Esplendor i misèria en Cantora

La primera i la tercera donen compte de l’interès de milers d’internautes per l’actualitat més recent del personatge. La segona i la quarta posen de manifest la fascinació de l’audiència per estar al corrent dels detalls més personals d’aquesta artista que representa l’última de la seva espècie, aquell combo conegut al seu dia com les folklòriques, l’estatus de les quals s’assolia quan la premsa i la societat sencera anteposaven al nom l’article del femení singular i equiparaven les cançonetistes amb les grans sopranos, com la Callas o la Caballé. Així es van apuntalar llegendes en vida, com la Piquer, la Jurado i tantes d’altres.

D’aquesta manera, Isabel Pantoja es va convertir en la Pantoja, un baptisme de sang que en els artistes equival a Il·lustríssima o a Excel·lentíssima; el que el MIR per a un estudiant de Medicina o el jurament d’un ministre davant el Rei. Només Lola Flores, l’aura poderosa de la qual es va guanyar a pols el masculí plural del seu clan los Flores era senzillament Lola o –per si hi havia algun dubte– La Faraona.

Les notícies del nou disc i la gira amb què María Isabel Pantoja Martín (Sevilla, 67 anys) celebra les seves cinc dècades en la música s’entremesclen aquests dies amb l’aparició d’unes imatges que són carnassa per al xafardeig: "Isabel Pantoja surt del la seu tancament: les primeres fotos amb la seva nova millor amiga a Còrdova", un titular sibil·lí i amb trampa, hereu d’aquell "Isabel Pantoja i María del Monte. Jocs i carícies a la platja", amb què la revista Diez Minutos va obrir la seva portada l’agost de 1995, per donar un gir de guió al personatge de viuda d’aquesta Espanya de toros, tragèdia i copla que la cantant va arrossegar després de la mort de Paquirri, de la qual al setembre es compliran 40 anys. El torero hauria bufat 76 espelmes demà, 5 de març, cosa que servirà probablement per alimentar revistes i programes de televisió amb més notícies sobre la mare de Kiko Rivera.

Perdó i oblit

Fins i tot per als més informats resulta impossible conèixer tots els detalls de la vida d’Isabel Pantoja: si es parla amb els seus fills o si algun dia va deixar de fer-ho; i si es parla, ¿ho fa amb Kiko o amb Isabelita?; si ha venut el seu àtic a Fuengirola o es trasllada a viure a Madrid; i si es trasllada, ¿què passa amb Cantora, la finca gaditana que al seu dia va adquirir Paquirri i es va convertir en escenari de l’esplendor i la misèria d’una artista, que no ha deixat de ser notícia durant els últims 50 anys? És el que passa quan, involuntàriament o amb meditada estratègia, el personatge devora la persona, circumstància que no es pot atribuir en exclusiva (aquesta paraula acompanya sovint la cançonetista) a les tertúlies i al paper cuixé que viuen d’explicar la vida de la Pantoja, sinó que en moltes ocasions, per força, han hagut d’anar precedides de la col·laboració necessària de la protagonista. Dents, dents, que és el que els fot.

La Pantoja representa el viu exemple que, segons de qui es tracti, Espanya és un país que, com aquells que emfatitzen per tancar la discussió, perdona i no oblida, però també que ni oblida ni perdona; o que no perdona i oblida; i que tampoc renega de la més gran: hi ha una part de la societat que també perdona i oblida. La col·lectivitat atresora totes les combinacions possibles de l’asserció.

Notícies relacionades

¿Tot continua igual?

David Walliams: Un fenomen de la literatura infantil i juvenil que enalteix "la diferència"

Isabel Pantoja es beneficia, tot i que no ho admeti, de la consideració que els seus milers de seguidors i els mitjans que habitualment l’eleven al paper de protagonista opten pel perdó i l’oblit. Res arrossega més vent a favor de la cantant que el fet que es parli de "la seva nova millor amiga" i no dels 4,2 milions d’euros que deu presumptament a Hisenda; o de la seva implicació passada en un dels casos més greus de corrupció immobiliària i institucional haguts a Espanya, el cas Malaya, pel qual va ser condemnada el 2013 a dos anys de presó per blanqueig de capitals i al qual deu la seva estada de més d’un any a la presó d’Alcalá de Guadaira (la condemna va expirar el 2016).

Tret d’aquella decisió judicial, en la vida de la Pantoja res és veritat ni mentida. És tal la infodemia que tot s’ha de considerar presumpte. ¿Quant pesa Isabel Pantoja?, es pregunten a internet. Cinquanta-dos quilos, respon el cercador. Presumptament.