Deu anys d'impotència (3): Any dos

► Llegiu també els altres capítols dels relats d’estiu

relats d’estiu

La Concha admira el seu compte de resultats. Fa mesos que no s’acontenta de mirar-lo. Ella va saber llegir millor que ningú les noves oportunitats del mercat. Sens dubte, primer van ser els objectes. Les vendes de joguines eròtiques es van disparar. Els vibradors es van convertir en productes de primera necessitat. El seu ús es va normalitzar fins al punt que als supermercats es van crear els lineals de l’Home, així es van anomenar. Totes les marques de prestigi es van llançar a dissenyar el seu. Apple va llançar l’iPhone Consolated. També va tenir molt èxit el ‘Just fuck it’ de Nike. El de Louis Vuitton es va convertir en l’obsequi preferit dels casaments. En canvi, el de Swarovski va caure en desgràcia després de produir alguna lesió realment molesta. 

Però la Concha va saber veure-hi més enllà. Mentre la resta dels competidors creien fermament que la impotència que assolava tots els homes del planeta era un trastorn transitori, ella va tenir el convenciment que la cosa anava per llarg. El mercat ho va anomenar clarividència. Ella reia per dins. No, no es tractava de buscar substituts de l’erecció perduda, aquest no era el camí. Almenys, no l’únic. Tots aquests objectes no feien més que incidir i recordar el moment de la pèrdua. Lluny de ser instruments eroticofestius, semblaven respons fúnebres. Una tristesa, profunda i castradora (mai millor dit), s’estava apoderant dels homes. I la Concha no ho podia permetre. 

Sense abandonar els objectes, va apostar fort pels estimuladors de pròstata. En va acompanyar el llançament massiu amb cursos a distància i presencials: “Que et donin. Descobreix el plaer ocult”. El punt P va passar a ser el Sant Greal masculí, només que aquest existia i feia udolar de plaer els afortunats que acceptaven la invasió de les seves carns. Però aquí hi havia el problema, eren moltes les reticències entre el col·lectiu heterosexual. Ells havien crescut envaint, no deixant-se escometre. S’imposava un canvi de mentalitat. La Concha estava convençuda que més tard o més d’hora es produiria, però esperar no era una opció  per a ella, i menys per al seu compte corrent. Feia falta esperonar aquesta evolució.

¿Com salvar les barreres de la ment? ¿Com apaivagar els prejudicis per només seguir els dictats del plaer? La Concha es va passar un dia sencer passejant-se pels carrers. Al cap i a la fi, des d’antic havien sigut el seu camp de treball. Va tractar de captar quins canvis s’havien produït en els homes. Després de vuit hores i múltiples rampes a les cames (abans morta que abandonar els talons), va descobrir que l’església i la pàtria s’havien convertit en els principals refugis en aquells dos anys de dissort viril. Multituds d’homes armats amb enormes ciris (sense comentaris) feien cua als temples, i les banderetes (amb asta) a les solapes il·lustraven que els homes buscaven en la transcendència la cura a la seva impotència (de fet, res nou). La Concha no tenia res a fer amb les pàtries, el seu terreny eren els paradisos fiscals. Però amb la fe...

Mai havia dedicat massa temps a les religions, però sí a alguns dels seus cossos. Repassant la seva antiga cartera de clients, la Concha va trobar un diaca, un rabí, un estudiós de l’Alcorà i fins i tot un monjo budista. Amb l’esperit ecumènic desencadenat, es va llançar a un frenesí de trucades. En menys d’una hora ja sabia el que necessitava: oferir una esperança i encarnar-la en un messies. La il·luminació li va arribar en el moment de treure’s els talons, envoltada dels miralls de tonalitat salmó del seu enorme vestidor. Es va mirar i va saber que ja tenia tot el que buscava. 

Notícies relacionades

Deu anys d'impotència (4): Any quatre

Deu anys d'impotència (2): Mes tres

Concha, la P-atriarca. Màxima jerarca del Temple P de l’Acolliment. Si les diferents religions havien aconseguit metes tan dispars i surrealistes com que milions de persones mengessin el cos i la sang de Crist o, al contrari, miressin amb fàstic el millor pernil de Jabugo, ¿per què no seria possible que una nova fe penetrés a través del conducte excretor? Necessitava temples, sacerdots i sacerdotesses (ja posats, i per variar, anava a fer la primera religió no masclista), salms i adeptes. ¡I els tenia! Ho tenia tot. ¿Què eren els seus cursos del punt P sinó la primera pedra de la seva església? 

El culte a la Concha està superant oceans i fronteres. Ha obert un horitzó de felicitat on abans només hi havia entossudiment. Ha aconseguit que un raig de llum il·lumini els cossos de centenars de milers d’homes. Cada dia suma nous fidels convençuts que una energia de bondat i pau universal els ha penetrat al cos. L’Era de la Impotència ja té una fe.