolució dels tributs aquest efecte, que consideren «de difícil previsió». 

En aquesta línia, assenyalen que l’augment d’impostos «permetrà afrontar les obligacions contractuals», incloent-hi «l’increment de la renovació de contractes de prestacions de servei», així com «qüestions de caràcter urgent», que, afirmen, es traduirà en «més dotacions de neteja i gestió de residus, manteniment de la ciutat, mobilitat i educació».

A més de l’IBI, la taxa de residus domiciliaris –que el 2019 ha augmentat un 5%– s’incrementarà un 5% més el 2020, i en un 2% les taxes i preus públics –excepte les relatives a centres educatius municipals, Serveis Socials i guals– s’incrementaran en un 2%, l’impost d’activitats econòmiques (IAE) i la plusvàlua (que el 2019 ha augmentat un 2,24%). Per la seva banda, l’ICIO –que el 2019 va pujar un 12%– s’actualitzarà d’acord a l’aprovat pel Col·legi d’Arquitectes per al 2019, una cosa que, segons el consistori, «no implica un augment dels tipus impositius».

Uns moviments que suposaran un augment d’ingressos per al pressupost municipal del 2020 de 3.926.000 d’euros, i que en una família tipus de 3 o 4 membres (amb vivenda, 1,5 vehicles de mitjana i taxa de residus suposarà una pujada anual de prop de 33,14 euros, uns 11,05 euros per persona a l’any –sense comptar la taxa de gual, que es manté en 178,82 euros, i la de cementiri–.

Augments a Cornellà i Sant Boi

Les dues grans ciutats del Baix Llobregat, Cornellà i Sant Boi, també han acordat provisionalment un augment de les ordenances fiscals per a l’any que ve. En el cas de Cornellà, on els impostos es van congelar en el mandat anterior –no així les taxes i preus públics–, el Ple va aprovar a finals d’octubre un augment del 2,5% dels preus públics i una pujada mitjana de l’IBI del 2%, cosa que representarà un increment d’entre 8 i 12 euros per rebut, segons va explicar el tinent d’alcaldia d’Economia i Administració, Sergio Fernández

«Quan no saps que passarà i, a més, estàs en el llindar d’una recessió econòmica, s’ha de ser prudent», va apuntar l’alcalde, Antonio Balmón, que va defensar que les ordenances van en línia amb el projecte de pressupost presentat. «Volem que tot funcioni, però per a això necessitem diners», va retreure a la resta de l’oposició, alhora que al·legava que «hi ha coses que han sigut sobrevingudes i que no esperàvem», defensava Balmón. 

«En aquest pressupost van 700.000 euros destinats a la jubilació anticipada dels guàrdies urbans; això nosaltres no ho contemplàvem, però és una decisió que s’ha pres a nivell estatal i que té un cost que suportem els ajuntaments. En el cas de Cornellà, són 700.000 euros, gairebé la totalitat del que recaptarem amb aquest increment», concloïa el primer edil. 

A l’altre costat del Llobregat, l’Ajuntament de Sant Boi ha aprovat inicialment unes ordenances fiscals que inclouen el manteniment de la majoria de taxes i preus públics i un increment mitjà del 2,83% als rebuts de l’IBI per a l’any 2020. Un augment que qualifiquen de «moderat i equivalent a l’aplicat per altres ajuntaments de l’entorn», que comportarà que «el 76% dels contribuents pagaran entre 0 i 20 euros més», segons apunten fonts municipals.

Sant Cugat, Barcelona i Viladecans, al capdavant de l’IBI 

Dels 20 municipis més grans de Catalunya, set estan per sobre de la mitjana catalana quan a la rebuda de l’IBI urbà es refereix. Segons la classificació de l’Idescat, elaborada a partir de les dades del 2018 de la Direcció General del Cadastre, Sant Cugat, Barcelona i Viladecans són els municipis amb el rebut més alt –i tots tres han aprovat pujades per al 2020–, amb una quota íntegra de 785,8 euros, 680,5 euros i 574,5 euros anuals, respectivament.

Rebut de l’IBI a les 20 ciutats més grans de Catalunya, a partir de les dades de l’Idescat  

Una xifra que se situa per sobre de la mitjana catalana, de 483,3 euros, i que també traspassen els municipis de Tarragona (547 euros per rebut), Vilanova i la Geltrú (531,2) i Rubí (509 euros). En la resta de municipis del Baix Llobregat; el Prat (470,2), Sant Boi (456,1), Cornellà (440,8) i Castelldefels (437,3) entre els 20 més grans, el rebut descendeix tant per sota de la mitjana catalana com de la mitjana de la comarca, de 512,3 euros anuals.

Per la seva banda, Badalona (367,6 euros), Terrassa (332,4) i Santa Coloma (306,6), són els tres municipis entre la vintena més grans de Catalunya amb el rebut més baix, tot i que aquests continuen quedant a la meitat de la classificació general, i és Santa Susanna (1.468,9), Cabrera de Mar (1.116,9) i Sant Esteve Sesrovires (1.088,1) els municipis on més es paga d’IBI, i Lladurs (58,9), Lladorre (58,5) i Sant Esteve de la Sarga (44,8) els que menys.

Més notícies de Cornellà, Santa ColomaSabadell, Sant BoiTerrassaMataróViladecans l’Hospitalet en l’edició local d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA