CONTEXT
Proximitat significa més que distància
El camí és apostar per dotar-nos de les garanties per reconèixer la procedència i singularitat de les produccions pròpies
Quan parlem de la petjada ambiental de la cistella de la compra hi ha una frase que sempre es repeteix: "La fruita i la verdura, de proximitat i temporada". L’hem sentida tantes vegades que no ens adonem del que implica i del que hi falta. Per començar, hi falta tot allò que no està inclòs en el que pensem quan imaginem "fruita i verdura": aigua, peix, carn, sal, bolets, formatges, llegums, fruita seca, espècies, cereals... Tot això també pot ser, d’una manera o altra, de molt a prop. Recordem-ho quan anem a fer la compra.
Però la proximitat és molt més que els quilòmetres que recorre un aliment fins a arribar a la nostra taula. Proximitat també implica temporada, ja que les estacions (¡amb el permís del canvi climàtic!) són les mateixes per a nosaltres i per al que s’ha aconseguit a prop de casa. Una sincronia que ens permet saber que la fruita serà de molt lluny, perquè en els nostres camps els arbres encara són florits. O senzillament que cada cosa té el seu temps i l’espera augmenta el delit, cosa que sembla gairebé una heroïcitat en la societat actual, subjugada per un consum accelerat i obsessiu.
En la proximitat també hi entra la dimensió humana: la possibilitat d’imaginar (¡o fins i tot saber!) qui hi ha al darrere del que estàs cuinant, de conèixer la geografia vital d’una comarca que surt als mapes del temps on també ets tu. Consumir productes de proximitat, més enllà d’estalviar tones i tones d’emissions de gasos hivernacle, és un acte que té un vessant encara més important: ens connecta a la terra, als cicles naturals, a les persones.
Però tot no és tan bonic com ho estic escrivint, ni de bon tros. Aquest és el marc, però la realitat va uns passos enrere. Proximitat no significa poder fer el que vulguem amb la terra o els cultius amb l’excusa que, com són els de casa, tot s’hi val. Significa reivindicar allò que fa singular i únic el territori i els seus fruits. El camí no és equiparar-se amb altres zones de producció amb regulacions més laxes i sense les mateixes garanties, i erosionar així la identitat i les bones pràctiques autòctones. El camí és apostar per dotar-nos de totes les garanties legals i articular una normativa àgil i participada, dirigida al reconeixement de la qualitat, la procedència i la singularitat de les produccions pròpies.
Millorar l’ús que fem del territori i dels recursos és fonamental per a la transició ecològica, i l’agricultura i la ramaderia hi tenen un paper absolutament capital.
Notícies relacionadesLa transició cap a una Catalunya més saludable, biodiversa, pròspera i habitable necessita l’impuls i la complicitat dels que treballen en una part extensíssima del seu territori. Benvinguts siguin els segells de qualitat i els certificats d’origen, més benvingut encara l’acte de preguntar al mercat i a la botiga per allò que estem comprant, de fer el tafaner als aparadors, de rebutjar allò que, quan no és de temporada, no toca menjar.
Ja li arribarà el moment, i ho farà aquí al costat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Programa solidari Catalunya es bolca contra el càncer en ‘La Marató 2025’
- Segona vida (25) / LUIS MILLA "Hisenda em va fer una inspecció quan me’n vaig anar del Barça al Madrid"
- Lloc recomanat El petit poble de Tarragona que 'National Geographic' considera "una obra d'art"
- ChatGPT La IA aposta per aquest barri de Barcelona per viure: "On tradició i modernitat es troben"
- Lloc de somni El poble de cinema a 40 minuts de Girona on van rodar 'Joc de Trons'
- Canvi històric Tendència global, seguretat, immigració…: Cinc claus per entendre la victòria de l’ultra Kast en les eleccions de Xile
- Registres meteorològics Catalunya registra acumulacions de fins a 150 litres per metre quadrat en un sol matí després del pas de la borrasca Emilia
- Òbit Mor Gerard Suñé als 23 anys, promesa del rem nacional
- Terrorisme Arsen Ostrovsky, advocat israelià: sobreviure a l’atac de Hamàs el 7-O i ara al de la platja d’Austràlia
- Els últims espeternecs de la borrasca Emilia encenen avisos per pluja i tempestes al litoral mediterrani
