De japonesos a xinesos

Ens trobem davant una notícia molt positiva malgrat totes les objeccions que un pot llegir aquests dies: des de la menor ocupació, si la comparem amb els millors moments de Nissan, que es tracta d’una planta de mer acoblament, que no de fabricació. En qualsevol cas, no és fútil que una de les companyies globals més importants en el cotxe elèctric ubiqui a Barcelona la seva unitat productiva per al continent europeu.

Això ens situa en un moment idoni per extreure dues lliçons del tancament i reobertura de la planta de la Zona Franca. Així, d’una banda, l’indispensable de la política industrial activa en aquests temps de globalització accelerada. Lluny d’obsolets mecanismes proteccionistes, administracions i empreses continuen disposant de prou marge per reforçar la capacitat productiva d’un país amb vocació industrial.

Notícies relacionades

"No em deixava treballar i controlava tots els tiquets"

¿Tot continua igual?

D’altra banda, l’inconvenient d’un procés que, durant més d’una dècada, ha apartat la política catalana del govern de les coses, aquelles actuacions discretes que, lluny de la grandiloqüència independentista, incideixen directament en el benestar dels ciutadans. Al seu torn, la deriva política va desorientar l’entramat empresarial, i va portar no poques de les companyies més grans a sortir escopetejades.

La inversió de Chery resultarà més o menys idònia i els cotxes seran xinesos en comptes de japonesos; però el més rellevant és entendre que si les administracions se centren en unes prioritats assenyades i compartides, entre les quals la política industrial, anirem recuperant el que hem perdut en aquests anys de desorientació col·lectiva, que no ha sigut poc.