27 maig 2020

Anar al contingut

iniciativa conjunta

Il·lusió, un formatge per salvar el sector de la llet de cabra

Les quatre formatgeries de l'associació Llet de Cabres Catalanes s'uneixen per crear peces a partir dels excedents de granges amb problemes

ACN

Il·lusió, un formatge per salvar el sector de la llet de cabra

En l’inici de la crisi del coronavirus i en només un mes, es van arribar a fer malbé 100.000 litres de llet de cabra. D’un dia per l’altre, el sector va patir un daltabaix que el va obligar a reaccionar amb rapidesa per evitar la ruïna. Les quatre formatgeries de l’associació Llet de Cabres Catalanes, tot i que són competència, van unir esforços per crear un formatge diferent del que fan habitualment, però que tingués sortida comercial. Compartint coneixements i metodologies, en tres setmanes van idear el formatge Il·lusió, disponible als supermercats del grup Bon Preu.

«Ramaders i formatgers estem en la mateixa situació. No podíem permetre que els ramaders deixessin de vendre la llet», afirma Luis Mauri, president de l’associació.

Montbrú, Mas El Garet, Sant Gil d’Albió i Cal Quitèria

Formatges Montbrú, Mas El Garet, Sant Gil d’Albió i Cal Quitèria han decidit absorbir l’excedent de les granges de llet de cabra que més estaven patint a causa de la crisi sanitària per intentar donar una sortida immediata a aquesta llet. Il·lusió és el nom que han triat per a un formatge tendre de tall, pensat per al consum diari, i que es distribueix a través d’una gran superfície.

Han aconseguit elaborar en un temps rècord de manera conjunta un producte que esperen que tingui sortida. Llet de Cabres Catalanes és una associació amb una quarantena de granges i quatre formatgeries que va néixer amb l’objectiu de defensar i potenciar el sector del cabrú de llet del país, fixant un preu estable de la llet que fos just per al ramader i el formatger. Amb la crisi sanitària, arran del tancament dels restaurants i la parada en sec de l’exportació de molts productes, moltes formatgeries van haver de reduir la producció i, per tant, també es va frenar la demanda de llet.

Ni disminuir la producció de llet ni llençar-la ni vendre-la directament

Salvador Serra, ramader de la caseta de Fermí de Moià, amb unes 400 cabres i una producció de 500 litres diaris, admet que va patir per vendre la llet i no haver de llençar-la. Ell va tirar endavant, però molts companys del ram no van tenir la mateixa sort.

Els escenaris que s’obrien amb el fre de la demanda de llet no eren una solució, va explicar. D’una banda, una opció era disminuir la producció de llet, cosa que significava que calia alimentar menys els animals. Això, no obstant, hauria significat fer patir l’animal. «Són animals, i no màquines a qui pots desendollar», va afirmar Serra. Però haver de llençar la llet o fer venda directa per desfer-se’n de l’excedent tampoc era una solució viable.

Fomentar el consum «de proximitat»

Per no dependre només de la restauració i el turisme, Serra aposta per fomentar el consum «de proximitat». «Abans era tot aquí, de prop de casa, i ara tot ve de fora. Ens hem d’ajudar entre nosaltres i fer país junts», va dir.

El president de l’associació de Llet de Cabres Catalanes, Lluís Mauri, defensa el sector i el fet que ramaders i formatges es retroalimenten i s’han «de protegir». «El ramader és la llavor i s’ha de cuidar al màxim», afirma Mauri. Segons va dir, si no es cuida la llavor, llavors no surten fruits. «Ni nosaltres, com a transformadors, ni tampoc el consumidor, podran disfrutar del producte», va dir.

Formatge tendre per a consum diari

La idea d’unir forces va sorgir després de veure que un formatger sol no podia salvar la situació. «Calia fer alguna cosa en comú, una iniciativa molt potent que serveix per vendre tota la llet i elaborar formatge». Per diferenciar-se de les elaboracions habituals de cada formatgeria de l’associació, van pensar en un producte «totalment diferent» i, per això, van escollir un formatge tendre, pensat per al consum diari.

Les quatre formatgeries són competència i mai s’havien trobat en la situació d’una col·laboració conjunta. El que més els sorprèn és que ho aconseguissin en només tres setmanes. Mauri ha relatat com es van posar d’acord per a la logística, l’etiquetatge, com van compartir les seves metodologies artesanals, coneixements i tècniques per aconseguir elaborar el formatge i fer-lo arribar a una gran superfície.

La situació és «molt millor»

Mauri agraeix la complicitat de Bon Preu perquè, normalment, per fer un producte com aquest i arribar a vendre’l al lineal del supermercat, «poden passar entre mig any i un any en condicions normals». Un altre dels formatgers de l’associació, Oriol Antúnez, de Formatges Montbrú, va explicar que ara mateix la situació és «molt millor» i que creuen que ningú està llençant llet.

Amb tot, anima el consumidor a donar recolzament al sector català de la llet de cabra i a consumir els seus productes per ajudar-lo a tirar endavant. De moment, la previsió sobre si el formatge acabarà funcionant o no és «incerta», però han començat amb produccions que s’acosten a les 300 peces a la setmana per formatgeria. «Necessitem poder vendre aquest producte i assegurar que la roda continuï girant i no pari, perquè nosaltres també puguem continuar transformant la llet i fent bons formatges».

Temes: Desescalada