La cita prèvia es mantindrà malgrat la fi de l’obligatorietat

El Govern central s’ha compromès a posar punt final a l’obligació de demanar cita prèvia en qualsevol administració pública per ser atès. La pandèmia va accelerar la digitalització de serveis com el SEPE, la Tresoreria General de la Seguretat Social o l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) i, al seu torn, va traslladar del carrer al núvol la clàssica estampa de llargues cues per tramitar l’atur o sol·licitar informació per a una futura pensió. No obstant, la falta de mans en part dels serveis públics amenaça de diluir l’efecte de la mesura, segons desconfien entitats socials, treballadors públics i usuaris.

L’obligatorietat de la cita prèvia ha sigut denunciada per diverses veus com una barrera de facto per a determinats col·lectius. Especialment la tercera edat i les persones en situació de vulnerabilitat. La Síndica de Greuges ha insistit en això en reiterades ocasions a la Generalitat o als grans ajuntaments, de la mateixa manera que el Defensor del Poble ho ha reclamat al Govern. El ministre de Transformació Digital, José Luis Escrivá, va prometre canviar la llei per explicitar-hi el final de la cita prèvia obligatòria.

No obstant, aquest canvi formal no posarà fi ni a la cita prèvia com a principal via d’accés per a molts serveis, ni acabarà amb les cues que puntualment (o no tant) es produeixen a l’hora de tramitar l’atur, demanar l’ingrés mínim vital o sol·licitar hora a l’ambulatori, segons coincideixen les fonts consultades per a aquest reportatge.

"No hi ha disponibilitat"

"Oficialment no és obligatòria, però a Barcelona ningú tramita l’ingrés mínim vital sense cita prèvia", afirma la responsable d’anàlisi social i incidència de Càritas, Miriam Feu. Aquest mitjà ha provat de connectar-se diverses vegades al matí a la pàgina web de l’INSS per demanar una cita a la ciutat de Barcelona amb el següent resultat: "Ho sentim, no hi ha disponibilitat en els pròxims dies per al servei sol·licitat. No obstant, si ho desitja, pot tornar a intentar-ho per la resta de les opcions de cita".

El volum d’atencions que reclama la ciutadania és complicat d’assumir per a l’actual dimensió de les plantilles. Només el mes de gener l’INSS va atendre 462.565 persones de manera presencial i 300.287 de manera telefònica a tot Espanya. A la Tresoreria, on es tramiten majoritàriament pensions, les atencions presencials van ser 216.129 només al gener i 232.540 de telefòniques.

Càritas té un servei d’acompanyament a famílies vulnerables a les quals ajuda a realitzar els tràmits online a través d’una desena de voluntaris. En els últims tres anys han ajudat unes 500 persones a sol·licitar o bé la renda garantida de ciutadania o bé l’IMV. "És un tràmit complex per a qualsevol ciutadà. Des d’un mòbil és impossible i moltes d’aquestes famílies no tenen un ordinador. També reclamen documentació que moltes vegades les persones no tenen", explica Feu. "És imprescindible més personal i una finestreta única on agrupar totes les ajudes", reclama.

Si bé en ciutats mitjanes no hi sol haver tant problema, a determinades zones, com la capital catalana, el volum de gent que passa per serveis públics com els de l’INSS o el SEPE és elevat. "Disculpi, ¿fa falta cita prèvia per ser atès?". "Si és per donar-se d’alta com a demandant d’ocupació no, si és per tramitar la prestació d’atur, sí. Avui ja no es pot sense cita prèvia", aquesta és la conversa que pot mantenir qualsevol ciutadà que s’acosti cap a les 12 del migdia a l’oficina del SEPE del carrer Sepúlveda de Barcelona amb un dels vigilants de seguretat que custodien l’entrada.

Aconseguir cursar la sol·licitud per la via telemàtica, sense passar per l’oficina, és "una odissea", segons defineixen des de l’oenagé T’Acompanyem, si un no està familiaritzat prèviament amb aquest tràmit. L’entitat sense ànim de lucre ubicada al carrer de Biscaia de la capital catalana ajuda aturats a formar-se i buscar feina, entre d’altres. Cada dimarts i dijous organitzen tallers per ajudar els nous membres a saber com bussejar per la intranet del SEPE. De trucar per telèfon, una opció per a qui no es defensi bé amb la informàtica, "oblida-te’n, poden trigar hores a agafar-lo", afegeixen des de l’oenagé.

Un mètode organitzatiu

Només a la província de Barcelona el SEPE va realitzar un total de 472.894 atencions amb cita prèvia, més 209.800 presol·licituds de prestació online, segons dades facilitades pel Ministeri de Treball. La competència per una cita presencial és elevada i el més habitual per assegurar-se una atenció urgent si un viu a la capital és caçar el primer forat lliure en alguna oficina de la perifèria barcelonina.

Notícies relacionades

"No em deixava treballar i controlava tots els tiquets"

¿Tot continua igual?

La cita prèvia no deixa de ser un mètode organitzatiu per programar i distribuir les càrregues de treball a les oficines públiques, minimitzant el risc d’aglomeracions i els problemes derivats de retards o llargues esperes. "Sense cita prèvia de cap tipus seria molt complicat gestionar el dia a dia. Però si a tota la gent que es presenta a l’oficina no la deixes passar, també generes un problema", reconeix Haraldo Dahlander, tècnic de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) afiliat a CSIF, on es gestionen les sol·licituds de l’ingrés mínim vital o les incapacitats temporals, entre d’altres.

En les últimes setmanes la direcció de l’INSS ha enviat un correu, a què ha tingut accés aquest mitjà, en el qual especifica que "el servei de seguretat NO [sic] informarà el ciutadà que per ser atès necessita en tot cas cita prèvia". "Si un centre no està saturat s’obre una taula ràpida amb un dels funcionaris. A aquest no se li obre la graella [no li entren cites prèvies] i va atenent els dubtes ràpids o més urgents dels que venen sense cita", explica aquest tècnic. El problema, intueix, serà quan es "corri la veu" que s’atén sense cita prèvia i puguin saturar-se les oficines de gent.