CONTEXT
Proximitat significa més que distància
El camí és apostar per dotar-nos de les garanties per reconèixer la procedència i singularitat de les produccions pròpies
Quan parlem de la petjada ambiental de la cistella de la compra hi ha una frase que sempre es repeteix: "La fruita i la verdura, de proximitat i temporada". L’hem sentida tantes vegades que no ens adonem del que implica i del que hi falta. Per començar, hi falta tot allò que no està inclòs en el que pensem quan imaginem "fruita i verdura": aigua, peix, carn, sal, bolets, formatges, llegums, fruita seca, espècies, cereals... Tot això també pot ser, d’una manera o altra, de molt a prop. Recordem-ho quan anem a fer la compra.
Però la proximitat és molt més que els quilòmetres que recorre un aliment fins a arribar a la nostra taula. Proximitat també implica temporada, ja que les estacions (¡amb el permís del canvi climàtic!) són les mateixes per a nosaltres i per al que s’ha aconseguit a prop de casa. Una sincronia que ens permet saber que la fruita serà de molt lluny, perquè en els nostres camps els arbres encara són florits. O senzillament que cada cosa té el seu temps i l’espera augmenta el delit, cosa que sembla gairebé una heroïcitat en la societat actual, subjugada per un consum accelerat i obsessiu.
En la proximitat també hi entra la dimensió humana: la possibilitat d’imaginar (¡o fins i tot saber!) qui hi ha al darrere del que estàs cuinant, de conèixer la geografia vital d’una comarca que surt als mapes del temps on també ets tu. Consumir productes de proximitat, més enllà d’estalviar tones i tones d’emissions de gasos hivernacle, és un acte que té un vessant encara més important: ens connecta a la terra, als cicles naturals, a les persones.
Però tot no és tan bonic com ho estic escrivint, ni de bon tros. Aquest és el marc, però la realitat va uns passos enrere. Proximitat no significa poder fer el que vulguem amb la terra o els cultius amb l’excusa que, com són els de casa, tot s’hi val. Significa reivindicar allò que fa singular i únic el territori i els seus fruits. El camí no és equiparar-se amb altres zones de producció amb regulacions més laxes i sense les mateixes garanties, i erosionar així la identitat i les bones pràctiques autòctones. El camí és apostar per dotar-nos de totes les garanties legals i articular una normativa àgil i participada, dirigida al reconeixement de la qualitat, la procedència i la singularitat de les produccions pròpies.
Millorar l’ús que fem del territori i dels recursos és fonamental per a la transició ecològica, i l’agricultura i la ramaderia hi tenen un paper absolutament capital.
Notícies relacionadesLa transició cap a una Catalunya més saludable, biodiversa, pròspera i habitable necessita l’impuls i la complicitat dels que treballen en una part extensíssima del seu territori. Benvinguts siguin els segells de qualitat i els certificats d’origen, més benvingut encara l’acte de preguntar al mercat i a la botiga per allò que estem comprant, de fer el tafaner als aparadors, de rebutjar allò que, quan no és de temporada, no toca menjar.
Ja li arribarà el moment, i ho farà aquí al costat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- ChatGPT La IA aposta per aquest barri de Barcelona per viure: "On tradició i modernitat es troben"
- Previsió meteorològica El Nadal arribarà amb pluges, nevades i molt fred a Catalunya: aquestes són les previsions per a les pròximes setmanes
- La duresa d’una malaltia El pitjor moment en la vida de Jordi Cruyff
- L’Hospitalet Illa i Quirós firmen el soterrament de la Granvia
- Per indemnitzacions Les velles patates Corominas de Badalona deixen un deute de 200.000 euros al final de la seva liquidació
- Has treballat menys de 25 anys? Així és com pots aconseguir les cotitzacions gratuïtes de la Seguretat Social
- Envelliment i salut mental: acceptar-se, empoderar-se, créixer
- Tecnologia i psicologia Un de cada vuit adolescents recorre a la IA en moments de malestar emocional
- El Barça fregeix l’Olympiacos amb defensa i 13 triples
- Tsygankov ressuscita un Girona que aconsegueix sortir del descens
