Rubiales (2018-2023), anys de conflictes i escàndols sense fi

Ho tenia tot. El poder absolut a la Federació. Poder i èxit esportiu. Èxit amb la selecció masculina, amb Luis de la Fuente, una aposta seva per suplir el carismàtic Luis Enrique, havia conquerit la Lliga de les Nacions, el primer títol des de l’Eurocopa 2012. Èxit esportiu també amb la selecció femenina quan Espanya es va coronar campiona del món per primera vegada amb Jorge Vilda, una altra aposta seva, a la banqueta. Quan era al cim, Luis Rubiales va trobar la perdició. El president que va succeir Ángel María Villar (maig del 2018), acusat de corrupció, connivència, malversació de fons i falsificació de documents, empresonat per l’operació Soule, va protagonitzar cinc anys de conflictes i escàndols sense fi. Cinc anys d’embolics que van començar ben aviat.

El primer mes va acomiadar Lopetegui, 72 hores abans del Mundial.

Juny del 2018. No li va importar el moment, poc abans de començar una Copa del Món, ni tampoc el lloc. Per començar va destituir Julen Lopetegui del càrrec de seleccionador, tot just 72 hores abans de començar el Mundial de Rússia, per haver-se compromès a entrenar el Reial Madrid. I sense previ avís del tècnic basc a Rubiales, que empipat va prendre la decisió més dràstica que es recorda en l’àmbit esportiu perquè va prescindir de Lopetegui i va entregar la selecció, enmig d’un clima volcànic, a Fernando Hierro, que va haver de deixar el vestit de director esportiu en un penjador per posar-se el xandall de seleccionador. Espanya no va passar dels vuitens de final, eliminada a la tanda de penals per Rússia, l’amfitriona.

El pacte (i les comissions) amb Piqué per la Supercopa.

Setembre del 2019. Després de mesos de negociacions secretes, la Federació anuncia l’acord amb Sela, la companyia pública saudita, per traslladar la Supercopa d’Espanya. Es garantia així el cobrament de 40 milions d’euros per cada edició mentre Kosmos Holding, l’empresa que presideix Gerard Piqué, obtenia uns quatre milions d’euros per la intermediació. Era un contracte inicialment per tres anys, tot i que es va ampliar fins al 2029 perquè es va interrompre la celebració del torneig a Riad. Es van filtrar àudios (maig del 2022) de les xerrades privades entre tots dos.

Acusacions de pagaments il·legals i de gravacions il·lícites.

Setembre del 2020. Dos anys després d’arribar al càrrec, Rubiales és reelegit com a president de l’RFEF. No va tenir oposició, ja que Iker Casillas, que havia expressat el desig de presentar-se als comicis, hi va renunciar. El triomf del dirigent va ser incontestable: va aconseguir 95 vots dels 140 assembleistes amb dret a vot. Hi va haver 10 vots en blanc. A partir d’aquell moment creixen les acusacions entorn de la figura del president, que no para d’acumular poder, mentre engega (juny del 2020) la seva candidatura perquè Espanya sigui, junt amb Portugal, seu del Mundial 2030.

Després d’esclatar l’escàndol de la Supercopa, Rubiales és acusat, com revela El Confidencial, d’haver utilitzat fons propis de l’RFEF per pagar el lloguer del seu habitatge a Madrid (abril del 2022). Ell va negar totalment aquesta informació. Al cap d’un mes (maig del 2022) és acusat per aquest mateix mitjà digital de gravar de manera il·legal converses i trucades comprometedores amb membres del Govern central. La Federació també va desmentir, i de manera taxativa, totes aquestes acusacions. I els seus conflictes amb Javier Tebas, el president de la Lliga, han sigut permanents. "Va ser una constant durant aquells anys, sense conspiracions ni ximpleries, només buscant la crispació contínua", va dir el dirigent de la patronal dels clubs.

Problemes familiars (i legals) amb Juan Rubiales, el seu oncle.

Setembre del 2022. Periodista de professió que es va convertir després en cap de gabinet del seu cosí Luis. Era la persona de màxima confiança del president des que aquest va arribar al càrrec el 2018. Fins que al cap d’un parell d’anys més tard li comença a treure atribucions a l’interior dels despatxos de Las Rozas. I el problema familiar es trasllada després a l’àmbit legal. "Luis Rubiales sempre ha sigut un home amb un clar caire masclista, molt arrogant i amb actituds pròpies de Torrente", va denunciar el que va ser el seu cap de gabinet en una entrevista amb El Mundo, en què va revelar què va passar en una reunió de treball a Salobreña, que s’hauria pagat amb fons federatius.

"Quan vaig arribar allà no hi havia reunió de treball ni res. Un d’aquells dies em van dir: ‘Aquesta tarda hi ha una festa i vindran unes noies", va confessar Juan Rubiales, que va explicar que un amic personal del llavors president havia portat entre vuit i 10 dones a aquesta suposada reunió. Un jutjat de Madrid va arxivar la querella interposada per la Federació contra Juan Rubiales, en la qual se l’acusava d’haver filtrat informació confidencial als mitjans.

El petó no consentit a Jenni Hermoso va precipitar el seu adeu.

Notícies relacionades

¿Tot continua igual?

David Walliams: Un fenomen de la literatura infantil i juvenil que enalteix "la diferència"

Agost del 2023. Rubiales primer va resistir al motí d’una àmplia majoria de les jugadores de la selecció femenina, que es van negar a tornar si mantenia en el càrrec Jorge Vilda. El president no les va atendre (setembre del 2022) abans d’enfrontar-se a una altra crisi esportiva, però en l’àmbit masculí. Després del mal paper d’Espanya a Qatar 2022 (eliminada a vuitens), prescindeix de Luis Enrique i elegeix Luis de la Fuente, que li dona la Nations League al cap d’uns mesos, coincidint amb l’èxit més gran del futbol femení.

La selecció de Vilda guanya el Mundial a Sydney i Rubiales fa un petó no consentit a Jenni Hermoso quan recull la medalla de campiona, cosa que desencadena una onada de crítiques. "Més estupideses i tontos del cul no", va dir a a la COPE el dirigent, que després va emetre un vídeo, que no era de disculpa, i més tard es va negar a dimitir en l’assemblea de la Federació. Acorralat,però, va claudicar i va plegar (setembre del 2023).