El paper de pare

És insuportable veure Casablanca, sabent que tots els participants en la pel·lícula són morts. La interferència de la realitat en la ficció, també amb conseqüències mortals, ha distorsionat per sempre la carrera de Rodolfo Sancho, a partir de l’esquarterament del metge colombià Edwin Arrieta a càrrec del fill de l’actor, Daniel Sancho.

L’únic argument a favor de la innocència de Daniel Sancho és que va deixar massa proves de la seva culpabilitat, gairebé es pot parlar d’una preparació de l’esquarterament i eliminació de les vísceres gravades en directe. El presumpte assassinat a Tailàndia defineix el fill i aixafa el pare, perquè Rodolfo Sancho militava en la categoria d’actors eficaços, sense pretensions ni possibilitats d’accedir a la categoria d’estrella.

Li ha robat els focus

Des d’un treball silenciós i sense escarafalls, Rodolfo Sancho havia aconseguit sobreposar-se al pes del seu propi pare, Sancho Gracia, però no es recuperarà mai de l’esquarterament amb rerefons sexual comès pel seu fill a Tailàndia. A cada paràgraf cal cuidar-se de mantenir el focus en l’actor viu, i no desplaçar-se cap al fill Daniel, que li ha robat els focus per mètodes sagnants.

¿Vostè preferiria veure una entrevista amb Rodolfo Sancho o amb Daniel Sancho? Com que el seu desig és impossible de satisfer de moment, haurà de conformar-se amb el pare, a HBO i cobrant per explicar la història irreal del seu fill. A hores d’ara, qualsevol esbós ètic de la història en dos països ha sigut arraconat. L’actor que va reconèixer un crèdit a la seva encarnació de Ferran el Catòlic o a la seva intervenció a El ministerio del tiempo, assumeix el paper d’El pare en la vida real. A fe que no iguala la interpretació d’Anthony Hopkins en la pel·lícula de títol idèntic, sobre un text de Florian Zeller.

Rodolfo Sancho també voldria oblidar, com Hopkins, però el seu fill no l’hi permet. El neohippy va ser un nadó en braços del seu avi Sancho Gracia; potser el protagonista de Curro Jiménez l’hi va passar a Pepe Sancho. En efecte, tots els protagonistes d’aquesta història tenen el mateix nom d’escuders quixotescos, actors al servei d’una realitat que ha desbordat les audiències. Almenys, fins que es cometi el pròxim crim del segle.

Poc convincent

La justícia funciona a Tailàndia igual com a tot arreu, però a plena llum. Jesús Cardenal, aquell fiscal general de l’Estat de nom i cognom reveladors, ja va establir des de la seva potestat gairebé divina que els rics obtenen millors resultats als tribunals perquè poden pagar-se millors arguments. Així justifica Rodolfo Sancho la seva interpretació de pagament, amb dues excepcions. Si la fi justifica els mitjans, la tolerància arriba a les conductes criminals, una elaboració perillosa davant un procés penal.

La segona limitació és que Rodolfo Sancho es mostra poc convincent en el seu paper a vida o mort, la pena capital que afronta el seu fill. Una reducció de la condemna serien uns diners ben invertits, tot i que mai se sabrà si es podria haver obtingut gratis. Quant als moralistes amb els dilemes aliens, la pregunta és molt senzilla: ¿es vendria vostè a HBO per salvar un familiar en una situació més que compromesa? Sobretot quan els pròxims a l’esquarterat demanen una indemnització que podria mitigar el càstig del processat.

Rodolfo Sancho havia assumit que mai assoliria l’estatura del seu pare, però no imaginava que seria superat en popularitat per un fill que encarna els errors que provoca la bellesa com a maledicció. Daniel Sancho també demostra que Eivissa és una illa per a esperits forts, que s’ha de consumir amb moderació a risc de fabular que tot el planeta es mou sota els seus paràmetres delirants.

Notícies relacionades

"No em deixava treballar i controlava tots els tiquets"

¿Tot continua igual?

En la perspectiva de l’espectador que només s’aturarà en el crim de Tailàndia fins que comenci el partit de futbol, l’esquarterament és pitjor que l’assassinat, perquè introdueix la insensibilitat sobre la destrucció d’una identitat. La deliberació arracona el raptus. En la dimensió professional de Rodolfo Sancho, l’única que ocupa l’audiència implacable, el fill ha arruïnat una categoria d’estrella que el pare no tenia. La compassió humana no evita la introducció d’un factor de suspicàcia en l’examen de l’actor compromès.

A ningú li paguen més de 100.000 euros per dir la veritat, a aquest preu se segueix un guió, i ja és molt que no t’obliguin a despullar-te. El doble victimisme promogut per l’actor seria una aberració en la vida real, però en la dramatització suposa només una altra faceta del paper més dur encarnat per Rodolfo Sancho. Pare d’esquarterador.